La Via Barçalana al món

La cadena humana que enllaçarà simbòlicament el país entre el Voló i Vinaròs el proper Onze de Setembre compta ja amb més de 400.000 persones inscrites. Moltes més -com jo mateix- hi aniran per lliure. Tot plegat fa presagiar que la convocatòria serà un èxit rotund, com l'any passat. 

"La nostra moral és de victòria", deia fa poc als alellencs la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. I té raó. Amplis sectors de la societat viuen permanentment mobilitzats, esperançats amb el futur i prestos a fer palesa la seva determinació en tota mena d'actes al carrer. 

Aquesta il·lusió s'ha contagiat arreu on hi ha un independentista: resident, estudiant, turista o treballador precari. El món n'està sent testimoni. Des de fa tot just una setmana, les comunitats catalanes a l'exterior han fet d'altaveu de l'anhel de llibertat que viu Catalunya i han organitzat marxes, concentracions i cadenes humanes a diversos països. Numèricament, la diàspora catalana és reduïda, però té la virtut d'estar escampada pertot: hi ha hagut rèpliques de la Via Catalana a la Xina, Sud-Àfrica, Tailàndia, Nova Zelanda, Austràlia, Canadà, Estats Units, Brasil, Colòmbia, Perú, Xile o Mèxic, i, a Europa, a Bèlgica, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Escòcia, Suïssa, Alemanya, Anglaterra i França. 

De Munic... 

A diferència de l'entrenador del Bayern Pep Guardiola, l'alellenca Berta Giralt no va faltar a la convocatòria de Munic. Giralt té 27 anys i estudia a la universitat Ludwig-Maximilians de la capital bavaresa. 

"La crida es va fer a través de Facebook el 19 d’agost per ser realitzada el dia 30. En un principi es comptava que seríem una vuitantena però vam arribar a 157 persones sense comptar els curiosos que estaven de pas i que es van incorporar espontàniament: alguns s'afegien a la cadena i molts altres ens observaven tot creant una altra rotllana i que encerclava la nostra. Bon senyal!", exclama. 

L'acte tenir com a escenari Marienplatz, al centre de la ciutat. "Al mig de la plaça hi ha la Mariensäule [la columna de Maria], al voltant de la qual ens vam donar les mans tot fent una gran rotllana. Va durar cinc minuts i tothom cridava in-inde-independència! sense parar i movíem les mans rítmicament. I ningú parava ni un moment perquè, en estar agafats per les mans, s’encomanava l’energia! L'acte va acabar -explica emocionada- amb un fort aplaudiment, el cant dels Segadors i molts crits de Visca Catalunya lliure!".

L'esdeveniment -del qual se n'ha fet ressò el diari d'orientació marxista Junge Welt- va ser organitzat pel Centre Català de Munic, que tot just s’ha posat en marxa el passat mes de març; una mostra de com l'efervescència independentista ha dinamitzat i cohesionat els catalans que són lluny de casa. "Els últims a marxar vam anar a fer caliu a un Biergarten, d'on va sorgir la idea de fer un grup de teatre i organitzar altres activitats relacionades amb la cultura catalana". 

... a Nova York 

Els catalans residents als Estats Units podien escollir entre Los Ángeles, a Califòrnia; Miami, a Florida; Boulder, Colorado, i Nova York. La Marianna Nadeu i en Romà Rofes van triar passejar-se pel cor de la Gran Poma, entre Central Park i Times Square, amb l'estelada al coll. Ella és berguedana; ell, del Camp de Tarragona. Tenen 30 i 31 anys respectivament i són investigadors i professors a la Universitat de Penn State, a Pennsylvania. 

Com l'economista Xavier Sala-Martín -"que va arribar-hi a misses dites i guardant certa distància de la plebs", Rofes també va abillar-se per a l'ocasió amb les quatre barres. En comptes d'americana, ell duia la segona equipació del FC Barcelona, omnipresent a la Via Catalana. Tot i que no se li veu la cara, una fotografia seva, encadenat a una noia -que no és la Marianna, que quedi clar!- amb uns shorts amb barres i estrelles, va ser portada de l'Ara.  

"De quin equip és aquesta samarreta?", li demanava molta gent. "Aquella escena va corroborar el nostre temor. Malgrat les nostres explicacions, en veure'ns desfilar per les artèries de l'imperi, la majoria de públic es preguntava si el Barça estava de gira". "Qui sap -reflexiona Rofes- si n'acabarem traient res més, però si d'alguna cosa va servir l'Onze de setembre de 2012 va ser perquè finalment Nike, la directiva blaugrana o tots plegats veiessin que era un crim econòmic no fer una segona vestimenta amb la senyera perquè els catalans ens hi tiraríem com a lleons. Llàstima que no haguéssim fet la macromanifestació fa uns anys, quan la samarreta estava immaculada de logos publicitaris". 

Les estàtues humanes d'en Hulk, l'Ironman i l'Spiderman van adonar-se de l'oportunitat de negoci i per set dòlars -"en demanaven deu, però vam regatejar", precisa Nadeu-, tots tres es van penjar les estelades, fent postures d'atac mentre ens hi fotografiàvem. "Encara bo que no hi havia en Marhuenda per allà", diu Rofes. "Si no, l'endemà La Razón hauria titulat Independentismo a golpe de talonario, o alguna cosa per l'estil. Ja m'imagino el peu de foto: Ellos abrazan la estelada por 7 dólares seguros. Son más listos que los cenutrios de los catalanes, que la abrazan engañados con la falsa promesa de un futuro económico mejor". 

Malgrat l'estranyesa i el desconeixement de la majoria de l'opinió pública de la primera potència mundial, "no us penseu que tot això ho veiem amb resignació, amargor o tristesa", coincideixen tots dos. "Al contrari, estàvem eufòrics no només per la quantitat de gent que s'hi va aplegar, sinó sobretot per alguns companys que ens feien costat. Com la nostra amiga Meghan, o un costarriqueny que es considerava catalán de corazón pel fet d'haver estat un any a Barcelona i tenir-hi molts amigos del alma i que es va enfrontar dialècticament a un nord-americà per defensar el nostre dret campar lliures: “Si penses això, demana que us tornin a annexionar al regne de la Gran Bretanya”, va etzibar-li. 

O com en Tony, un ianki que parla mallorquí a la perfecció i que havia viatjat més de deu hores per poder ser-hi. "Esperem -diuen Nadeu i Rofes- que la Via Catalana sigui un èxit i no sàpiga mai que hi ha catalans a qui els fa mandra les dues hores que hi ha fins a les Terres de l’Ebre".