El passat 3 de setembre vaig ensopegar una entrevista radiofònica al president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, en què aquest s'anticipava a Artur Mas i feia córrer la brama que era "possible" que la consulta no es pogués celebrar el 2014 i calgués donar pas, més endavant, a unes eleccions plebiscitàries. Viver atribuïa aquesta contingència no tant a l'oposició de l'Estat espanyol com a la manca d'aliats i "padrins" internacionals: "Així com Kosovo i Montenegro tenien darrere els Estats Units, Alemanya i fins i tot al Vaticà, nosaltres no tenim un estat que hi hagi apostat de manera clara", va dir.
Aquestes afirmacions -que, com s'ha fet palès aquests dies, formen part d'una campanya dilatòria ben planificada pel partit de Govern- em van indignar. D'una banda, són presa de pèl, ja que una cosa és clara: si la projecció internacional dirigida des de l'àmbit institucional -públic o privat: des dels Jocs de Barcelona'92 al Barça, passant per l'acció exterior de la Generalitat- no ha servit per fer-nos entendre i teixir complicitats al llarg d'aquests darrers vint anys, per què hauríem d'empassar-nos ara que en dos anys, d'aquí al 2016, el Govern de CiU ho aconseguirà?
Declaracions com aquestes em semblen, a més, un menyspreu a la ciutadania perquè per davant de tot i en qualsevol tessitura ens tenim a nosaltres mateixos i, com a molt i tirant llarg, als nostres companys de viatge tradicionals. Molts occitans, bascos, corsos i sards entenen perfectament les nostres reivindicacions i comparteixen les nostres aspiracions socials i nacionals perquè saben el pa que s'hi dóna. Potser no podran influir perquè Alemanya o la Gran Bretanya reconeguin la nostra sobirania l'endemà d'haver-la exercida, però el seu alè és el més sincer i el més pur de tots perquè és a canvi de res.
Occitans i sards, emmirallats
A diferència de Marsella, on finalment no ha reeixit la cadena humana que es plantejava, 150 persones es van aplegar aquest dissabte a la Prada dels Filtres de Tolosa per estrènyer-se les mans i projectar el desig que, tant de bo, algun dia ens espolsem del damunt el malson de Muret i deixem de donar-nos l'esquena. Des de setembre de l'any passat, alguns col·lectius occitans segueixen amb atenció el procés polític que viu el Principat. De fet, nombrosos occitans ja han confirmat la seva assistència a la Via Catalana als trams del Pertús i Girona.
També ens segueixen de prop els independentistes sards, cada cop més nombrosos. Per a ells, Catalunya és alhora un exemple i un laboratori d'assaig. Van visitar-nos en motiu de les consultes independentistes de 2009 i 2010 i ara tornaran a ser-hi per mitjà d'una delegació d'Indipendèntzia-Repùbrica de Sardigna (IRS) encapçalada pel seu president, l'activista Gavino Sale. En espera de conèixer el tram on seran enviats, Sale confessa la seva admiració per la "independència inclusiva" que promou Catalunya: "per a nosaltres és un honor perquè serà un moment històric. La història ens passa per damunt". "Als sards el procés català ens fascina i ens empeny. La qüestió a Catalunya ja no és 'independència sí' o 'independència no', sinó 'independència quan i com'. Catalunya ha arribat a un punt del procés que és irreversible. I la comunitat internacional ho sap. I la comunitat espanyola també ho hauria de saber. Per a nosaltres, el procés català és un exemple que, juntament amb Escòcia, és l'avantguarda de l'independentisme, tant de pensament com de procés polític", diu Sale a Vilaweb.
I els bascos?
La relació entre bascos i catalans és, si més no, curiosa. Tan aviat ens ensabonem com ens fem la guitza, políticament parlant. L'autonomia fiscal dels primers -navarresos inclosos- fa que, sovint, les necessitats, els problemes i les solucions siguin diferents dels nostres, i això ens fa més febles. Amb tot, existeix un corrent mutu d'estimació i simpatia entre els dos pobles. A més d'anar-hi amb certa profusió, en el meu cas això va convertir l'Osasuna en el meu segon equip de futbol (i parlo de fa molts de temps: quan confiava a veure guanyar la Vuelta a Julián Gorospe en les files del Reynolds!).
Dissabte, centenars de persones van formar cadenes humanes a Bilbao, Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria i Hendaia. Els actes han estat convocats per la plataforma Independentistak i han comptat amb el suport de la coalició EH Bildu i l'assistència de l'alcalde donostiarra, Juan Karlos Izagirre. En declaracions al diari Gara, el portaveu de la plataforma, Txutxi Ariznabarreta, afirma que "hem d'aprendre molt del procés català. Com que tots dos països lluitem per l'estat propi, és el moment de treure la reivindicació al carrer" . A més, en motiu de la Diada, diversos parlamentaris i simpatitzants de l'esquerra abertzale tenen previst de venir a Barcelona i participar en la cadena humana. Els independentistes nabarresos (amb b) estaran al tram 733, al Passeig de Gràcia de Barcelona, entre Consell de Cent i Ronda Universitat.
Aquesta és l'autèntica solidaritat internacionalista. Visca els pobles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada