Fa tot just una setmana, l'alcalde
d'Alella, Andreu Francisco anunciava via bloc i tweet que presentava la seva candidatura a presidir la Federació de la Regió
Metropolitana de Barcelona d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i tres dies més tard posava en marxa la plataforma web en què explica a la
militància qui l'acompanya i per què.
La seva llista fa patxoca,
i ja calia que en fes -i molta- perquè la cursa electoral no tenia pinta de ser
gens fàcil, ja que s'enfrontava a una altra que, en principi, comptava amb l'aval
de la direcció nacional. El candidat de Junqueras per aquesta contesa era un
altre: Gerard Piñero,
que ja va ser president regional de les joventuts del partit entre 1999 i 2005.
La incògnita, per tant, no s'havia
de dilucidar fins al dia 28, en què els militants del partit al Baix Llobregat,
el Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental estaven
cridats a les urnes. Ahir, però, en vam conèixer el
desenllaç. Contra pronòstic, Piñero s'ha retirat de la cursa i deixa a Francisco
el camí expedit a la presidència. En aquests moments, l'equip de Francisco valora
la possible integració d'algun membre de l'altra candidatura a la seva proposta.
La designació de Francisco avant la lettre té una explicació: s'ho
ha treballat. La seva llista, em diuen, és "pencaire" i "solvent".
Els qui conec bé ho són: en Xavi Mir, l'Emma Peiró i, sobretot, l'Anna Teixidó;
tot un encert. A les seves aptituds -és discret, seriós i tenaç-
s'afegeixen les actituds: Francisco és una persona de fortes conviccions que no
s'arronsa, ni té por escènica. Personalment m'ho ha demostrat en més d'una
ocasió al llarg de dos mandats; en especial quan vam jugar a fons la carta de
la desclassificació de la vall de Rials com a sòl urbanitzable en un moment en
què, fora de La Garnatxa, només ell hi creia.
La veu del municipalisme
Sense disparar cap tret, Francisco
ha guanyat aquesta batalla; una victòria que li reserva un lloc a l'executiva
nacional del partit. Aquesta és la clau de volta que explica perquè Francisco
s'ho ha jugat tot en aquesta maniobra. I tot vol dir tot: dit per ell mateix,
aquesta podria haver estat la darrera passa endavant que feia per ser escoltat
i tingut en compte per l'aparell del partit.
En certa manera podríem dir que
s'hi havia vist abocat; que no li havien deixat cap més remei. Ell hauria desitjat
-com molts altres alcaldes, regidors i presidents de seccions locals d'arreu
del país- que el relleu en la cúpula del partit que ha encarnat el tàndem
format per Oriol Junqueras i Marta Rovira hagués donat entrada al món local
dins l'Executiva nacional. Tot i la petició expressa formulada per l'alcalde d'Alella
i avalada per molts altres càrrecs electes perquè la veu del municipalisme
comptés amb un representant propi a l'executiva,
la nova direcció no s'hi va mostrar prou sensible. Al capdavall i malgrat el
discurs oficial de renovació, el joc de les cadires va tornar a asseure a
l'entorn de la taula vells quadres orgànics (Eduard López, Marc Sanglas...) pertanyents als diversos sectors o
famílies, de manera que el món local només hi és present per la via indirecta:
secretaris sectorials i presidents de federacions regionals que són, alhora,
alcaldes de les seves poblacions.
Aparentment, res no canvia i
Francisco serà a l'executiva com un president regional més. Però Francisco aspira a representar
alguna cosa més; aspira a ser la veu del municipalisme d'ERC, que al cap i a la
fi és la veu del carrer. I sap de què parla: de la necessitat del partit
d'abocar-se en les reivindicacions del món local, i de la urgència per teixir
complicitats i bastir ponts de col·laboració amb altres sectors socials. Només
així es pot vertebrar un partit fort a la regió metropolitana -un territori
complex pel que fa a les identitats nacionals i especialment castigat per la
crisi, les retallades socials i les agressions al territori- en el qual si ERC
no s'hi consolida serà difícil que l'independentisme avanci cap a la majoria
social al conjunt del país.
I si d'alguna cosa pot presumir Francisco és d'haver predicat amb l'exemple. Ho ha fet a escala local, i no només amb
vistes a les eleccions -primer amb La Garnatxa (2003 i 2007) i després amb la
plataforma ciutadana Sumem per Alella (2011)-, sinó dia a dia. ERC porta tres
revàlides electorals trencant motllos a les municipals, mentre el partit
segueix fent figa a les nacionals, les generals i les europees.
Potser encara no ho sap, però Junqueras
té al seu costat una persona que val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada