Crida a la insubmissió fiscal contra Espanya

L'Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt, una parella de ramaders i restauradors de Siurana, al Priorat, van anunciar ahir en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes que a partir del mes d'abril deixaran de pagar l'IVA i l'impost de societats a l'Agència Tributària espanyola per protestar contra la situació de submissió i d'espoli fiscal que pateix Catalunya. 

No es tracta de cap il·legalitat perquè aquests impostos no els deixaran de pagar, sinó que els ingressaran en un número de compte de l'Agència Tributària de Catalunya i deixaran en mans de la Generalitat el destí que s'hagi de donar a aquests diners. En paraules de l'Andreu: "Volem complir com a ciutadans catalans; la Generalitat no recapta ni el 5% de l'IVA, i per això som on som. Volem ajudar a fer pujar aquest percentatge perquè els nostres governants puguin ajudar les empreses del país". 

L'Andreu i la Maria inicien, d'aquesta manera, la campanya Diem prou, que ja té el suport de més de 4.000 persones i de diverses entitats i partits polítics, i de la qual els seus impulsors han volgut fer coneixedors a l'ONU, el defensor del poble de la Unió Europea, les conselleries de Justícia i d'Economia i el mateix president de la Generalitat. 

De moment, el president Artur Mas no els ha respost cap de les dues cartes que li han fet arribar. Sí s'hi ha pronunciat, en canvi, el portaveu del Govern, Francesc Homs, per a qui "el malestar creixent s'expressa d'aquesta manera i d'altres". Homs ha assegurat que "respectem aquest tipus d'expressions", tot i que l'executiu no hi pugui donar suport "perquè com a Govern ens hem d'atendre estrictament a les regles del joc". "No són actuacions que ens poguem dedicar a fomentar", ha dit. També ho ha fet Jordi Pujol. En una entrevista al programa Divendres, de TV3, l'expresident de la Generalitat va valorar la campanya com un "gest positiu". 

Altres exemples 

Enfundada amb guant de vellut, la mà opressora i repressora de l'Estat espanyol segueix espoliant Catalunya sota l'aparença d'una democràcia formal i d'un sistema tributari regit pel principi de solidaritat interregional.

De la insubmissió fiscal fa anys que se'n parla, i cada cop més. De fet, el mecanisme que proposen l'Andreu i la Maria no és del tot nou i s'inspira, en part, en els precedents següents: 

- El tancament de caixes: L'any 1899, els industrials i botiguers barcelonins, liderats pel seu alcalde, el Dr. Bartomeu Robert, es van revoltar contra l'impost d'utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, que s'aplicaven amb uns tipus més alts a Catalunya que a Madrid. La protesta va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. L'acció s'escampà a altres poblacions (Mataró, Manresa, Sabadell, Vilafranca...) i alguns comerciants foren tancats a la presó com a represàlia. 

- La protesta contra el cànon de l'aigua: Entre els anys 1990 i 2000 el moviment veïnal de l'àrea metropolitana de Barcelona va lliurar la seva particular 'guerra de l'aigua'. En només dos anys (1991-1992) el rebut domèstic es va encarir el 40% a causa de l'augment del pes dels impostos. És a dir, no va ser tant la tarifa que cobrava la companyia subministradora la que va incrementar-ne el cost, sinó sobretot els impostos afegits per les administracions amb competències en el cicle hidrològic: Generalitat, Entitat Metropolitana i ajuntaments. Al principi la protesta va ser titllada d’irresponsable i desconsiderada envers els valors ambientals, però el seu desenllaç va propiciar l’avenç cap a una nova cultura de l'aigua més sostenible: es van modificar els blocs de consum existents -amb l'establiment d'un primer bloc de consum bàsic assequible per a tothom- i es va adoptar un model de gestió centrat en la demanda i no tant en l'oferta. Transitòriament, milers de famílies, representades per 180 associacions de veïns, van deixar de pagar el rebut íntegre de l'aigua, i únicament n'abonarien la part corresponent al consum real en un compte bancari propi. La situació es va normalitzar l'any 1999, amb la modificació del rebut de l'aigua. 

- La insubmissió al servei militar: La fi del servei militar acordada l'any 2001 va ser producte de la lluita encetada pels col·lectius antimilitaristes a través de la negativa explícita i declarada d'incorporar-se a files. Des de 1989, en comptes de presentar-se a les casernes assignades, els insubmisos es presentaven davant d'un jutge militar. Davant de les proporcions del fenomen, el govern va contraatacar de dues maneres: d'una banda va passar el delicte a la justícia civil, i de l'altra va regular legalment l'objecció de consciència amb la creació d'una Prestació Social Substitutòria (PSS). 

Davant l'anunci fet per l'Andreu i la Maria, veurem ara quina és la reacció de les autoritats fiscals espanyoles: si és intel·ligent i contemporitzadora, o si és matussera i cau en la temptació de la repressió individualitzada. Si fos així, podria donar origen a una espiral d'acció-reacció que acabés desbordant les mateixes autoritats, com va passar amb el moviment d'insubmissió al servei militar. 

Perquè tothom ho entengui: el problema real per a l'Estat espanyol no era tenir ocupats desenes de milers d'objectors durant 13 mesos de PSS com a mà d'obra gratuïta; sinó el dèficit democràtic que representaven uns quants centenars d'insubmisos que s'enfrontaven, des de les presons, a condemnes de 2 anys 4 mesos i 1 dia de privació de llibertat. 

I aquests xicots de Siurana tornen a apuntar al mateix lloc: a la consciència.