Rufián a Alella: “L’endemà del referèndum no pot no passar res”

Els ponents: Andreu Francisco, Isabel Clara-Simó i Gabriel Rufián.
Fotografia: Sergi Tarrés

Dissabte passat, la secció local d'ERC a Alella va celebrar la cerimònia de lliurament de la tretzena edició del premi Germans Lleonart al director del diari Ara, Carles Capdevila. Va ser, però, un acte estrany, ja que el guardonat es trobava absent. En el seu lloc, els convocants van organitzar un debat a tres bandes amb el diputat republicà al Congrés Gabriel Rufián, l'escriptora Isabel Clara-Simó i l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco. 

La sala de la masia Mas Coll va fer el ple amb un centenar de persones, però gairebé cap de jove. Entre això i els 30 euros que costava el cobert, “ens estem convertint en la nova Convergència?”, es va qüestionar algú. Entre els presents hi havia la vicepresidenta del Consell Comarcal, Mònica Palacín, i el regidor d'Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font. També hi eren els exregidors republicans Carles Pérez (2005-2007) i Marc Almendro (2011-2015), el socialista Joaquim Julià (1984-1987, ara com a membre actiu de l’ANC) i la convergent Rosa Rubio (2013-2015). No hi era, en canvi, la regidora del PP Annerose Bloss, que mesos enrere va dir "chulito" a Rufián per Twitter.

Moderava el temps la regidora Teresa Vilaró, que va preguntar als tertulians pel futur del procés. En la seva qualitat de membre de l'executiva de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Francisco va assegurar que "hi ha moltíssima gent conjurada perquè això vagi endavant" i va demanar a tothom "un silenci discret i imprescindible". Si bé va admetre haver tingut dubtes respecte del president Mas, amb Puigdemont –va dir Francisco– "la decisió està presa i se n'assumiran les conseqüències". 

OPA als comuns

Bo i admetre l’existència de sensibilitats diferents dins l’AMI, Francisco va lloar la voluntat d’entesa de l’independentisme i el tancament de files a l’entorn de les decisions que es prenen, “sense filtracions, ni renecs”. “Dit amb el degut respecte, Catalunya i Espanya són països diferents. Es pensa i sobretot es vota diferent”, va assegurar Rufián. “l això fa que al Parlament succeeixin coses en una tarda que no passen en tota la legislatura al Congrés. Mentre al Parlament dèiem gàngster a Rodrigo Rato, al Congrés jugaven al Candy Crush”.

Batlle i diputat van esbossar la nova estratègia per ampliar la base social i legitimar la via unilateral: “el referèndum és el punt de trobada amb els comuns. Hi ha la voluntat de sumar-los i, tot i que no sabem si serà un esforç inútil”, Francisco es va mostrar convençut que "l'escalada antidemocràtica de l'Estat anirà a més i s'hi acabaran decantant". Esmolant el ganivet, Rufián va apuntar que “el referèndum té com a objectiu validar el nou marc legal i és una pregunta directa als comuns: què fareu? M’agrada –va dir, sorneguer- la capacitat fagocitadora del referèndum per posicionar la gent que viu còmoda en la indefinició”. Tanmateix, el diputat va voler aclarir que ell no és independentista: “sóc republicà perquè la independència no es un fi, sinó el mitjà per construir una societat decent”, va afirmar. I tot fent un joc de paraules amb l’eslògan els comuns va sentenciar: “Nosaltres ho podem tot des del carrer i des del govern, i no des dels platós de televisió. Nosaltres som els únics que podem fer la república perquè tenim la majoria total i absoluta de 72 sobre 135 escons”. 

La por de perdre

Dels tres, Clara-Simó va ser l’única pessimista: “els catalans –va dir– confonem la poètica amb la política", en referència a “l'emotivitat de les manifestacions de l'Onze de Setembre”. Citant Joan Fuster, la seva compatriota va reclamar "menys himnes, menys banderes, menys visques i més feina". "Sabrem estar a l'alçada?", va inquirir. 

L’escriptora va reconèixer tenir “confiança” en els líders polítics independentistes, però va rebutjar fer cap “acte de fe”: “No veig clar com podem fer un referèndum vinculant i tinc por que el perdem per les eines que l'Estat té al seu abast per incidir en l’opinió pública, començant pel control sobre els mitjans de comunicació i acabant pels dels subministraments energètics... M’hauria estimat més una Declaració Unilateral d’Independència”, es va lamentar. 

Rufián li va obrir els ulls: “l’Estat ho té clar; per això actua com jo quan era petit, que tampoc no volia jugar quan sabia que perdria”. 

La veritable DUI

Francisco i Rufián van coincidir a assenyalar el punt i el moment exacte de la ruptura amb l’Estat espanyol. “Serà en motiu de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica al Parlament i immediatament després s’anunciarà la data del referèndum”. En aquell moment, la nova legalitat catalana substituirà el marc jurídic espanyol. Segons Rufián, “això serà una DUI com una casa de pagès”, mentre que per a Francisco “serà una afirmació de sobirania. En nou mesos això farà pendent avall i haurem de ser capaços de conduir bé el vehicle perquè el procés sigui ràpid i net”. 

La repressió

En aquest escenari, què farà l’Estat? Coincidència absoluta en la diagnosi: “no es mourà” per fer cap proposta. Per a l’alcalde, l’Estat ja ha demostrat de què és capaç: “amb el president Mas i els consellers imputats pel 9-N no s’hi ha atrevit, però en el passat ja ha clausurat mitjans de comunicació i ha enviat polítics a la presó. Arribarà llavors l’hora de la resistència pacífica, de sortir al carrer i de plantar les tendes de campanya”. 

Sabedora de la “tossuderia atàvica” d’un Estat que “té el franquisme ficat al cap”, Clara-Simó s’encomanava a Europa “perquè al cap i a la fi som ciutadans europeus, oi?”. 

La Unió Europea 

Quin paper jugarà la comunitat internacional quan es produirà el xoc de trens? Per a l’escriptora valenciana “hi haurà passivitat, però no bel·ligerància; tot i que històricament sempre ens ha jugat en contra i França, en concret, ens farà molt de mal”. 

Després de mostrar-se extremadament crític amb la Unió Europea davant la crisi dels refugiats i la pèrdua de drets socials, Rufián, en canvi, confia que Catalunya es beneficiï del “pragmatisme, que és l’única ideologia que impera a Europa”. “Si no han deixat sortir Hongria i Grècia, no deixaran perdre el quart motor econòmic del continent ni convertiran en apàtrides 7,5 milions de persones d’un dia per l’altre”. Per a ell, “la pregunta no és si Catalunya serà un problema per a Europa, sinó quan deixarà de ser-ho Espanya”. El diputat va revelar el missatge que les cancelleries europees haurien expressat de forma reiterada a Raül Romeva: “aneu seriosament i reaccionarem”. Així les coses, “l’endemà del referèndum no pot no passar res. Han de passar coses, ja que si no respectem la voluntat de la gent no ens estarem respectant a nosaltres mateixos”.