La CUP ha vingut per quedar-s'hi

Avui es compleixen exactament dos mesos de les plebiscitàries del 27-S i aquell coitus interruptus que per a molts sobiranistes va suposar quedar-se amb la mel als llavis s'està convertint en un problema seriós de disfunció erèctil, o de frigidesa. Alguns s'han fet cèlibes, d'altres han anunciat que a partir d'ara faran vot de castedat i la majoria s'ha refredat, ha perdut la confiança en la parella i projecta contra ella la frustració per no satisfer la seva fantasia sexual: veure Artur Mas proclamar la independència. 

Dos mesos després, la sensació d'atuïment que es respirava la nit electoral entre els membres de l'ANC i els votants de Junts pel Sí s'ha fet més pregona, en espera del debat nacional que la CUP celebrarà aquest diumenge a Manresa. Acabi com acabi el conclave -jo espero que amb una resolució clara: la que sigui- el pressing cup no tindrà cap efecte. Assistim a una cruïlla històrica, i les bases de la formació sabran interpretar la decisió que s'adopti: tant si aquesta es pren en clau radical com possibilista. 

Potencial de creixement 

Davant la resiliència de la CUP, darrerament s'han desbocat les veus que des del ressentiment i el revengisme amenacen d'anar a uns nous comicis anticipats el mes de març amb l'esperança que aleshores es farà justícia amb Mas i que els cupaires pagaran els plats trencats. Però aquestes opinions estan molt allunyades de la realitat, tant pel que diuen les enquestes com pel que es respira al carrer. 

Junts pel Sí i la CUP comparteixen l'objectiu de l'emancipació nacional, però l'accent social és aclaparadorament més manifest entre les files anticapitalistes. El darrer estudi del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat és clar: el 27-S, el 34% dels electors va votar per ideologia i qüestions socials, i només el 21% ho va fer la independència. Lluny d'haver millorat, per al 80% dels catalans la situació econòmica està igual (52,7%) o pitjor (27,7%) que l'any passat i a nivell domèstic el 60% declara estar si fa no fa igual, i el 28,4% ha empitjorat la seva situació. 

Elaboració pròpia a partir de les dades del CEO. Els totals no sumen 100 perquè no s'han comptabilitzat totes les raons.

Sobre dues mil enquestes domiciliàries a tot Catalunya, "l'atur i la precarietat laboral" segueixen sent un problema important per al 56% de la gent. De fet, és el principal problema per al 36,4% dels entrevistats; molt per sobre de la dialèctica entre Catalunya i Espanya (13,7%) o la insatisfacció per la situació política (14,3%). A qui més amoïna la situació laboral és justament als electors de la CUP (65%) i el mateix passa amb la resta de qüestions d'ordre social (vegeu taula). Les diferències de percepció entre els electors d'una i altra candidatura són eloqüents, i encara ho serien més si poguéssim tractar per separat les dades d'ERC i CDC. Estem parlant, en definitiva, de dos perfils ideològics i dos targets electorals diferents, amb més potencial de creixement per part de la CUP que no pas dels altres. 

Elaboració pròpia a partir de les dades del CEO.

Si ens demanem quines són actualment les majories socials a Catalunya per construir consensos, el 52,6% dels entrevistats se situa ideològicament a l'esquerra. Nacionalment, el 53,1% es reconeix com a catalanista. Políticament parlant, el 41% es declara partidari de la independència i el 22% d'un estat federal. Amb aquesta mostra si ara com ara es convoqués un referèndum d'autodeterminació assistiríem a un empat tècnic: el 46,7% dels entrevistats votaria sí a la independència i el 47,8% ho faria pel no. A la llum d'aquestes dades és evident que la majoria dels federalistes no ens fan costat, que el poder de convicció de l'ANC ha tocat sostre i que aquesta feina de seducció s'ha traslladat ara als partits sobiranistes. 

No és pot negligir cap gest -ERC ha fitxat Gabriel Rufián com a cap de llista al Congrés i CDC admet obertament un govern coral-, però totes les dades indiquen que en aquest context una força nítidament d'esquerres té més capacitat d'atracció que una de centre-dreta que ho fia tot al carisma d'un líder. Els espais o nínxols ideològics que queden per gratar són pocs i molt reduïts, començant pel 8% de votants de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) que s'autodefineixen com a independentistes. Segons el CEO, un 4,2% dels electors d'aquesta coalició votarien ara la CUP. En canvi, només l'1,5% dels votants de la CUP ho farien per CSQP. 

Semblances i diferències 

El votants independentistes són els més formats, acadèmicament parlant. El 48% dels cupaires i el 34% dels de Junts pel Sí han cursat estudis universitaris. També són, segons la seva pròpia confessió individual, els més informats i interessats en política. Ara bé, mentre els de Junts pel Sí recorren majoritàriament als mitjans tradicionals (televisió, ràdio i premsa escrita), els de la CUP s'estimen més internet i les relacions personals. A partir d'aquí tot tornen a ser diferències pel que fa a creences religioses, inserció laboral i nivell socioeconòmic, entre d'altres (vegeu taula). 

Elaboració pròpia a partir de les dades del CEO. Els percentatges de pensionistes i aturats són respecte de la porció de la mostra que no treballa. Els totals no sumen 100 perquè no s'han comptabilitzat tots els supòsits. 

A nivell identitari, el 80% dels votants independentistes se senten únicament catalans o més catalans que espanyols, però la proporció d'un i altre sentiment és diferent en cada formació. A Junts pel Sí predomina l'adscripció unívoca per davant de la CUP (vegeu taula), la qual cosa està estretament lligada amb la procedència dels ancestres i la qüestió lingüística. Quant al primer aspecte, el 50% dels votants de Junts pel Sí tenen els quatre avis catalans, i només el 20% no en té cap; mentre que els percentatges a la CUP són del 27% i del 35%, respectivament. Amb l'idioma passa el mateix: el català és la llengua materna del 74% dels votants de Junts pel Sí i el 56% dels cupaires, si bé uns i altres n'han impulsat el seu ús social i l'han adoptada com a pròpia fins assolir quotes del 82% i del 67,5%, respectivament. Es confirma allò que ja sabíem: que no només no hi ha conflicte lingüístic entre els catalans, sinó que molts catalans són independentistes en castellà: el 20% dels cupaires i el 10% de Junts pel Sí. 

Elaboració pròpia a partir de les dades del CEO.

A nivell generacional, els votants de la CUP són majoritàriament més joves que els de Junts pel Sí, com es desprèn dels indicadors acadèmics i laborals (taxa de precarietat, proporció d'aturats i pensionistes, etc). A nivell ideològic, el 77% dels cupaires se situa a l'extrema esquerra (entre el 0 i el 3 en una escala del 0 al 10) enfront del 40% dels votants de Junts pel Sí. En aquest cas, el gruix del seu electorat (el 55%) es posiciona a l'entorn del centre: entre el 4 i el 6. 

Per aquest motiu els votants de Junts pel Sí aproven valoren Artur Mas amb una nota de 7,4 i Oriol Junqueras amb un 7,7, mentre els de la CUP suspenen el president amb un 4,2 i aproven el líder republicà amb un 6. En conjunt, els primers ratifiquen amb un 6,1 la gestió de la Generalitat duta a terme durant el darrer any, mentre els cupaires la rebaixen al 4. 

I encara una altra dada per comprovar la consolidació política de l'esquerra independentista: sempre per darrere i a molta distància de Junts pel Sí, la CUP ha esdevingut la segona força més ben valorada en termes de fiabilitat: el 12% dels entrevistats reconeix una certa "simpatia" per la CUP i el 10% veu en ella la formació que "millor pot resoldre" els principals problemes polítics, socials i econòmics (atenció: en el PSC només hi confia el 5% i en C's, el 8%). I encara més important: la confiança dels seus votants en la capacitat de la pròpia organització és la més alta de tots els partits amb un 60%. 

Opinions fonamentades 

El 27-S, Junts pel Sí va aplegar el 39,5% dels vots emesos i la CUP, el 8,2%. Davant d'un eventual avançament electoral, el darrer baròmetre d'opinió pública del CEO estima que el suport a la coalició de CDC i ERC recularia fins al 32% i que el suport als cupaires s'enfilaria per sobre del 13,5%. Si bé cal tenir en compte que el treball de camp es va realitzar abans no tinguessin lloc els dos debats frustrats d'investidura, tinc la impressió que els votants de la CUP es mantindran majoritàriament al seu costat, i que l'independentisme seguirà creixent per l'esquerra. 

Què voleu que us digui: tret que diumenge hi hagi un daltabaix, jo als cupaires els veig en plena forma i marcant el tempo. En les darreres setmanes he tingut oportunitat de conversar amb molts d'ells al llarg i ample de la geografia catalana, i aquestes són algunes de les seves reflexions de per què tornarien a confiar en l'esquerra anticapitalista: 

- "Perquè és realment d'esquerres i defensa la independència des del principi, i no va amb Convergència". 

- "Perquè és l'única opció seriosa d'esquerres catalanista, conseqüent, assembleària i que planteja una alternativa al model de creixement insostenible". 

- "Pel programa ideològic d'esquerres, per l'independentisme i perquè no dóna suport a Artur Mas". 

- "Perquè és gent del meu entorn que no farà mai carrera en la política professional". 

- "Pel canvi social que propugna de cara a construir una societat més justa i per l'honestedat dels seus representants". 

La setmana passada Oriol Junqueras declarava en una entrevista a RAC1 que aquest escenari "estaria lluny de la situació òptima". A mi, sincerament, tornar a passar per les urnes només em desagradaria pel risc que suposaria donar una segona oportunitat a Duran i Lleida