Demà no us trobaré a faltar

Demà milers de catalans i catalanes de tota mena i condició -eh, Pablo Iglesias!- tornarem a commemorar l'Onze de Setembre. I ho farem amb la vista posada en un futur millor. De fet, com sempre ha estat, des de fa més d'un segle, perquè totes les mobilitzacions organitzades des de 1894 coincidint amb la Diada han tingut com a objectiu reclamar llibertat, justícia i prosperitat per al poble català. L'estel solitari representa justament això. 

Quan, de ben jovenet, em manifestava pels carrers de la Barcelona preolímpica ja ho feia amb aquest propòsit. I aleshores quants érem: 10.000, 20.000... 40.000 a tot estirar? Fent memòria, hi havia el gruix de l'autodenominat independentisme combatiu i una part de l'esquerra extraparlamentària, que sovint eren la mateixa cosa; i, a partir d'un moment determinat, coincidint amb les independències bàltiques i el procés de liquidació de Terra Lliure, la nova ERC de Colom i Rahola, i les joventuts de Convergència. Quant a la resta, tant la gent del PSC com els hereus del PSUC hi van deixar d'assistir immediatament després de la manifestació de l'Estatut de 1977. Per això, malgrat el temps transcorregut i els esdeveniments polítics i socials que s'han produït al país en els darrers anys, les sigles oficials d'aquests partits es resisteixen a participar-hi. Diuen que l'Onze de Setembre està "polititzat" i que és un "acte electoralista" o, directament, de "propaganda". 

Aquestes són les raons esgrimides per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i pels caps de llista del PSC, Miquel Iceta, i de Catalunya Sí que es Pot, Lluís [Franco] Rabell. En un context com l'actual, en què el Govern espanyol, la Brunete mediàtica i els poders fàctics no amaguen les seves cartes, tot això sona a excuses de mal pagador. És aquest l'esperit amb què el socialisme català i l'esquerra alternativa s'enfronta a la pitjor escomesa espanyolista, uniformitzadora i antidemocràtica de les últimes tres dècades? És aquesta l'actitud que s'espera que tinguin els vells lluitadors? 

Davant l'ofensiva centralitzadora, als representants de la coalició d'ICV i Podemos, rosegats per l'odi personal, només se'ls acut dir que Artur Mas ha "instrumentalitzat" la Diada. I del PSC, millor ni en parlem. Al costat del PP i C's, els socialistes han demanat a la Junta Electoral que prohibeixi la retransmissió de la Via Lliure, i, avui, el partit ha fet públic un manifest titulat Catalans, no ens dividim! en què advoca per un "nou pacte constitucional" amb Espanya i s'assegura que "no hi ha cap drecera que no sigui una pura il·lusió". I tenen raó, això nostre és "pura il·lusió!". La que a ells els falta.

Davant d'un panorama tan decebedor i ple de renúncies, demà no us trobaré a faltar. No trobaré a faltar aquesta esquerra poruga, acomodada i acomodatícia; com no els vaig trobar faltar a cap Diada durant aquests últims 30 anys. Trobaré a faltar, això sí, gent valenta que voldria ser-hi de cos present, i que només hi podrà ser d'esperit, començant per una persona que també havia estat de les vostres com la Mercè Giralt i Gallemí. Per a ella, un petó ben gros!