Neix la plataforma Alella pel català

Després de diverses reunions de treball, aquest vespre s'ha constituït oficialment la plataforma d'entitats Alella pel català. L'acte ha tingut lloc al vestíbul de Can Lleonart. Després de signar-ne el manifest fundacional, els representants del teixit associatiu local que ara com ara li donen suport s'han fet una fotografia de família a l'escala del centre cultural. La iniciativa, que aplega ja una vintena d'associacions de tota mena, resta oberta a noves incorporacions. 

Alella pel català és una iniciativa ciutadana sorgida el passat mes de desembre com a resposta a la reforma educativa proposada pel ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert. Per a la plataforma, la llei que propugna el PP representa "la major agressió al sistema educatiu català i a la nostra llengua des del final de la dictadura", però lluny de perdre's en la protesta reactiva, els seus impulsors han decidit de crear un espai estable de treball, conscienciació i mobilització ciutadana a favor de l'escolarització en català i de l'ús social de la llengua com a element de cohesió social.

En aquest sentit, Alella pel català preveu actuar coordinadament en l'àmbit local de la mateixa manera que ho fa la plataforma Somescola.cat a nivell nacional. Trobareu el manifest fundacional d'Alella pel català a la seva pàgina de Facebook. 

Consens social

Més enllà del treball col·laboratiu en defensa d'un model d'escola catalana equitativa i de qualitat, la plataforma vol que es visualitzi l'ampli consens ciutadà que existeix al municipi a l'entorn de la idea que el català ha de seguir sent la llengua comuna de tots els alellencs, sigui quin sigui el seu origen. En aquests moments s'albira un horitzó prometedor gràcies a la implicació de l'àmbit educatiu i cultural: es treballa en un dictat de català a l'aire lliure públic i en diverses idees per donar més projecció a les activitats que anualment es programen en motiu de la diada de Sant Jordi, Sant Joan i el Correllengua. 

Entre les entitats signants hi ha el Consell Municipal Escolar -que aplega l'Ajuntament, els centres d'ensenyament públics i privats d'infantil, primària i secundària, l'escola d'adults, el professorat i l'alumnat- i les associacions de mares i pares (AMPES) de les escoles públiques -Fabra i La Serreta- i de l'Institut, a més de l'Assemblea Nacional Catalana; l'Associació Cultural Revista Alella; l'Associació esportiva escolar IES Alella; l'Associació Alella Negocis; l'Associació de Dones Solidàries; l'Associació de Veïns Canonge-La Font; l'Ateneu Alellenc; Cerquem les Arrels; CEP'S; la Colla de Gegants, capgrossos, grallers i timbalers; el nucli local de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua; La Garnatxa, i els Timbalers del Most. 

Llengua i política 

Dijous passat, membres d'Alella pel català van assistir al ple municipal per assabentar formalment els representants polítics del poble de la seva creació, i dels seus objectius. Els membres de la plataforma van cercar la complicitat dels grups municipals i els van esperonar a fer pinya en defensa de la immersió lingüística. Amb l'ànim d'aglutinar el màxim nombre de persones i d'il·lusions, Alella per la llengua no contempla la participació directa dels partits en la seva dinàmica interna. 

Amb tot, avui hi havia dues regidores a la fotografia: Teresa Vilaró, d'ERC-Sumem per Alella, i Mercè Marzo, de Gd'A. La presència de la primera era esperada, en la seva qualitat de regidora d'Educació i membre del Consell Escolar Municipal. En canvi, la irrupció de Marzo ha incomodat més d'un per la seva barra habitual. Evidentment, Gent d'Alella té tot el dret a participar-hi en la seva condició mixta d'associació i agrupació d'electors, però no és això: no ha estat en cap de les trobades prèvies, s'ha fet la foto i ha marxat sense signar el manifest. La seva actitud ha suscitat alguns comentaris, oimés quan la plataforma havia indicat a l'alcalde, el republicà Andreu Francisco, que s'abstingués de ser-hi amb l'ànim que allò que la llengua uneix no ho separi la política partidista. 

És una llàstima que alguns col·lectius ciutadans teòricament apolítics i participatius que es vanten de ser una alternativa als partits tradicionals s'acabin comportant tant sovint com a tals.