El 9N serà un dia per recordar. Els catalans estem corrent una cursa de fons cap a la llibertat. És una cursa sense balises, costa amunt i plena d'obstacles; d'una gran exigència tècnica.
És també una prova popular. Hi poden participar tots els majors de 16 anys. També els avis. Algunes persones fa temps que la disputen i d'altres s'hi han afegit darrerament. En aquests moments els atletes superen els dos milions i cada dia se n'apunten de nous. Per això la correm a poc a poc. I tanmateix avui la línia de meta és més a prop.
Com passa a la marató, la marxa atlètica o el ciclisme en ruta, no és permès de fer relleus. Arribar-hi serà mèrit, únic i exclusiu, dels corredors. Però haurà estat important l'alè i els ànims del públic. A alguns la cursa no els agrada gens i tracten de forçar-ne l'exclusió del calendari internacional, i d'altres se la miren des de la barrera, entre indiferents i suspicaços. Però també hi ha incondicionals: gent que n'aplaudeix l'esforç, que corre uns metres al costat de l'atleta o que li ofereix un glop d'aigua.
El setembre de 2013 vaig identificar qui eren alguns d'aquests aficionats: els nostres aliats. Aquests dies no ens han fallat i han tornat a fer palès que ens segueixen fent costat.
M'estic referint als 10.000 bascos que han compost un mosaic amb una gran senyera a la platja de Zurriola de Sant Sebastià, i més en concret als pobletans de Zumarraga, que han intepretat una sentida versió de L'estaca de Lluís Llach; als nabarresos -amb b- que s'hi han solidaritzat aquest migdia al centre de Pamplona; als jornalers i aturats del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) que han fet campanya a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació dels catalans; als independentistes sards de l'IRS i als corsos de Corsica Libera que han tornat a visitar-nos el 9N; als occitanistes que han fet campanya a l'Aran a favor del #ÒcÒc; als republicans irlandesos i als nacionalistes escocesos que ens han passat el testimoni, i als diputats europeus del grup dels Verds, així com als representants flamencs i escocesos que han format part de la comissió d'observadors internacionals.
Ser agraït és de ben nascut o, si ho preferiu, de ben parit és ser agraït. Gràcies, doncs, a tots ells. Visca els pobles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada