Tot això és feixisme

Organitzar i participar en una marxa de torxes nocturna en comunió amb els veïns i veïnes del teu poble, en record i memòria dels que ja no hi són, i amb la voluntat d'assolir una societat lliure i més justa per als teus fills, això és feixisme. 

Aprofitar l'avinentesa per retrobar-te després de l'estiu i xerrar amb els amics i amigues mentre passeges pels carrers i les andrones del nucli antic, a llum de les atxes, això és feixisme. Aturar-se de tant en tant al llarg el recorregut per escoltar la lectura de les declaracions d'independència de països tan diversos com Cuba, Irlanda, Finlàndia i el Congo, això és feixisme. 

Dipositar un ram de flors davant la casa pairal d'una família de pagesos i menestrals que el 1713 i el 1734 va patir la mort, l'exili i la confiscació de béns per part de l'exèrcit invasor, això és feixisme. Escoltar el teu alcalde afirmar que "Catalunya és plural" i que "el poble català el formem tots i cadascun dels qui habitem aquest tros de terra, faci deu generacions, cinquanta anys o sis mesos; parlem el que parlem, i vinguem d'on vinguem", això és feixisme. 

Entonar el cant dels Segadors amb una coral de gent gran i un grup de grallers malforjats i calçats amb xancles, això és feixisme. Entaular-te a casa d'uns amics per dinar un plat de macarrons amb salsa pesto mentre fas plans per baixar a Barcelona, això és feixisme. 

Desplaçar-te en cotxe fins a l'estació de la població veïna i agafar un tren que va atapeïdíssim en direcció a la ciutat per manifestar-te a favor de la dignitat i la independència del teu país, això és feixisme. 

Comprovar que els nens que t'acompanyen són l'admiració dels avis i àvies que viatgen al teu vagó perquè veuen reflectit en ells el seu anhel, això és feixisme. Abandonar les andanes del tren i adreçar-se a poc a poc i de forma ordenada cap al metro, això és feixisme. 

Sentir ressonar L'estaca pels túnels del suburbà interpretada per un músic de carrer, això és feixisme. Esperar mitja hora l'arribada del primer comboi de metro i no poder-hi accedir perquè és ple a vessar, això és feixisme. 

Veure'n venir tres més i deixar-los passar perquè no hi cap ni una agulla, això és feixisme. 

Sortir finalment a la parada de Fabra i Puig i saludar la gent del teu poble que trobes als trams del Maresme, això és feixisme. 

Confraternitzar amb ciutadans bascos i navarresos vinguts d'Oiartzun i Iruña, això és feixisme. Sentir parlar la teva llengua amb accent rossellonès, balear o valencià per boca de gent d'aquelles contrades, això és feixisme.

Veure voleiar al costat de l'estelada banderes aimares, kurdes, gallegues i occitanes, això és feixisme. 

Constatar que moltes famílies presents a l'acte tenen el castellà com a llengua materna, això és feixisme. 

Compartir un metre quadrat amb una àvia en cadira de rodes i una parella de motards, això és feixisme. 

Saludar els helicòpters policials amb un somriure als llavis mentre t'estan gravant, a la capçalera de la manifestació, això és feixisme. 

Abandonar per uns instants la concentració i entrar a fer una canya i unes patatones a Casa Sito mentre acabes de veure per televisió amb la resta de clients del bar l'arribada del punter al parc de la Ciutadella, això és feixisme.

Sentir dir en castellà a Gabriel Rufián que "estoy viendo un pueblo ganando un país con una sonrisa de oreja a oreja" i que "este proceso transciende cualquier origen, cualquier bandera, cualquier apellido, cualquier apellido. Esto es una respuesta al anhelo de un pueblo que quiere ser", això és feixisme. 

Desfer, tot xino-xano, el camí des de Sant Andreu fins al Clot-Aragó amb la satisfacció d'haver assistit a una demostració de civisme gegantina, això és feixisme. 

Veure els blocs de pisos de l'avinguda de la Meridiana majoritàriament guarnits amb senyeres, això és feixisme. 

Moure l'esquelet al més pur Miquel Iceta davant l'actuació d'un grup de drag queens barbudes a l'escenari del col·lectiu LGTB, això és feixisme. 

Riure amb sornegueria d'alguns dels lemes de les pancartes i els comentaris de la gent quan anticipa amb un índex d'encert del 100% quina haurà estat avui la reacció del govern central o la premsa unionista, això és feixisme. 

Acomiadar amb aplaudiments la gent dels autocars que torna als seus pobles d'origen a centenars de quilòmetres, això és feixisme.

I fer tot això amb una estelada negra penjada a l'esquena, això també és feixisme.

Definitivament, dos milions de catalans vam protagonitzar ahir la manifestació feixista més important d'Europa des de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini. Ni Franco no havia aplegat tantes camises blaves a la plaça d'Orient.