Un debat per a capelletes

Anit va tenir lloc el debat electoral organitzat per la revista Alella al poliesportiu. El canvi d'escenari -involuntari, a causa de l'enderroc del Casal- ha estat un encert (com no hi havíem pensat fins ara?); però l'estructura de l'acte està encarcarada: cal un canvi de format, i preguntes més punyents i menys previsibles. No és de rebut que les qüestions més compromeses siguin plantejades pel públic, i no pas pels periodistes. 

Personalment, tenia dubtes que pogués publicar res avui, essent com és jornada de reflexió; però he vist al Facebook que l'alcalde recomana una lectura al respecte (i jo el secundo: l'article està molt bé). Ben mirat, el debat va sobrepassar el dead line fixat a mitjanit i uns quants candidats i candidates van demanar el vot... Impugnats queden, doncs.

Per respecte a tots ells, no parlaré de vencedors i vençuts. En el meu cas, trobo que un se'n va sortir prou bé, que tres més van aguantar el tipus i que tota la resta va fer figa; però no donaré noms. Tothom té les seves preferències, i s'han de saber disculpar els nervis. Comprovat: els d'ERC felicitaven l'Andreu, els d'Unió en Benjamí, etc, etc. 

A més, quina repercussió té el debat en l'opinió pública? Poca, com la gent que hi va. Seguir el debat en viu s'ha convertit en un ritual. És poca la gent que el dia abans no tingui decidit el seu vot, i la majoria forma part de la capella d'una o altra formació. El pati de butaques feia goig, cert, però quants érem: 300? Els alellencs cridats a les urnes superen els 7.000. Si almenys se celebrés amb més antelació, la gent en parlaria durant la setmana i els candidats potser arriscarien més, sabedors del que s'hi juguen. En canvi, ara, molts d'ells van a no perdre, i per això defugen el cos a cos. 

El nom dels gegants

Fa 35 anys que la candidata del PP, Annerose Bloss, viu a Catalunya. És alemanya i parla diversos idiomes, però el català sols l'utilitza en la intimitat. Ens va dir que la pressió fiscal era elevadíssima, que ella havia de destinar el salari d'un mes a pagar l'IBI de casa seva, i que ella reduiria els impostos: "els diners a la teva butxaca". Va criticar el "favoritisme" i l'enchufisme municipal, va carregar contra els càrrecs de confiança dels partits de govern que cobren un "sueldazo" sense passar oposicions, i va dir que no volia regidors full time. El seu lema és: "la confiança és bona, el control és millor". 

Per comprovar el seu arrelament al poble, un veí li va demanar el nom dels gegants. "No procede", va contestar Bloss, entre les rialles del públic. També va ser escridassada quan va fer esment al generalísimo: "Franco fa anys que és mort i la democràcia no és tan jove". En el moment de cloure l'acte, la candidata de Gd'A va fer finta de voler ajudar-la, però tampoc ella no se sabia els noms: "Feliu, Madrona i...?" 

"Gestió fosca"

El cap de llista d'Unió Municipal de Catalunya (UMdC), Benjamí Izquierdo, va qualificar de "fosca" la gestió municipal i va rememorar la seva experiència com a regidor durant dos anys llargs: "vaig tenir la sensació d'estar en una empresa familiar, amb el seu amo". Izquierdo va advocar per implantar un model de gestió empresarial: "els ciutadans som els accionistes de l'Ajuntament i aquest ha de retre compte cada any, i no cada quatre". Es va comprometre a rebaixar els impostos -d'una mitjana anual de 824 euros per habitant a una altra de 645- ajustant els comptes públics: "en lloc de fer un pressupost de continuïtat, farem un pressupost de règim zero, regidoria per regidoria". 

El canvi tranquil 

En nom de Convergència, Cristina Xatart va prometre tres coses: "reactivar econòmicament el poble mitjançant la construcció d'un nou mercat; donar certa autonomia pressupostària als barris per decidir les inversions en obra pública, i millorar l'atenció a les persones en serveis socials bàsics. I tot això sense pujar la pressió fiscal". Al final de la seva intervenció, Xatart va demanar "canviar de marxa", prendre el relleu del govern "renovant-ho tot, sense fer malbé res". 

Que corri l'aire

En representació d'Alternativa per Alella - CUP, Oriol Font va recitar el text d'una pintada d'uns lavabos de la Universitat d'Estraburg on va estudiar: "no reconèixer el que s'ha fet bé és donar ales a la mediocritat", i va posar com a exemple el planejament urbanístic. "Ara és l'hora de desenvolupar-lo", amb un peu posat en la consecució d'habitatge social -"tot l'habitatge públic hauria de ser només de lloguer"- i en l'impuls a l'agricultura, "i no només a la vinya". Sobre la gestió municipal, va proclamar que "s'ha de fer net. El govern ha anat al límit en algunes qüestions, pensant que potser no era ètic però tampoc no era il·legal". Les prioritats de la CUP per al proper mandat són: construir, per separat, de la nova biblioteca i arxiu històric; crear una àrea de Drets Socials per acabar amb la política assistencialista; vetllar per una gestió "transparent i fiscalitzable", i establir un "acord municipal amb els punts en comú de tots els programes electorals, i una calendari per assolir-los".

Alella, fins al mar 

Per a l'alcaldable de Gd'A, Mercè Marzo, hi ha moltes coses a canviar. Vol un IBI com el de Matadepera, amb un coeficient del 0,5. Vol un "pla d'actuació" que prevegi l'obra pública de tot el mandat, "i no sols dels últims sis mesos". Vol més inversió als barris. Vol un compromís per executar "les deu millors idees de tots els programes" (una altra cosa és per què deu). Vol un compromís per salvar el patrimoni arquitectònic en perill, i les vinyes abandones. Vol "fer arribar Alella al mar" perllongant el passeig de la Riera. I vol una solució als Escolapis. 

Aquest últim desig va donar peu a l'únic debat creuat entre alguns dels candidats. Els representants d'ERC i PSC es van manifestar a favor del plantejament que tenen encarrilat: deixar la propietat de l'edifici en mans d'un inversor estranger, renunciar a l'adquisició de la zona del llac i de la masia de can Xacó-Monnar, i exercir una opció de compra per valor d'un milió d'euros per quedar-se el jardí romàntic. Marzo va advocar per una sortida mixta -pública i privada- a tota la finca, i Font va dir que l'Ajuntament no podia beure's l'enteniment i va acusar el govern de mala praxi per no haver exercit el seu dret de retracte als jardins, el llac i la masia per 700.000 euros quan va tenir-ne oportunitat, ara fa un any i escaig. 

Per últim, Marzo va criticar que el govern no hagués fet "absolutament res" per mantenir a Alella "empreses com Crison i Hamelin". 

"Deixats de la mà de Déu" 

La candidata d'Alella primer, Glòria Mans, va afirmar que era "el moment de la creativitat i la il·lusió per crear ocupació", i va prometre que "aviat s'establiran noves empreses", sense desvetllar quines. Per al pròxim mandat, Mans es va conjurar per seguir abocant recursos en serveis socials. Quant a inversions, es va manifestar partidària de prioritzar el nou casal. La riera i la biblioteca, "ja veurem". Al final del debat, "l'adrenalina" -segons ella- va fer-li una mala passada. Mans va afirmar, a preguntes del públic, que "els barris estan deixats de la mà de Déu". Va voler rectificar -"perdona, Andreu"-, però ja ho havia dit. 

"Model d'èxit" 

I precisament l'alcalde sortint i candidat d'ERC-Sumem per Alella, Andreu Francisco, va defensar que "Alella és un model d'èxit, admirat en el seu entorn". Va apel·lar a l'obra de govern feta en els darrers 12 anys, i va demanar la confiança dels electors "per seguir continuar avançat". Francisco va desmentir que la pressió fiscal sigui elevada: per acreditar-ho va mostrar un gràfic imprès en un paper que ningú no va poder veure -els assistents van fer acte de fe-, i va recordar la rebaixa sostinguda en el coeficient de l'IBI els últims dos exercicis, i la congelació de la taxa de la brossa des de 2005. Sobre les crítiques a la conservació del patrimoni, l'alcalde va subratllar que es tracta de propietats particulars i va destacar que, en el futur, l'Ajuntament es farà càrrec de la Miralda, la Gaietana i can Viló. Davant d'aquesta perspectiva, Izquierdo va dir que "tremolava", i Font va recordar l'oblit que pateix can Magarola. 

Reciclatge i lloguer 

A més de Cal Governador, el debat electoral va abordar també altres temes, com l'habitatge i l'economia. Gd'A va xifrar en 700 els habitatges buits al municipi, i va proposar de reciclar-los, d'acord amb els seus propietaris. Alternativa per Alella - CUP es va desmarcar del fenomen okupa si no obeeix a un projecte social sota criteris d'autogestió, i va denunciar la pràctica fraudulenta del subarrendament que comenten alguns adjudicataris d'habitatges socials. La portaveu socialista va dir que hi ha previst de construir 12 habitatges socials al costat de la fàbrica de pintures, i Francisco va destacar que el POUM preveu la construcció de més de 200 habitatges sota algun règim de protecció oficial. L'alcalde va entomar el mea culpa en relació als ajuts a l'IBI -"no ens n'hem sortit", va dir- i va anunciar que destinaria els 30.000 euros de dotació pressupostària a ajuts a l'emancipació. Izquierdo també s'hi va comprometre i va ampliar el seu radi d'acció "fora del poble", si calgués. 

'Business friendly' 

Pel que fa a l'economia i el mercat de treball, Francisco va presumir de les dades d'atur: "són les més baixes del Maresme, a l'entorn del 7,5%". Marzo va replicar -"estem com el 2010"-, i va apostar per captar inversió. Gd'A va coincidir amb Unió a impulsar un parc tecnològic, "a l'estil de Sant Cugat". Francisco va dir que això ja està contemplat pel POUM, a la Miralda. Xatart va fiar-ho tot a l'ampliació del mercat sobre l'Hort de la Rectoria, i Font va reivindicar que tots els joves han de tenir l'oportunitat de quedar-se Alella "encara que no siguem especialment talentosos", i va advertir del risc que Alella esdevingui un "barri proto-pijo de Barcelona". 

I per acabar, una mica de demagògia. Algú del públic va demanar que els futurs càrrecs electes es rebaixessin el sou un 50%. "No sé quant cobreu, però em costeu massa calers".