16 de maig 2015

Comença la funció: PSC, UMdC, ERC i CUP

Dijous al migdia la candidatura d'Alella primer va fer un brunch a la plaça de l'Ajuntament amb cafè i croissants. Ahir, Gent d'Alella va celebrar "la festa de la gent" al pati de Can Lleonart. Aquest vespre, l'ANC organitza un debat electoral al centre cultural. I demà, ERC-Sumem per Alella presentarà els noms de les persones que li presten suport, a la plaça de l'Ajuntament. Som a l'equador de la campanya i se'ns acumula la feina. Intentarem posar-nos al dia. 

Alella primer: socialistes o no? 

Les restes del naufragi socialista concorren als comicis rere una marca blanca: Alella primer. Només cal mirar les respectives pàgines de Facebook i la cartelleria electoral: ni rastre de sigles. Fins i tot el logotip -un node, ideat pel dissenyador local Daniel Montes- ha esbandit la sempiterna imatge del puny i la rosa. Ha conservat el color roig, això sí. 

En el fons, però, el partit hi és. I ha respost. L'intuïm rere el desplegament -sense precedents- de banderoles, cartells i fulletons de propaganda. I l'hem vist, en viu i en directe, en els dos principals actes de campanya. A la visita de Miquel Iceta del 13 de març, s'afegeix la de la diputada al Congrés Meritxell Batet del passat dia 8. Batet va reproduir el discurs oficial de la formació i va apel·lar a "l'esperit del 78" per reformar la Constitució en clau federal. Com a mestre de cerimònies exercia el portaveu del PSC a Premià de Dalt, Jaume Cases. Molt eloqüent en les seves lloances, va demanar un aplaudiment "per al nostre estimat i admirat Pedro Sánchez". 

L'acte va servir per presentar els membres de la candidatura i exposar alguns dels punts programàtics, especialment referits a les àrees de Serveis Socials i Comerç. El missatge va ser sempre positiu i les paraules de la candidata, Glòria Mans, van sonar properes i sinceres; de fet, com les de les persones que l'acompanyen: Carmen Esteras, en català, i Isabel López, en castellà. Només Abel Folk es va sortir del guió. Una mica divo, l'actor, productor i director de teatre va qüestionar la política cultural de l'Ajuntament, i va demanar que aquesta sigui programada i executada per professionals. 

I va ser precisament un artista, el músic Raül Moya, l'encarregat de cloure l'acte. Va ser un final de festa simpàtic. Després de demanar desinhibidament el vot per Mans "perquè és la millor", el guitarrista d'Èlena va interpretar dues cançons: Revolution, dels Beatles, i una altra d'improvisada per a sorpresa i vergonya de Mans i els seus, Canto a la libertad, de José Antonio Labordeta. "Som-hi tots: Habrá un día en que todos, al levantar la vista..." 

Unió: "Som accionistes de l'Ajuntament" 

Tan bon punt acabaven els socialistes a Can Lleonart, engegaven els díscols d'Unió Municipal de Catalunya. 

A l'Espai Di-Ví, l'antic celler de les Quatre Torres, l'exregidor d'UDC Benjamí Izquierdo presentava llista i projecte. Abans, però, un aclariment: "Això no va contra ningú. No ens hem entès amb Convergència, però no passa res. És legítim." 

A peu pla i micròfon en mà, Izquierdo va donar proves de la seva oratòria. I de la seva visió tecnocràtica dels afers i la gestió municipal. Va parlar dels veïns i veïnes fonamentalment des de la seva condició de contribuents, i va reivindicar els seus drets individuals enfront l'Administració des d'aquesta perspectiva: "els ciutadans som els seus accionistes". Per a Unió Municipal, l'Ajuntament hauria de ser un "facilitador" de la iniciativa privada, amb la finalitat de generar riquesa, ocupació i valor afegit al poble. Izquierdo va parlar de la importància dels "intangibles", i va reclamar una política fiscal coherent amb aquests objectius. El líder d'Unió va advocar per la creació d'un clúster tecnològic a Alella -que va batejar amb el nom de 23@- i va defensar la creació d'una nova figura, de perfil professional: una mena de gerent o interlocutor únic encarregat de coordinar les diverses àrees municipals per reduir la burocràcia i agilitar l'atorgament de llicències i permisos als emprenedors. 

ERC i 'els franciscans' 

Com el 2011, ERC es presenta a les eleccions amb una llista cívica de gent diversa -alguns els anomenen "els franciscans"- sota el paraigües de Sumem per Alella-Acord Municipal. En les darreres setmanes, els representants d'Esquerra, Andreu Francisco, i de Sumem per Alella, Fede Salas, han formalitzat un pacte de col·laboració amb el representant local del Moviment d'Esquerres (MES), Abel Miravet. Tots ells es van aplegar dissabte passat al pati de Can Lleonart per presentar la candidatura de la mà de Joan Vilaseca, antic portaveu d'Alella Decideix. 

Em va sorprendre que no hi anés més gent, però també és veritat que moltes persones ja han cedit la seva imatge a la campanya #somalella i moltes altres donen per descomptada la majoria absoluta. 

Els sis electes municipals amb què hores d'ara compta el grup es distribueixen entre els vuit primers llocs de la llista: senyal inequívoc de quines són les expectatives. Tots vuit es van adreçar al públic, amb gran convenciment. El missatge és clar: experiència i continuïtat, amb la dosis justa de renovació. Entre ells hi han col·locat dues cares noves: Anna Alfaro, en el número 3, i Laura Ribalaiga, en el 6. Ambdues aporten frescor. Ribalaiga va fer el discurs socialment més compromès, i Alfaro va picar l'ullet a les entitats i els joves.

En aquesta ocasió, Andreu Francisco no va estar especialment brillant. Va tornar a fer allò tan seu de distingir entre "nosaltres" i "vosaltres", i va parlar massa en primera persona. Intentava explicar per què aspirava a la reelecció per quarta vegada, sense concretar gaire: "vull ser alcalde perquè sóc afortunat" i "perquè m'agrada servir la meva comunitat". Va posar fi a l'acte la diputada Gemma Calvet, que, com de costum, hi va aportar consistència i coherència. 

Altre cop la CUP 

L'endemà, diumenge, Alternativa per Alella - CUP feia doblet. Si el 24 d'abril presentava els membres de la llista, el 10 de maig tocava exposar els eixos del seu programa polític. Com el d'ERC-Sumem per Alella, el seu va ser també un acte coral, conduït pel periodista de Catalunya Ràdio Albert Manyà. 

Hi van intervenir sis persones. L'exregidor Àlex Asensio va recordar que La Garnatxa sempre s'havia alineat amb la CUP i va considerar que havia arribat l'hora de donar un toc d'atenció a una ERC massa escorada cap al centre. Helena Martínez va reivindicar la territorialitat dels Països Catalans i l'exercici del dret a l'autodeterminació, i va anunciar el suport de la candidatura a una eventual Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i la creació d'una Assemblea Constituent a Alella. Eulàlia Serrano va parlar de territori i medi ambient, i va advocar per la creació d'un banc de terres públic en sòl no urbanitzable i d'una comissió ciutadana de seguiment del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. 

A continuació va ser el torn dels tres primers: Bruno Monse, amb salutació inclosa al Front Polisario, va destacar diversos aspectes relacionats amb l'exercici dels drets i la cohesió socials. Inés Ivorra va posar l'accent en la política de cultura i educació. Per últim, Oriol Font va exigir un acord per cancel•lar els préstecs bancaris amb el BBVA "al més aviat possible, però sense comprometre les inversions en equipaments previstes a curt termini" i de fer transparent l'administració a ulls de la ciutadania. Font va criticar "la confusió entre l'Ajuntament i el partit" i va reclamar que se separi "la institució, de les sigles".