Oriol Font, el regidor més barat

A Alella, un regidor costa aproximadament uns 280 vots en aplicació de la llei d’Hondt. Però quant val, en inversió publicitària, obtenir un escó? 

Depèn. Des del punt de vista del màrqueting polític o electoral, hi ha partits que destinen grans quantitats de diners a publicitat i n’obtenen els mateixos rendiments que d’altres que dissenyen una estratègia millor amb menys recursos. Com ha quedat palès avui, alguns s’arruïnarien i seguirien sense aixecar el cap. Cristina Xatart o Mercè Marzo. Tot i ser una entesa en la matèria –“la Caixa, La Vanguardia, RNE i altres empreses em van obrir les seves portes”-, l’assessora de presidència de Pasqual Maragall, segueix clavada en dos regidors. I no serà per inversió publicitària: Marzo i els seus acòlits hi han posat 20.000 euros, i 2.500 cadascun dels tres primers convergents –Xatart, Ossorio i Blasco-, segons que explica la gent d’Unió. 

En l’altre plat de la balança hi ha Andreu Francisco i Oriol Font. L’alcalde, que és admirador de John Fitzgerald Kennedy i que ha fet la campanya més americanitzada de totes les que es recorden, ha revalidat la seva condició de força més votada. És normal. La seva ha estat una estratègia a llarg termini. I ja se sap que les empreses amb més èxit són aquelles que treballen dia a dia, durant tot l’any, per construir-se una reputació. El presumpte desgast de dotze anys de govern i les ganes d’acontentar tothom no l’han erosionat, ni tampoc ľentrada en escena d’Alternativa per Alella - CUP.

I aquí volia arribar. Als cupaires no els agrada el fracking, però n’han tret petroli. Han encarat la campanya amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista comunicatiu, ho han fiat tot a Internet –un perfil de Facebook, un compte de Twitter i un vídeo a Youtube-, i a ser qui són: persones que, sense procedir de cap de llinatge alellenc “de tota la vida”, fa anys que remenen la cua pel poble i les seves entitats. “He estudiat a l’escola pública i n’estic orgullós”, va dir Font el dia de la seva presentació. 

Comptat i debatut, Alternativa per Alella - CUP s’ha gastat encara no mil euros per cobrir tota la campanya. La candidatura va fer 50 cartells anunciadors de l’acte de presentació, 50 més de l’acte per parlar del programa i 3.800 còpies d’un fulletó de vuit pàgines que els seus membres van repartir bústia a bústia per totes les cases. 

A nivell nacional, la CUP els ha subministrat dues pancartes –que van haver d’anar a buscar dijous passat- i els ha pagat la impressió i distribució d’un díptic i una papereta de vot per domicili, que no va arribar a les cases fins dimarts d’aquesta setmana. 

Per fer front a aquestes despeses, els integrants i simpatitzants de la candidatura hi han fet aportacions de 50 i 20 euros, que esperen recuperar al llarg dels propers mesos amb el sou del regidor.

I aquest és un dels altres temes on cal posar l’accent. El codi ètic de la CUP estableix la següent limitació de sous als seus electes: el salari mínim interprofessional si estan a l’oposició (això és, 648,6€) i 2,5 vegades aquest import si estan al govern, i a temps complert (és a dir, 1.621,5€). 

Ara només ens cal esperar que, a més de ser el regidor més barat, l'Oriol serà també el més pencaire!