Mas, sí i no

Ahir es va esquerdar la figura de porcellana. El president de la Generalitat, Artur Mas, va comunicar als partits sobiranistes que la consulta prevista per al 9N no es podria celebrar en els termes en què havia estat plantejada: a només 26 dies per a la cita, el Tribunal Constitucional (TC) no ha aixecat la suspensió cautelar dictada a instàncies del Govern espanyol i això impediria desplegar la convocatòria amb "les màximes garanties legals i democràtiques", a més d'incórrer en possibles il·lícits penals. Davant d'aquesta tessitura i segons la seva confessió, el president va demanar als partits "posicions definitives" sobre com procedir: "alguns volien plantar cara a l'onada i ser-ne arrossegats, quan el més intel·ligent és capbussar-s'hi i seguir nedant". 

"Seguim endavant, però menys junts" 

Ben aviat, el desacord va esdevenir notícia. Per al PP, "el procés independentista s'ha acabat". La CUP va celebrar una assemblea a la plaça de Sant Jaume i el PSC s'ha afanyat a oferir un pacte a CiU. Avui, els mitjans de comunicació en van plens i a Madrid -no cal dir-ho- es freguen les mans: com sempre, les divisions internes dels catalans arruïnen els projectes col·lectius. Però "hi ha notícies que només duren unes hores". Aquest matí, Artur Mas ha comparegut en roda de premsa per explicar la posició del Govern català: "el 9N es votarà". Heus ací la sorpresa. 

Segons Mas, "el 9N hi haurà locals oberts que cobreixin el territori català; urnes a les meses i tothom qui vulgui votar la pregunta acordada ho podrà fer, perquè les paperetes hi seran". Aparentment, només hi haurà una diferència: "en lloc d'acollir-nos a un marc concret legal [la llei de consultes suspesa pel TC], ens acollirem a una competència genèrica de la Generalitat, la de participació ciutadana". Tot i la insistència dels periodistes, el president no ha volgut precisar més: "s'ha acabat això de posar les coses fàcils a l'Estat". 

Mentre feia aquestes declaracions, eren diversos els juristes i tertulians -radiofònics i televisius- que menystenien l'alternativa de Mas i la condemnaven al fracàs: "això serà un Arenys 2 a l'engròs", "això no té cap credibilitat davant la comunitat internacional" o "això no es podrà fer perquè l'Estat impugnarà qualsevol acte administratiu que es faci en aquesta direcció". Personalment, valoro molt positivament el moviment de consultes populars celebrades a escala local entre 2009 i 2011: van trencar tabús, van desvetllar consciències i van posar en marxa un activisme ciutadà que ens ha dut on som ara. Sobre la segona qüestió, faig meu el pensament de Lluís Companys quan deia que "per defensar Catalunya els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos" i els nostres aliats, que són pocs i gens poderosos. I sobre la darrera observació, ja ho veurem. Segons Mas, la fórmula per votar descansaria sobre un mecanisme legal preexistent que no ha volgut revelar i que no va ser impugnat per l'Estat en el seu dia dins els terminis previstos, per la qual cosa el Govern podria eludir el blocatge judicial. 

"L'anticipada de la definitiva"

Avui a Mas l'hem vist resolut, com sempre. Però també més sol i, fruit d'aquesta solitud, també més feble. "La baula de la cadena s'ha desencaixat. Esperem refer el consens al llarg de les pròximes setmanes", ha dit. 

Haurem de sentir els arguments de la resta de partits pro consulta (ERC, ICV-EUiA i CUP) per entendre qui se n'ha desmarcat -si ells o Mas- i per què, tot i que es pot intuir. El president ha definit el 9N com "la prova anticipada al referèndum definitiu", i ha aclarit que el format no hi té res a veure. Amb llei de consultes vigent o sense, el 9N és una etapa més en el trajecte cap a la consecució de la independència; una nova fita, únicament "amb "valor consultiu", per palesar la naturalesa autoritària de l'Estat. "La consulta definitiva seran unes eleccions convocades de manera ordinària, però els partits poden transformar-les en un referèndum si van amb llista conjunta i programa conjunt perquè a arreu del món sigui correctament llegit com la victòria o la derrota". 

Que el 9N era un desafiament a l'Estat espanyol amb poques perspectives d'èxit ho sabíem tots. Que el desllorigador seran unes eleccions al Parlament en clau plebiscitària, també. Així ho tinc escrit des de 2013. I com jo, molts. 

Ara bé, res de tot això no significa que no calgui intentar fer la consulta fins al final, però sense fer el ridícul: podem posar voluntaris a les meses i improvisar un registre de votants in situ, però cal defugir, de totes totes, el risc de registrar una baixa participació a les urnes. 

Llista única i programa conjunt 

Després del 9N -i vagi com vagi aquell dia- serà el moment de parlar d'un avançament electoral. El país no pot esperar a 2016 per resoldre el seu futur, tot i que els interessos partidistes poden esguerrar-ho. S'ha vist aquests dies: ICV no n'és partidària, la CUP ha demanat l'entrada d'ERC al Govern com a "garantia per blindar el procés", ERC es fa l'orni i a Mas ja l'hem sentit avui: vol llista única i programa conjunt. 

Atabalat per les enquestes, fa l'efecte que el president prova de salvar el coll. Probablement en aquest moment no hi ha ningú com ell per liderar el procés -per capacitat, presència, credibilitat i savoir faire; però també per instint de supervivència-, tot i que tampoc no hi ha ningú més amortitzat que ell, més hipotecat, que hagi fet un gir més copernicà, ni que hagi promès que se sacrificaria per la causa i se'n tornaria a casa. 

Senyor Mas, sí i no. Sí al 9N i sí al vostre lideratge fins a unes plebiscitàries anticipades; però no a una llista i programa únics. Un dels trets característics de la societat catalana és la seva pluralitat, també ideològica. N'hi hauria prou, per tant, d'acordar entre diverses forces el calendari i les accions posteriors a la victòria electoral, com la declaració unilateral d'independència. Després de guanyar les plebiscitàries -perquè les guanyarem, oimés si cadascú s'adreça als seus simpatitzants- caldrà encetar el procés constituent del nou Estat. I és lícit, i ben natural, que les diverses opcions polítiques proposin a l'electorat el model social que preconitzen i que tractin de guanyar els màxims suports ciutadans per participar i influir en l'esmentat procés. Només així ens en sortirem.