Els alcaldes criden "independència"

Avancem. A bon pas i amb bona lletra. Divendres i després de set hores de reunió al Palau de la Generalitat, els representants dels partits que donen suport a la consulta del 9N van revalidar el seu compromís amb la data i la pregunta. "Anem endavant, continuem i ho fem junts", assegurava el president Mas. "Hi ha equip i hi ha partit", deia poc després el diputat de la CUP David Fernàndez. 

L'endemà, en el mateix escenari, més de 800 alcaldes i alcaldesses -i prop de mil persones si hi afegim els regidors que van acompanyar-los- feien palès el suport dels seus consistoris al procés de no retorn que viu el país. Un a un, els electes i els representants dels consells comarcals i les quatre diputacions van lliurar al president Mas còpia dels respectius acords plenaris aprovats dies abans a favor de la celebració de la consulta. "Tenim la majoria a les urnes i al Parlament, el consens polític i la mobilització ciutadana. I ara, la pinya dels municipis. Si tot això va junt, no ens poden aturar", va declarar Mas. I efectivament així és. "President, estem amb tu", va proclamar l'alcalde de Vic, Ramon Vila d'Abadal, en nom de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI); exactament el mateix missatge que li va transmetre l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, en representació de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "President, quan et giris ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol". Acte seguit, tots els batlles van entonar el clam del poble: "in, in-de, in-de-pen-dèn-cia!". 

913 de 947 

A nivell administratiu, la Catalunya autònoma s'estructura en 41 comarques que comprenen, al seu torn, 947 municipis. En aquests moments, 37 consells comarcals i 913 ajuntaments han aprovat la moció de suport a la celebració d'una consulta el pròxim 9 de novembre per conèixer l'opinió de la ciutadania sobre el futur polític del país. El text ha estat debatut en 933 plens municipals. 

Sota el patrocini de l'AMI, el redactat primigeni va ser consensuat pels partits sobiranistes (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), però la seva incidència ha anat molt més enllà. La majoria d'agrupacions d'electors independents, així com centenars de regidors del PSC l'han votada a favor. D'altres, amb la seva abstenció, n'han facilitat l'aprovació, com és el cas del regidor del PP de Camarles i de les regidores de Ciutadans a Gimenells. És un símptoma més del signe dels temps, i de la transversalitat de la demanda social d'empoderament democràtic que recorre el país. Només l'ortodòxia del nucli dur del PSC n'ha quedat al marge, perfectament arrenglerat al costat de les tesis prohibicionistes del PP i C's. Fent gala d'aquest tarannà, l'alcalde socialista de Cornellà, Antoni Balmón, va vetar el debat de la moció al ple, i els seus coreligionaris de Granollers, Tarragona i Terrassa van rebutjar traslladar els respectius acords d'aprovació al Palau de la Generalitat. Exactament igual com va fer l'alcalde de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol.

A Lleida i Borredà, el seus batlles, Àngel Ros i Joan Roma, han estat més dúctils. Després de refusar-les en primera instància amb l'excusa de no voler incórrer en cap il·legalitat després de les suspensions cautelars del Tribunal Constitucional, tots dos han rectificat i n'han fet possible l'aprovació. 

Ferms sota la pluja

Des de l'òptica municipal, la setmana ha donat molt més de si. Dilluns, l'alt tribunal espanyol va admetre els recursos del Govern central contra la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret de convocatòria del 9N i en suspenia l'executivitat. L'endemà mateix, el poble reaccionava. Tot i la pluja, milers de persones es van concentrar a les set del vespre davant dels ajuntaments de tot el país per expressar la seva determinació: "volem votar i votarem". A Alella, El Masnou, Teia... però també a la resta de la nació: a Castelló, Palma, Perpinyà i València. 

Aquell dia, amb el seu exemple, molts ciutadans van donar una lliçó de dignitat al Govern de Madrid i la Generalitat, que aquell mateix dia va retirar unilateralment la campanya institucional de la consulta. Sortosament, i a la vista de quina ha estat la reacció de la societat mobilitzada i de l'actitud inequívoca d'ERC i la CUP, el Govern català va contraatacar ahir dissabte amb una nova campanya informativa alternativa a la del 9N en què, molt hàbilment, s'al·ludeix als entrebancs legals plantejats pel Constitucional. 

Plebiscit municipal 

Ho dèiem fa tot just un parell d'anys: 'Alella ja és territori català lliure'. I com Alella, centenars de municipis. Després de les consultes populars sorgides a l'escalf d'Arenys de Munt va arribar el torn de les declaracions de sobirania a escala local, la retirada de banderes espanyoles i la seva substitució per estelades. Aleshores aventuràvem que "cada dia que passa, Catalunya guanya una mica més de sobirania en detriment d'Espanya. A nivell social, l'Assemblea Nacional Catalana i les organitzacions socials de base han articulat un ampli corrent d'opinió favorable a l'Estat propi. En l'àmbit institucional tenim dos fronts: la trinxera municipal [...] i l'artilleria pesant, encarnada pel Parlament i el Govern del país, que tot just acaba d'entrar en combat". És evident, ara com ara, que la batalla ha començat i que la guerra serà dura. Per això, aquest cop, hem de fer pinya. 

El poble i l'Ajuntament d'Alella han estat sempre a l'alçada de les circumstàncies: el 1913 per la Mancomunitat, el 1918 per la redacció d'un Estatut d'autonomia nonat, el 1931 per la República i ara per la independència. De tots i totes depèn que aquesta volta sigui la definitiva.