Jordi Sánchez a Alella: "No hem de descartar res"

Gairebé tres anys després d'escoltar Carme Forcadell en el mateix escenari, l'antic celler cooperatiu de l'Alella Vinícola va rebre divendres la visita del president actual de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. El format de l'acte va ser el mateix -conferència, torn obert de preguntes i sopar amb el convidat-, però amb força menys públic. Com la seva predecessora, Sánchez va fer un discurs eminentment optimista, però tocant de peus a terra. 

El col·loqui va tenir dues parts: una de reforç positiu per als separatistes acèrrims i una altra destinada a conscienciar-los de dos aspectes: un, que no som prou gent i cal sumar més adhesions, i dues, que viurem noves turbulències degudes tant a les diferències internes del moviment com als embats de l'Estat espanyol. I tot això haurem d'aprendre a superar-ho sobre la marxa. 

Inocular l'antídot 

Sánchez va reconèixer que "ha costat molt" arribar on som. "Les coses no les hem fetes totes bé i s'han provocat ferides, algunes de les quals encara estan obertes, tant entre partits com dins l'ANC". Ell mateix va confessar que entre el 4 i el 7 de gener va pensar que "no hi hauria govern, però al final es va fer el que tocava, encara que els costos polítics del procés siguin molt elevats". 

Per al conferenciant, "hi va ha dos moments que vam quedar atrapats: després del 9-N i del 27-S", la qual cosa el porta a concloure que "segur que tornarem a equivocar-nos. Vacunem-nos-en, doncs. El que estem fent és molt gros i genera grans tensions entre els actors polítics. Tenim molts números que es produiran nous punts de desencontre, per això em conformo a haver après la lliçó i no repetir els mateixos errors". 

L'espiral de la il·lusió 

Malgrat els entrebancs, el president de l'ANC creu que "estem en les millors condicions per assolir la independència" perquè "tenim un projecte col·lectiu il·lusionant: la revolta dels somriures". Sánchez va definir l'opció independentista com una "aposta guanyadora" ja que "no es basa en la identitat, en els cognoms ni en la llengua, sinó en el benestar de les generacions futures". 

Segons ell, "amb les manifestacions multitudinàries vam guanyar el carrer i el 27-S vam guanyar les institucions, que ara estan orientades a culminar la feina". Més victòries: "el 9-N vam guanyar la legitimitat en una consulta que va mobilitzar 2,4 milions de persones, i el 27-S vam guanyar la legalitat que l'Estat ens negava després d'aconseguir un mandat inequívoc de 72 diputats". Sánchez va defensar el triomf "en escons i també en vots" pel caràcter plebiscitari de les eleccions i perquè "els votants de CSQP i UDC no admeten de ser englobats en el sí o en el no, sens més". 

De la gent que es va mobilitzar el 9-N i el 27-S, el president de l'ANC es va mostrar convençut que "podem comptar amb tothom". En qüestió d'un any i escaig, va vaticinar, "ens tornarem a trobar a les urnes aquests mateixos dos milions i unes quantes desenes de milers de vots més". Són les adhesions que la causa per la independència ha d'aconseguir atraure del 10% de l'electorat que fins a les eleccions al Congrés del 20 de desembre encara apostava per una tercera via i un referèndum pactat amb l'Estat. "Hi ha un espai social d'aquest mig milió de catalans que estarien al costat de la República catalana, però haurem de guanyar-nos la seva confiança". Com? Sànchez admetre que "és difícil sumar més gent perquè qui no ho ha fet fins ara necessita altres arguments" i va apuntar quatre línies de treball. 

- Políticament, "hem de tornar a reivindicar el dret a decidir": el mínim comú denominador que aplega independentistes i federalistes. 

- Les paradetes i els voluntaris hauran de tornar al carrer a dissipar les pors i explicar els beneficis socials de la nova República. "Serà la suma de comportaments individuals".

- També les institucions hauran de fer la feina que han descuidat i que les ha convertides en organismes "hostils" a una part de la ciutadania. En particular, la Generalitat s'haurà de mostrar "molt més propera i amable a la gent" desplegant noves polítiques socials, "i això precisa de l'aprovació d'un nou pressupost al Parlament"; una consideració que s'interpreta com una crida implícita a CSQP i CUP a donar-li sortida si volen que realment hi hagi pla de xoc. 

- En breu s'iniciarà el procés constituent que ha de culminar amb un referèndum per aprovar, o no, "la llei de lleis" del nou Estat naixent. Sánchez va anunciar que "ja hi ha un compromís de JxS i la CUP per aprovar un pla de treball que ordeni aquest debat a escala sectorial i territorial". El president de l'ANC va parlar a bastament del "moment fundacional": "aquest procés ha de complir el mateix paper que va fer el Congrés de Cultura Catalana a l'hora de definir l'Estatut i el país dels anys 80 i 90 del segle passat. Un país lluminós i possible, com deia el poeta", va afirmar. "La constitució es farà amb l'aportació de la gent del carrer, dels sindicats i dels col·legis professionals; de baix cap a dalt. Serà una constitució participada, amb propostes que confluiran en el debat parlamentari". 

A través d'aquests debats Sánchez confia a poder arribar a "aquests segments de població que volen un futur millor per als seus fills, un model de creixement respectuós amb el medi i un Estat del benestar amb drets fonamentals del segle XXI". Tanmateix, Sánchez és conscient que "aquesta feina no la pot fer l'ANC perquè la gent ens identifica com a independentistes i això genera una barrera", per la qual cosa es va mostrar esperançat en l'èxit del projecte de Reinicia Catalunya, una plataforma de catorze entitats que aspira a estendre el debat i la reflexió ciutadana a tots els àmbits i sectors de la societat "per repensar-nos de nou, sense donar res per fet". "Volem eixamplar la base dels que s'imaginen un nou país, independentment de quin és l'encaix final que cadascú proposi en l'escenari internacional o en el marc espanyol", diu el seu manifest fundacional.

Escenaris de futur 

Quant al futur, Sánchez va donar garanties que el Govern de Puigdemont actuarà "amb determinació total i absoluta". Res no s'aturarà: ni la creació d'estructures d'estat, ni el procés constituent, ni les lleis de desconnexió i transitorietat jurídica. Pel camí, Catalunya es pot veure abocada a tres escenaris possibles. 

- D'una banda, existeix la possibilitat, per bé que remota, que al llarg dels 18 pròxims mesos el Govern espanyol s'avingui a pactar un referèndum a Catalunya. 

 - En segon lloc, hi ha la possibilitat que l'Estat, davant la irreversibilitat del camí emprès, aixequi el peu de l'accelerador i el Parlament i el Govern culminin la feina. 

- I, per últim, pot produir-se el temut xoc de trens. "No hem de descartar res", ja que "l'Estat espanyol està totalment ofuscat. Hem plantejat un repte democràtic en què Espanya no està ni se l'espera. No dic que no la tingui, però no està aplicant la intel·ligència", va dir Sánchez. 

Per al president de l'ANC, "estem orientats cap a una col·lisió institucional de gran magnitud. Per fer-hi front hem d'organitzar la capacitat de resposta per defensar les institucions. En aquests moments hi ha diversos requeriments judicials contra les lleis, les institucions del país i les entitats sobiranistes. Gràcies a la reforma exprés del codi penal feta pel PP algunes condemnes podrien comportar penes d'inhabilitació". Sánchez va especular amb "un possible punt de ruptura": "us imagineu que el Tribunal Constitucional suspèn un dia la presidenta del Parlament i l'endemà Carme Forcadell s'asseu al seu escó i obre la sessió? Seria un acte de dignitat institucional i de desconnexió que acceleraria el procés". 

El dia de la desconnexió 

"Com i quan ho farem?", va preguntar algú del públic. "Ningú no ho sap", va respondre Sánchez. "Quan podrem pagar tots els impostos a la Generalitat?", va inquirir una dona. "Es tracta de garantir la màxima seguretat jurídica també per als particulars. La hisenda pròpia, per exemple, potser haurà de funcionar uns mesos recaptant els tributs i transferint-los a l'Agència Tributària espanyola fins que un dia deixarà de fer-ho". Serà un as a la màniga: es guarden les formes, però no és el mateix tenir els diners a la caixa que haver-los de pidolar. "I quan tinguem 250.000 contribuents fent això, el problema s'haurà fet gros".  

"No hem de fer les coses per fer-les, sinó per fer-les bé i guanyar-les". Sánchez va rebutjar les heroïcitats: "som ciutadans normals. A les urnes podem ser dos milions i mig de persones; d'herois, uns quants menys. Per això només haurem d'actuar quan serem molts i anem a guanyar, o bé quan no tinguem cap més remei perquè ens volen fer retrocedir".

Escòcia i el País Basc 

El públic va preguntar pels efectes que la sortida d'Arnaldo Otegi de la presó podia tenir sobre el procés iniciat a Catalunya. Sánchez es va mostrar caut -"m'ho he demanat molts cops i no sé si ens beneficia o no"- i va apel·lar a evitar "mimetismes i falses aliances": "només ens tenim a nosaltres mateixos. Punt i final". Al conferenciant el preocupa més el precedent que es pugui generar a la Gran Bretanya amb el referèndum de la seva pertinença a la UE i el resultat a Escòcia, que podria reactivar la seva reclamació independència: "a Europa ningú no ens espera amb els braços oberts. Només si ho fem bé, amb una majoria clara i per procediments escrupolosament democràtics, no tindran cap més remei que gestionar la nostra independència perquè Europa serà, essencialment i per sobre de tot, pragmàtica. I això juga a favor nostre i en contra d'Espanya".