15 de març 2016

Comença la persecució: l'Audiència Nacional investiga l'Ajuntament d'Alella

L'Estat no s'atura. I en un Estat on la separació de poders no existeix, el poder judicial fa la feina bruta que el Govern no pot fer: perseguir el debat polític i impedir la consecució determinades idees. No només al Parlament, sinó també a escala local. Fins al moment, les diverses instàncies judicials espanyoles han denunciat, entre d'altres, 116 ajuntaments catalans per no penjar la bandera espanyola; 106 per impulsar la sobirania fiscal; 55 per pagar la quota anual de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i 47 per haver-se declarat territori català lliure i sobirà. Alella, que ja es trobava en alguns d'aquests grups, ara n'estrena un altre: un possible delicte d'incitació a la sedició. 

La setmana passada l'Ajuntament va rebre, de mà dels Mossos d'Esquadra, una notificació del jutjat número 2 de l'Audiència Nacional de Madrid de data 3 de març en què se'l requereix "informació i documentació en relació a la moció de suport a la resolució I/XI del Parlament de Catalunya", sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27. Com recordareu, el 9 de novembre de l'any passat la cambra catalana va aprovar, amb els vots favorables de JxS i la CUP, una resolució que advoca per crear "un estat català independent en forma de república", obrir "un procés constituent ciutadà" i tramitar "les lleis de procés constituent, seguretat social i hisenda pròpia". 

En concret, l'Audiència Nacional reclama als ajuntaments encartats que facilitin:

- Confirmació de què l'esmentada moció va ser aprovada i data de l'acord. 

- Forma d'inclusió de la proposta de moció de suport a l'esmentada resolució en l'ordre del dia del ple. 

- Especificar si després de l'aprovació de la moció es faculta l'Alcalde per dur-la a terme executant els actes pertinents. 

- Còpia de l'acta de la celebració del ple, i en cas que en disposin, gravació de la sessió i, en tot cas, document on consti la intervenció que va tenir cadascun dels regidors, sentit del vot, posicionament respecte de la urgència de la proposició i partits polítics que representen. 

- En el cas que existeixin, còpia dels informes emesos al respecte de la moció pel Secretari/interventor de l'Ajuntament. 

Encara és hora que els grups municipals en tinguin coneixement. En les pròximes hores, l'alcalde, Andreu Francisco, té previst de reunir-se amb els portaveus dels dos grups que van secundar la moció -CDC i Alternativa per Alella-CUP- per abordar la qüestió. Precisament ahir, Francisco va assistir a una reunió de l'executiva de l'AMI a l'Ametlla de Mar per denunciar "l'atac de l'Estat espanyol contra el municipalisme català". 

Els qui ja s'han manifestat han estat el portaveu de la CUP a Vic, Joan Coma, que s'ha autoinculpat "per ser independentista d’esquerres i posar en pràctica el mandat democràtic de ruptura amb el règim del 79 per la república catalana del 99% expressat a les urnes el 27-S", i l'alcalde de Vilassar de Dalt, el republicà Xavier Godàs. Aquest darrer ha fet pública una carta de resposta a l'Audiència Nacional en què assenyala que el requeriment d'informació està "en connexió conceptual amb règims poc o gens democràtics": "és clarament un torpede a la línia de flotació de la llibertat d'expressió i, en conseqüència, a la legitimitat democràtica que emana de les urnes i s'expressa per majories democràtiques. La famosa moció, senyors i senyores, és una posició política legítima. També ho seria la contraria, si fos capaç d'aconseguir majories com la nostra". 

Godàs, que de jove va ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia com a insubmís al servei militar, finalitza el seu escrit apel·lant de nou a l'objecció de consciència per no col·laborar amb l'Audiència: "Vostès saben que els plens municipals són públics, que la informació que produeixen és pública. És més, en ple segle XXI tenim sistemes d'informació d'accés fàcil i universal, com els webs municipals. Els municipis restem obligats a publicitar tota la informació que generem en els plenaris. Els convido a fer l'esforç d'entrar al nostre web i trobar allò que els preocupa. Més que res, perquè no tenim res a amagar. Però no ens demanin que lliurem la informació requerida sense que discutim aquesta petició. Objecto a fer-ho, entre d'altres coses perquè crec que com a Alcalde hauria de saber per què la volen vostès".