17 de juliol 2014

El POUM, 10 anys després

La vinya dita dels Escolapis, a Rials.
Ahir la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat va acordar l'aprovació definitiva del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Alella, sense necessitat de redactar cap text refós. Això últim vol dir dues coses: una, que el treball i la interlocució tècnica entre les dues administracions ha estat prou bona, i dues, que ben aviat el nou planejament esdevindrà executiu i substituirà la normativa vigent fins ara, que data de 1987. 

El vist-i-plau del Govern ha arribat tot just quan es compleixen 10 anys de l'inici dels treballs de revisió del Pla General. Encara que pugui semblar llarg i enfarfegat, és el procediment habitual: sobretot després de l'aprovació inicial del POUM de febrer de 2011. Aquell document va motivar l'emissió de desenes d'informes sectorials per part de diversos organismes públics. Amb posterioritat, el novembre de 2013 la mateixa Comissió d'Urbanisme en va emetre un altre de caràcter vinculant que l'Ajuntament va haver d'observar, fil per randa, abans de procedir a l'aprovació provisional del passat 22 de maig. 

Les línies mestres del POUM són les mateixes que es van plantejar el 2004: la protecció i valorització del paisatge i el sòl no urbanitzable, la dotació d'un parc de més de 250 habitatges de protecció oficial, la creació d'un clúster empresarial a la Miralda i l'obtenció de nous equipaments públics i edificis patrimonials. Tanmateix, entre els documents d'aprovació inicial i definitiva s'observen diferències substancials en alguns sectors. En destaquem les més significatives. 

1. La Miralda. D'acord amb el Pla Territorial Metropolità aprovat el 2010, el document d'aprovació inicial del POUM proposava la creació d'un sector estratègic vinculat a la futura estació de ferrocarril i la nova vialitat cap al Masnou, segregada de l'actual carretera. Havia de ser un àmbit d'activitat terciària consagrat a les oficines, els serveis i el teixit productiu, eminentment destinat als emprenedors i professionals liberals de la població. No s'hi preveia ni un sol habitatge i únicament es contemplaven 2.000 m2 de sostre comercial complementaris a l'activitat principal, però les reserves manifestades sobre la seva viabilitat econòmica en el decurs d'aquests anys per la Generalitat i diversos operadors privats ha motivat canvis de calat: s'ha contemplat la construcció de 66 pisos, s'ha incrementat la superfície comercial fins a 6.000 m2 i s'ha dividit el Pla Parcial en dues etapes i sengles subsectors; tot plegat, per fer-lo més llaminers als inversors. Com a l'inicial, el POUM fixa la cessió de la casa de la Miralda com a equipament públic i la seva inserció en un gran parc central per al gaudi ciutadà connectat amb el passeig de la Riera d'Alella, des del Canonge al centre urbà. 

2. Cal Governador. La proposta de l'aprovació inicial del POUM per als Escolapis obeïa a una estratègica: acabar amb les expectatives immobiliàries de la propietat i forçar una sortida satisfactòria per al conjunt arquitectònic i l'interès general. Aleshores, una part de la finca va ser destinada a ús agrícola i l'altra es va mantenir com a equipament privat, reconeixent com a edificabilitat màxima la ja construïda. Ara, i d'acord línia dels treballs de la comissió de treball formada per partits polítics i un comitè d'experts locals, el POUM admet l'ampliació d'usos i l'increment de 1.000 m2 més de nou sostre. A més, es permet conservar les dues plantes superiors de l'edifici, una remunta dels anys 50 que el Pla Especial de patrimoni i el Pla General vigent obligaven a enderrocar per retornar la finca a la seva fesomia original. Amb aquests canvis, l'Ajuntament hauria aplanat el camí perquè s'hi pogués fer un hotel de luxe; una solució que ja es va assajar el 2001 amb resultats lamentables, per tots coneguts. Aquest cop, ens diuen, hi hauria un operador estranger al darrere obert a pactar una cessió d'usos dels jardins, a més de les zones verdes que prescriu la llei. 

Com a l'inicial de 2011, la feixa on hi ha el llac i la masia de Can Xaco Monnar continuarà en sòl no urbanitzable, si bé també s'hi admetrà l'ús d'hotel, restaurant o qualsevol altre complementari al principal de la finca. Aquest tractament s'ha estès a la resta de masies i grans cases senyorials que hi ha a la Coma Clara i qualsevol altra que limiti amb vials urbanitzats -com Cal Duch o Can Sans-, a través de la redacció del corresponent Pla de Millora Urbana. També s'hi preveu la divisió horitzontal, a raó d'un habitatge per planta, prèvia definició i cessió a l'Ajuntament, si s'escau, del 10% de l'aprofitament mig. 

3. Can Viló. L'Ajuntament ha reorientat la seva política d'equipaments públics al centre urbà. D'una banda, declina fer-se amb la titularitat de la masia i la nau de Can Manyé i, a canvi, concentra els seus esforços a Can Viló i l'aparcament de Can Bragulat. L'aprofitament dels propietaris de sòl a l'entorn de la primera masia es materialitzarà en aquest entorn, sense cessió de cap equipament, i el de Can Viló i Can Bragulat es traslladarà a un sector discontinu situat a la Crison (entre Can Vera i Can Català) que acumularà habitatge i un sòcol comercial, a més d'una important dotació d'aparcament subterrani de gestió privada. El model d'habitatge plurifamiliar de Can Vera, doncs, s'estén riera avall. En contrapartida, l'Ajuntament fiançarà la seva hegemonia al centre. En cas de reeixir, a la plaça del poble, el mercat, l'hort de la rectoria i Can Lleonart s'hi sumaran la casa i el jardí de can Viló i un espai obert -avui destinat a pàrking privat- davant de l'església. 

El projecte d'un nou casal a Can Calderó ha estat finalment descartat.
4. El Casal. La prudència pressupostària i l'observança de la legalitat urbanística van fer descarrilar el projecte de construir un casal nou a Can Calderó. S'aposta ara per fer-lo en l'indret actual, respectant els paràmetres urbanístics vigents. D'aquesta manera, l'Ajuntament recupera part del temps esmerçat, ja que podrà posar-hi fil a l'agulla per la via de la llicència directa tan bon punt disposi del solar adjacent, de propietat privada, del projecte constructiu i del finançament necessari després d'arribar a un acord amb la Junta del Casal en el marc del Consorci que aplega els dos ens.