Un centenar de persones va assistir a l'acte de lliurament del premi Germans Lleonart al periodista Miquel Calçada que va tenir lloc divendres passat a la masia de Mas Coll. Abans del sopar i per segon any consecutiu, la secció local d'ERC d'Alella va organitzar un Diàleg per a un nou Estat que va comptar la participació de l'escriptora Maria Mercè Roca i l'advocada Gemma Calvet, a més del guardonat.
Ja d'entrada, Calçada va avisar el públic que tenia una notícia bona i una altra de dolenta. Moderava el debat la periodista local i col·laboradora habitual de Vilaweb Montse Serra, que va demanar el seu col·lega de professió que mantingués el suspens fins al final. "Avui falta exactament mig any perquè anem a votar. En l'últim any s'han produït dos fets rellevants: la via catalana de l'11 de setembre i la denegació per part del Congrés de diputats de transferir a Catalunya la facultat d'organitzar un referèndum acordat amb l'Estat espanyol, el passat 8 d'abril. Com creieu que anirà la cosa?"
Per a Maria Mercè Roca "tot està escrit, com Jesucrist. Cada cop hi haurà més pressió per part de l'Estat i nosaltres hi haurem d'oposar més resistència". Calvet hi discrepava. "Res no està escrit. Tot depèn del poble, de la força de la democràcia. La ciutadania ha estat capaç de crear sinergies a través la pluralitat ideològica que han donat lloc al protagonisme difuminat de l'ANC. Seguim explotant la nostra intel·ligència col·lectiva i no caiguem en el parany de l'enfrontament", va dir.
Calvet va confessar que al principi era contrària a traslladar la petició del Parlament al Congrés el 8 d'abril. Després d'assistir-hi, ha canviat d'opinió. "Vaig ser a Madrid i vaig copsar les cares que feien els gestors de la Transició espanyola: Alfonso Guerra, Txiqui Benegas, Ramón Jáuregui i tota la bancada del PP. Van adonar-se que això va de debò, tant a nivell social com institucional, i això fa que trontollin els fonaments del seu immobilisme. Per això han improvisat una reforma constitucional que a nosaltres no ens serveix. Els catalans hem de fer la nostra i anar al nostre ritme. Europa segueix el procés amb expectació", va explicar.
Calçada es va mostrar convençut que "hi arribarem malgrat nosaltres perquè si a Espanya sorgís un líder intel·ligent molta gent s'hi repensaria. Però la tercera via no existeix. Els 23 anys de governs de Jordi Pujol van ser això: la recerca frustrada de l'encaix de Catalunya, i ell mateix se n'ha desenganyat. En el món únicament impera la lògica dels estats", i ho diu algú que ha voltat tot el globus terraqui gràcies al programa Afers exteriors.
El model d'Estat, motiu de fricció
Per a vosaltres, com hauria de ser l'Estat català i quin grau d'aprofundiment democràtic hauria de tenir? va preguntar la moderadora. Maria Mercè Roca se'n va inhibir. Ho tenia molt més clar Gemma Calvet, per a qui "l'oportunitat de crear un nou Estat és un privilegi, no un pur tràmit. Tenim la responsabilitat de fer-ho bé. Nosaltres també tenim les nostres foscors, ja que hem malmès algunes eines de país" en al·lusió -m'imagino jo- al descrèdit de la política i les institucions, les retallades, la privatització de serveis i l'administració de la cosa pública. Segons ella, aquesta gestió hauria d'estar presidida per un "esperit calvinista, gairebé nòrdic" que distingís clarament "el bé del mal" per prevenir la corrupció i garantir l'interès general. "Caldria -a més- un blindatge social que garantís els drets dels ciutadans, crear un banc públic i refundar tant el sistema educatiu com l'administració de justícia", entre d'altres.
En canvi, Calçada va anar de cara a barraca: "en el futur ja tindrem temps de barallar-nos". Va sonar a coartada; la típica disculpa dels neoliberals. Certament, podia haver eludit el debat social apel·lant a la voluntat de no distreure l'atenció de l'objectiu principal que ens uneix -la independència- i de no perjudicar la unitat d'acció del pol sobiranista; però no va anar ben bé així perquè sí es va significar en altres qüestions igualment sensibles. Va dissociar, per exemple, els drets universals -"els primers", va anomenar-los- dels drets socials -"els que van venir després, com el dret a l'habitatge"- i va treure a col·lació la necessitat de tenir un exèrcit integrat a l'OTAN "per la nostra posició geoestratègica". Sense concretar, va posar com a exemple el model nord-americà: "hem de copiar les coses interessants i descartar-ne les dolentes".
En la qüestió lingüística també hi va haver diversitat de parers. La moderadora va preguntar per l'oficialitat del català i l'estatus legal del castellà. Fent-se ressò de les tesis de la lingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades, per al guardonat, "el bilingüisme és el trànsit cap a la pèrdua per substitució d'una de les dues llengües, la més feble i no té cap sentit que es vulgui salvar el català en qualsevol altre lloc del món. S'ha de salvar a Catalunya", va dir. L'escriptora Maria Mercè Roca va qüestionar-ne la nomenclatura. "Potser s'ha de dir d'una altra manera i cap de les dues ha de ser oficial, però no hi ha dubte que el català és la llengua pròpia del país i que la immersió lingüística és inqüestionable". Calvet va ser encara més cauta. Com ja va fer mesos enrere el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, la diputada es va mostrar partidària de "salvar al màxim els vincles comunitaris, acollidors i integradors. No m'agrada la paraula seducció que utilitza Alfred Bosch en el seu darrer llibre (Como amigos), però hem de ser garantistes amb tots els sectors socials perquè formen part activa de la nostra col·lectivitat".
L'article 11 de la Constitució
Abans de cloure l'acte, Miquel Calçada va compartir amb el públic l'exclusiva que havia anunciat. "És una notícia bona i dolenta alhora, depèn de cadascú". Tot i que no era cap primícia, perquè se n'ha parlat en alguna ocasió, Calçada l'hauria contrastada amb alguna font solvent poques hores abans. Es referia a l'article 11 de la Constitució, segons el qual "cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat". "Per tant, tret que l'Estat espanyol faci alguna llei retroactiva exclusiva per als residents a la Comunitat Autònoma de Catalunya, els catalans seguirem sent espanyols encara que siguem independents i, com a tals, continuarem sent ciutadans de la Unió Europea". Així doncs, "es pot donar la paradoxa que nosaltres puguem moure'ns per l'espai Schengen amb el DNI espanyol i els europeus que ens visitin necessitin el passaport". És més, segons aquest article "l'Estat [espanyol] podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya", i Catalunya podria ser-ne un. "En aquests països -diu el text-, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalitzar-s'hi sense perdre la nacionalitat d'origen". És fantàstic, no trobeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada