Ahir no vaig votar

Sí, ahir no vaig votar. Ahir em vaig quedar a casa, sense remordiments de cap mena. Els motius que em van impulsar a fer-ho són els següents: 

- La desafecció profunda que sento -ara que està tan de moda aquesta expressió- envers les institucions europees (Parlament, Comissió, Eurogrup, Consell i Banc Central) i les seves polítiques econòmiques i socials. 

- L'absència d'una candidatura comuna dels partits polítics que van subscriure la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya que defensés a Brussel·les el dret a l'autodeterminació. Vull creure que va ser més per estratègia que per incapacitat o manca de voluntat. És veritat que la unió no sempre fa la força i que, a la vista dels resultats, segurament s'han aplegat més suports anant per separat, sense barrejar naps i cols. Els fronts polítics -ja siguin aquests 'progressistes', 'populars', 'd'esquerres' o 'nacionals'- no acaben mai de rutllar i tot sovint generen l'efecte contrari al desitjat a causa de la reacció del contrari, però crec que a molts catalans ens hauria plagut una alternativa conjunta en l'esfera internacional capaç de traslladar a Europa el missatge inequívoc que Catalunya està en vies d'emancipació. 

- La política espanyola d'aliances dels partits sobiranistes. El paradigma social i polític a Catalunya ha canviat. Per això em sembla inconcebible que ICV continuï anant de bracet amb IU, o que CiU vagi de la mà del PNB i Coalició Canària quan no sols difereixen les sensibilitats, sinó també els objectius que persegueixen uns i altres: ICV està, pel cap baix, per la via confederal i IU, com a molt, per la federal, i les diferències entre el president Mas i el lehendakari Urkullu salten a la vista. Només ERC -encara que ho hagi fet més per oportunisme que per convicció- ha abandonat el marc hispànic de relacions que històricament havia mantingut amb el BNG i EA, tot i que li ha faltat temps a la CUP per recollir el seu testimoni. 

- I així arribem a la incompareixença de la CUP. A diferència de 2004, l'esquerra independentista ha decidit esborrar-se del mapa i regalar el seu espai electoral a ERC, ICV, Podemos o directament a l'abstenció. Tot i no presentar-s'hi formalment, els diputats de la CUP han participat en actes de campanya de la coalició Els Pobles Decideixen, liderada per EH-Bildu i el BNG. Com jo, molts catalans no hem entès aquest paperot, com ho demostren els exigus 7.400 vots (el 0,3%) emesos a Catalunya, 400 menys que el partit d'Aleix Vidal-Quadras. 

De les raons adduïdes, establiu vosaltres l'ordre de prioritat que vulgueu. A banda de totes elles, per a mi n'hi ha una que ha estat determinant: la lectura interessada que molts mitjans espanyols faran del resultat d'ahir a Catalunya. Ho deia aquest matí l'unionista Joan López Alegre a El món a RAC1: "Ja esteu tots comptats. Tothom qui vol la independència ha anat a votar". Doncs no: hi ha independentistes infiltrats dins la majoria silenciosa que ens reservem per al moment decisiu.