L’independentisme guanya les eleccions del 21-D a Alella

Els partits independentistes van obtenir ahir el 59% dels vots emesos a Alella en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel Govern de l’Estat, en aplicació de l’article 155 i un cop cessat el Govern de la Generalitat. La candidatura de Junts per Catalunya que encapçala el president Carles Puigdemont va ser la primera força amb 1.860 vots i el 31% dels sufragis, seguida d’ERC amb 1.466 paperetes i el 24%. La CUP, al seu torn, va rebre 235 suports, que representen el 4% dels vots. 

Entre els partits que donen suport a l’aplicació del 155, C’s va aconseguir 1.247 vots (20%); el PSC, 609 (10%) i el PP, 211 (el 3,5%). Per la seva part, Catalunya en Comú Podem va aplegar 331 vots, que representen el 5,5% dels electors. 

Participació històrica 

Seguint la tendència general, les dades de participació van ser històriques: a Alella gairebé va arribar al 85%, la qual cosa suposa un increment de 2 punts respecte dels comicis autonòmics del 27-S de 2015. En total hi van votar 6.063 alellencs i alellenques sobre un cens de 7.142, comptant-hi el vot per correu. Queda, però, pendent d’escrutar el vot exterior dels catalans residents a l’estranger, que en el cas d’Alella en serien 213. 

Igual que el 2015 

El comportament electoral del 21-D a escala local reprodueix la tendència general al conjunt del país, que d’una banda ha revalidat la majoria parlamentària de les forces sobiranistes i, de l’altra, ha assistit a un fort creixement de C’s. 

En les eleccions del 2015, la suma de Junts pel Sí i la CUP a Alella va aconseguir pràcticament el mateix nombre de vots: 3.618, que aleshores representaven el 61,6% dels electors. Les xifres se situen lleugerament per sota dels 3.818 vots a favor del sí del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre, tot i que en aquella ocasió hi va poder votar gent d’altres poblacions gràcies al cens universal. 

En relació a 2015, C’s i el PSC milloren sensiblement els seus resultats en vot i percentatge, Catalunya en Comú Podem manté posicions i el PP s’ensorra. 

C’s es dispara 

Les eleccions d’ahir confirmen C’s com el principal partit unionista i l’enemic més acèrrim del sobiranisme. El partit taronja ha capitalitzat la reacció –tardana i furibunda– del nacionalisme espanyol d’arrel identitària contra el projecte d’emancipació social i nacional amb un discurs frontista que conjuga el neoliberalisme amb el menyspreu a la llengua i la cultura catalanes, i l’exaltació d’un constitucionalisme d’ordre. És la nova dreta 2.0: moderna, orgullosa i desacomplexada, prompta a prendre el relleu del PP a les institucions de l’Estat. 

A Alella, un de cada cinc electors va triar la papereta d’Albert Rivera i Inés Arrimadas. A molts el cor els va sortir per la boca en veure C’s convertida en tercera força. La sorpresa, però, és relativa, ja que l’espanyolitat forma part de la realitat social i política de Catalunya. Molts dels seus votants de primera hora vénen del PSC i són els mateixos que van catapultar Maragall com a president del primer tripartit. Durant dècades, el PSC va voler amagar rere raons de classe una qüestió que en realitat, a escala metropolitana, era una qüestió d’adscripció nacional. El cinturó roig no devia ser-ho tant o bé ho va ser només circumstancialment, i això explica la seva decoloració actual. 

A Alella, aquesta espanyolitat també hi era i passava majoritàriament per una Aliança i un Partit Popular formats per gent tan catalana alhora com Frederic Méndez, Enric Cells o Isidre Bassas. També la ICV de Fede Moraleda i Juan Carlos Losada tenia un sector de votants espanyolistes, encara que ho fessin sota la disfressa del federalisme. Si ens cenyim estrictament al suport electoral al PP, recordarem que el partit va aconseguir tres regidors i quotes del 18,8% i el 20% dels vots en les municipals de 1995 i 1999, la primera fita de les quals coincideix amb els anys de la màxima bel·ligerància contra la immersió lingüística sota la direcció d’Aleix Vidal-Quadras. Encara força anys després, el 2011, el va PP registrar la seva millor marca en solitari: el 20,6% dels sufragis a les eleccions al Congrés. 

Ahir, la suma de C’s i PP va obtenir el 23,5% dels vots a Alella. Des de la seva aparició a les autonòmiques de 2010, els resultats d’aquests dos partits han estat els següents: 

Com es pot veure, el resultat d’ahir no és cap novetat: plegats, ja van aconseguir el 27,4% de la representació a les eleccions espanyoles de juny de 2016. 

Repercussió local 

El sorpasso de C’s al PP tindrà incidència sobre les municipals de 2019 (això, si Mariano Rajoy no decideix avançar-les). La sacsejada pot ser important, i pot reportar-li entre 2 i 4 regidors. Qui més patirà seran el PP, Gd’A i PSC perquè C’s hi entrarà en competència directa, i, de retop, les esquerres minoritàries (CUP i Comuns) perquè l’augment de la participació farà encarir el preu de l’acta de regidor. 

La recent dimissió d’Annerose Bloss com a portaveu del PP deixa el camí expedit a C’s. La següent víctima propiciatòria pot ser Gd’A. La candidatura independent és un polvorí. L’agrupació d’electors propugna als quatre vents que no és de “ni de dretes ni d’esquerres: amor per Alella”, però els seus representants, Mercè Marzo i Josep Bardés, han donat suport al referèndum i han condemnat l’existència de presos polítics per les seves idees. I mentre a les xarxes socials hi ha socis que qüestionen la legitimitat dels regidors per no sotmetre’s al parer de l’assemblea, ahir vam poder veure Bardés i altres membres de Gd’A fent d’apoderats de Junts per Catalunya o ERC. 

Propaganda electoral 

L’acció coercitiva de l’aparell de l’Estat contra les institucions i el poble de Catalunya ha motivat l’aparició dels Comitès de Defensa de la República (CDR). El 7 d’octubre va néixer el CDR Alella, que el passat 18 de desembre va realitzar una recollida de propaganda electoral amb l’objectiu de retornar-la als partits que han donat suport a l’article 155. 

Durant la campanya, el servei de Correus hauria distribuït 49.000 sobres de propaganda electoral a 3.700 domicilis. Entre l’acció conjunta del CDR i les accions individuals es calcula que en total se n’haurien retornat al voltant de 2.000. La majoria corresponen al PP i C’s, tot i que també se n’han trobat del PSC i En Comú Podem. Assabentats de la iniciativa, alguns electors unionistes com l’exregidor del PP Javier Berzosa han fet el mateix amb les formacions independentistes. Es tracta d’un gest simbòlic, ja que el franqueig cobreix l’enviament i devolució dels sobres sense cost addicional per al remitent.