Alella salva les urnes

A les cinc en punt de la matinada ja hi havia una desena de persones a les portes del centre de salut del torrent de Vallbona per garantir-ne l’obertura com a seu electoral. Entre elles, l’exsecretari general de l’Esport, Rafel Niubò, i la seva dona, acompanyats d’un vell transistor radiofònic per seguir l’evolució de la jornada. Poc després van arribar les regidores Anna Fernández i Teresa Vilaró, encarregades de vetllar per l’equipament, i les dues persones voluntàries que farien de representants de l’administració per garantir la infraestructura de la votació. Pels volts de les set va fer acte d’aparició una parella dels Mossos d’Esquadra. Van demanar als concentrats, aleshores prop d’una seixantena, si tenien intenció de resistir i si esperaven mantenir el gruix de la mobilització durant tot el dia. “Tenim instruccions de precintar el col·legi, de manera que hi intervindrem quan sigui possible”, van advertir. 

A les 9h es van constituir les dues meses electorals amb les primeres persones que hi havia a la cua, i a les 9.30h es va iniciar la votació. Quan es van obrir les portes, tothom havia vist a través dels dispositius mòbils les imatges en directe de l’acció repressora de la Guàrdia Civil contra els veïns de Sant Julià de Ramis per impedir que hi pogués votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Bastonades, censura informativa, vidres trencats i segrest d’urnes. 

Dissortadament, no va ser l'única exhibició de violència: Sant Carles de la Ràpita, Mont-roig del Camp, l’escola Ramon Llull i el mercat del Guinardó a Barcelona, Alcarràs, Callús, Dosrius, Aiguaviva...  Pertot, el Govern espanyol sembrava el terror. Indignats i corpresos, cada cop més electors es refermaven en el seu desig de tallar amarres amb un Estat opressor que els tracta com a terroristes. El seu president, Mariano Rajoy, afirmava que “hemos asestado un duro golpe al referèndum que se pretendía perpretar contra el Estado de derecho”, mentre la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría assegurava que es tractava d’una “actuación proporcionada”. A la fila, una noieta amb ulls plorosos i la veu trencada ensenyava el mòbil als pares: “Mirad, están pegando a personas ancianas!”. Segons el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, aquella era “la feina que no fan els Mossos”. 

Al cinisme de l'Estat s’hi afegia la guerra cibernètica. La Generalitat va habilitar un sistema informàtic de cens universal que permetia votar a qualsevol col·legi. Durant tot el dia, però, els seus servidors van rebre atacs sistemàtics de la Guàrdia Civil, que ràpidament eren contrarestats amb l’obertura de nous servidors i claus d’accés quilomètriques. Al centre de salut, la col·laboració de dos joves hackers locals va ser crucial per burlar les primeres envestides. Amb tot, l’estira i arronsa alentia les cues, i que, ja ben avançada la tarda, va obligar a activar el cens manual en paper.

“Sembla que ho tinguem tot en contra”, es lamentava una dona aixoplugada sota un paraigües. “Avui el cel plora per Catalunya”, observava una altra. Aliens al xàfec, nanos, joves, homes i dones de la meva quinta com la Mercè, en Jordi, en Ferran o l’Enric, i moltes parelles de 50, 60 i 70 anys; tothom disposat exposar el seu cos als cops. “Ens volen fer tornar 50 anys enrere. De cap manera!”. La jornada va avançar lentament i pesada, amb un auricular a l’orella i un ull al Twitter, i va donar peu a l’intercanvi de vídeos i a moltes converses creuades sobre les malifetes de l’Estat i les forces d’ocupació. “S’estan guanyat a pols la declaració unilateral d’independència”. També es va comentar la decisió del FC Barcelona de disputar el partit de lliga d’aquella jornada a porta tancada, que en general va ser molt mal acollida: “per solidaritat amb la gent, el Barça no hi hauria de jugar, encara que li traguessin 6 punts”.

Resistència passiva 

Des de primera hora, informacions contradictòries feien presagiar que la Guàrdia Civil s’hi personaria d’un moment a l’altre. De seguida es van repartir papers numerats de l’1 al 100 entre les persones que hi havia a la cua perquè no abandonessin el lloc fins que algú altre les rellevés. L’objectiu era protegir el col·legi de l’assalt de la policia, però sobretot es tractava de preservar les urnes com a símbol suprem de la democràcia. “Salvant els vots, que són l’expressió de la sobirania popular, salvem la dignitat”, aquesta era la reflexió. Els plans de contingència davant d’aquest escenari eren molt rudimentaris, cercant possibles amagatalls o vies d’escapatòria. A mitja tarda, la consigna era tancar-se amb pany i clau dins el local de votació, i defensar les urnes practicant la resistència passiva. 

El pas regular del mateix cotxe cada dues hores per davant del col·legi va fer sospitar que potser es tractava d’un vehicle policial camuflat, i va fer pensar que també hi havia el risc que s’infiltressin agents de paisà entre els votants per requisar urnes i equips informàtics. Algú va comunicar-ho als Mossos, però li van dir que la Guàrdia Civil el havia bloquejat l’accés al sistema de comprovació de matrícules. 

Els escuts humans i el PSC

Contra l’acusació del PP i la premsa espanyola d’utilitzar els nens i les persones grans com a “escuts humans”, els apoderats dels partits van donar prioritat absoluta a les famílies amb nadons i infants, els ancians, les embarassades i les persones amb mobilitat reduïda o convalescents. L’empeny per votar de gent gran com la Mercè Giralt, al Poliesportiu, o d’en Francisco Comulada, en Quico Roura i la Rita Marsal, entre més, al centre de salut, va ser reconegut amb l’aplaudiment espontani de la resta d’electors. En aquest col·legi també hi van votar els regidors de Gd’A, Mercè Marzo i Josep Bardés. 

Cap al migdia s’hi va atansar la regidora socialista Glòria Mans, visiblement consternada. “Això que està passant és intolerable”, va confessar. “Moció de censura immediata. Espero que hi hagi una reacció com cal per part del PSC i del PSOE”. I després? “Fa falta diàleg”. 

Recompte clandestí 

A la tarda, els nervis estaven a flor de pell. Els Mossos temien per la integritat de les persones. “Nosaltres no els podrem aturar. Estan embogits i no escolten”. En aquests context, a quarts de sis es van buidar les urnes sota supervisió dels presidents de mesa i dels apoderats acreditats pels partits i organitzacions que donaven suport a la convocatòria, i es va prosseguir amb la votació fins a les 19h. A aquella hora es va adoptar la decisió de concentrar les votacions en una sola seu al centre sociosanitari de la Gavina, al barri del Canonge, després que algunes fonts informessin que “furgonetes de la policia espanyola baixaven per l’autopista en direcció al Baix Maresme”. 

A les portes dels col·legis, l’ambient era d’emotivitat i orgull. I el clam, unànime: “Hem votat”. Hi va haver, també, aplaudiments per als Mossos, que acte seguit van precintar els locals. A les 20h, al recinte de la Gavina encara quedaven més de 50 persones per votar en l’única mesa que encara funcionava. A fora, l’empoderament del poble es resumia en un càntic: “Els carrers seran sempre nostres!". 

Al vespre es va fer el recompte de vots, en un indret que no podem revelar, amb els accessos viaris protegits amb maquinària agrícola per impedir la irrupció de la policia. 

Al voltant de les 22h, els representats locals d’ERC-Sumem per Alella, PDeCAT i Alternativa per Alella-CUP, van comparèixer a la plaça de l’Ajuntament per donar a conèixer-ne l’escrutini. Els resultats ja són coneguts, i no fan distinció entre veïns del poble i persones empadronades a altres localitats: el total de sufragis va ser de 4.224, 3.818 a favor del sí, 240 partidaris del no, 26 nuls i 94 blancs. 

A l’hora dels discursos, l’alcalde, Andreu Francisco, va acusar l’Estat espanyol de “demofòbic” pel fet “d’haver intentat segrestar la democràcia i robar el vot a molts ciutadans”. Francisco va apel·lar “a la unitat al llarg dels propers mesos” i va demanar “un aplaudiment especial per als 240 demòcrates que han votat a favor del no”. Esteve García-Ossorio, del PDeCAT, va reiterar la crida a la “unitat d’acció” i va afirmar que mai no oblidaria la jornada viscuda ahir, tant els fets positius com els negatius: “Tindrem memòria i no ho oblidarem”. Per la seva banda, Oriol Font, en nom de la CUP, va destacar que Alella havia acollit veïns de Barcelona i d’altres municipis que no havien pogut exercir amb normalitat el seu dret al vot, i va agrair especialment la col·laboració en l’organització del referèndum als alellencs d’altres nacionalitats “malgrat que molts no podien votar pel fet que es neguen a sol·licitar la nacionalitat espanyola perquè volen ser persones lliures i no pas súbdits d’una monarquia”.