L'exemple de Joan Coma

Ahir, una parella de paisà dels Mossos d’Esquadra va detenir a Vic el regidor cupaire Joan Coma, abans de lliurar-lo a la Guàrdia Civil i passar a disposició judicial. Avui, Coma ha comparegut davant l’Audiència Nacional, a Madrid. El jutge que porta el cas, Ismael Moreno, l’imputa un presumpte delicte d’“incitació a la sedició” i un altre “contra la forma de Govern”, una tipificació jurídica anacrònica pròpia del codi penal franquista de 1973 (la qual cosa ja diu molt del personatge). Durant l’interrogatori, el fiscal, Vicente González, ha demanat Coma una anàlisi semiòtica: què va voler dir quan va declarar que “per fer la truita caldrà trencar els ous”. 

Sense estridències

Després de les polèmiques suscitades arran de les detencions de l’alcaldessa de Berga i dels cinc militants de l’esquerra independentista acusats de cremar fotografies del rei d’Espanya, aquest cop l’actuació dels Mossos s’ha fet sense estridències. Sembla que Junts pel Sí i la CUP n’havien parlat i ho tenien tot apamat, i Joan Coma s’ha mostrat lúcid i cordial alhora: “L’estat espanyol em deté. Aprofitem tot allò que ens uneix per plantar-li cara col·lectivament. Una abraçada a tots, de tot cor. Amor etern”. El mateix amor en forma de solidaritat que va rebre ell anit de les persones concentrades a les portes de tots els ajuntaments del país, i dels veïns i companys que avui li han fet costat a l’entrada del tribunal.

L’Estat, doncs, sembla que ha picat ferro fred. Els partits independentistes han tancat files també en aquesta qüestió, i han evitat així de caure en una espiral acció-reacció com la que va enfrontar l’Ertzaintza i l’esquerra abertzale els anys 90. Per a l’entorn de Batasuna, els policies bascos eren sipais: traïdors. I això és el que alguns volen que passi a Catalunya; i per això cal que ens conjurem i no caiguem en la provocació. Com ha fet avui Joan Coma, un home tranquil que ha defensat “la desobediència civil no violenta” com a “eina legítima i democràtica en situacions d’injustícia”, com històricament han practicat els moviments veïnals, ecologistes i pacifistes a casa nostra. "Defensem aquesta via perquè l'Estat no permet un referèndum", ha respost Coma durant la declaració.

Amb la detenció i el trasllat immediat a Madrid dels militants de l’esquerra independentista, l’Estat prova de projectar en l’imaginari col·lectiu espanyol les mateixes escenes que protagonitzaven anys enrere “els cadells d’ETA”. Però no se’n surt. Per no tenir, no té ni kale borroka. Aquí els presumptes delictes són d’opinió, i comprometen l’exercici del dret a la lliure expressió de tota la ciutadania.

Policia política 

Precisament aquests dies, el qui fóra director de seguretat ciutadana de la Generalitat els anys 1983-1984, Miquel Sellarès, advertia que els Mossos estan infiltrats fins al moll de l’os per agents que treballen per a la intel·ligència espanyola, i que hi ha "hi ha sectors dels serveis d’informació dels Mossos que tenen una mania persecutòria amb la CUP". Són aquests sectors, justament, que escampen la brama d’una “batasunització” del procés i de la societat catalana. 

Molt oportunament, el setmanari La Directa publicava recentment un reportatge en què identifica qui són i com actuen aquests sectors de la policia catalana. Són agents i comandaments adscrits a l’Àrea Central d’Informació Interior, la missió dels quals consisteix, entre d’altres, a “realitzar la recollida i el tractament de tota la informació de caràcter operatiu referida a la conflictivitat laboral i social, i a l'activitat institucional”. Això els dóna carta blanca per actuar des de l’anonimat, barrejar-se entre les manifestants, monitoritzar les xarxes socials i redactar autos acusatoris rere una identitat protegida. 

Vigilants i vigilats 

Tots aquests factors, i d’altres, justificarien una reflexió profunda sobre les zones grises de la democràcia i els límits de la impunitat. Quis custodiat ipsos custodes?, es demanava el poeta llatí Juvenal. Avui, a can Basté, el debat era molt més prosaic. Esther Vivas es preguntava “què faran els Mossos quan es convoqui el referèndum”; Quico Sallés afirmava que la policia catalana hauria d’haver impedit la detenció de Coma, i Francesc Marc-Àlvaro sostenia que “els Mossos obeiran el president de la Generalitat com a comandament suprem, d’acord amb l’article segon de la Llei de Policia de Catalunya”. Temps al temps.