01 d’abril 2016

"Qui trenqui el pacte de l'Estatut retorna a Catalunya la llibertat de moviments"

En aquest moment ja són prop de 300 els ajuntaments catalans investigats per l'Audiència Nacional per haver aprovat mocions de suport a la declaració de sobirania del Parlament del 9 de novembre de 2015. Aquest matí, a la plaça del Rei de Barcelona, els alcaldes i alcaldesses d'aquests municipis participen en un acte organitzat per les entitats sobiranistes a favor de la llibertat d'expressió i contra la judicialització del acords plenaris. 

Ahir i abans d'ahir parlàvem en aquest blog dels paral·lelismes entre les ofensives centralitzadores actual i la de 1934, i entre el paper de braç instrumental del poder polític dels tribunals Constitucional i de Garanties. Per fer-ho, recorríem a un exemple caçat a l'atzar: l'edició del diari La Rambla de l'11 de juny, poc abans de conèixer-se la resolució contra la Llei de Conreus aprovada pel Parlament. Avui hi tornem. 

Per al president de la Generalitat Lluís Companys, el Tribunal de Garanties s'havia "convertit en un instrument polític" que actuava "sota el pes de la coacció i del greuge" per raó "d'una tàctica metòdica preparada contra Catalunya". "Aquesta decisió -afirmava- representa un atac a l'autonomia, un atac a l'Estatut de Catalunya i un acte d'agressió política a la llei fonamental de la República". 

Com ara passa, el president denunciava que "des de fa uns temps, els governs de la República vénen mantenint una ofensiva contra l'Estatut; ofensiva que es desenrotlla d'una manera declarada unes vegades, i unes altres encoberta, des de diversos departaments ministerials, obeint a un mètode i a un pla perfectament definits, mentre oficiosament s'adopta la tàctica contrària d'aparentar cordialitat i bona intenció". 

Per a Companys, l'objectiu d'aquelles maniobres consistia a erosionar el poder de la Generalitat, erigida en "roca viva" i "baluard de la República". Vet aquí la consigna: defensant Catalunya, defensem la República

El president no estava sol en la seva anàlisi. Per a les Joventuts d'Unió Democràtica, la suspensió de la llei palesava "l'estat d'inferioritat en què es troben els organismes suprems de la pàtria davant les imposicions d'un Estat foraster". En l'altre extrem ideològic, l'esquerra comunista ratificava que "la qüestió nacional és un factor progressiu en la revolució espanyola". 

La Unió Socialista destacava que "per damunt dels aspectes jurídics i legals amb què es tracta d'anul·lar la Llei de Contractes, hi ha lliurement sobirana, la indestructible voluntat de la terra catalana d'avançar en el camp de les reivindicacions socials", i la minoria republicana d'Acció Catalana advertia que "qui trenqui el pacte que l'Estatut representa, retorna a Catalunya la llibertat de moviments, a la qual, per un desig de concòrdia, havíem posat límits". 

Quantes coincidències!