Un centenar de persones -algunes menys que l'any passat- van assistir divendres passat al Debat per a un nou Estat organitzat per la secció local d'ERC a Alella, en motiu del lliurament del 12è premi Germans Lleonart a l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Va recollir-ne el guardó la seva presidenta, Carme Forcadell, només dos dies abans que tingués lloc a Lleida l'assemblea general de l'entitat en què s'ha anunciat un nou repte per al pròxim Onze de Setembre: convertir l'avinguda de la Meridiana de Barcelona en el carrer Major de la República catalana i dividir-la en 135 trams, el mateix nombre d'escons que hi haurà en joc al Parlament en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.
La clau de l'èxit
Quatre anys després de la seva formació, l'ANC ha contribuït decisivament a situar la independència en el centre del debat polític a Catalunya gràcies a la seva capacitat de mobilització i la seva implantació territorial: l'organització compta amb més de 80.000 socis i simpatitzants, i fa gala d'una enorme "transversalitat política i ideològica" i d'una gran "llibertat d'acció respecte dels partits".
Forcadell va restar mèrits a la feina feta: "la força de l'ANC és el territori, la gent, i nosaltres únicament hem collit els fruits en un terreny que ja estava molt adobat", i va fer esment al treball realitzat històricament per l'Assemblea de Catalunya, la Crida a la Solidaritat i la Plataforma pel Dret a Decidir, així com a l'acompanyament d'Òmnium Cultural i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Justament l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, va resumir el relat cronològic del procés. "En 5 o 6 anys -va dir-, la societat catalana ha madurat nacionalment. Tot va començar amb les consultes populars i l'extensió en taca d'oli de l'exercici del dret a decidir amb total normalitat, i va ser atiat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l'Estatut". Arran d'aquest pronunciament, que Forcadell va qualificar d'"humiliant", "molta gent va arribar a la conclusió que és impossible entendre's amb l'Estat".
A la taula de tertulians hi havia també l'activista cultural Eliseu Climent, a qui la periodista Montse Serra, que va formar-se a la pedrera del setmanari El Temps, va definir com "un home de combat" i "un dels ponts més sòlids i compromesos entre el País Valencià i Catalunya". Per a Climent, que va recollir el premi Germans Lleonart l'any 2005, l'èxit de l'ANC té una explicació: "la força soterrada" que ha resistit els embats de 1714 i de 1939, i la "descolonització mental" d'una part important de la societat catalana, dins de la qual s'inclouen aquells ajuntaments que, com el d'Alella, liquiden els seus impostos a l'Agència Tributària Catalana.
Optimisme leninista
Els tres ponents van ser crítics amb la marxa del procés en els darrers mesos, que van atribuir al ressentiment i el tacticisme partidista després de les ferides obertes entre CiU i ERC a l'entorn de la consulta del 9N; però es van mostrar optimistes de cara al futur. "Ho tenim a tocar. Per primer cop, tres partits portaran la independència als seus programes", va destacar l'alcalde.
Tanmateix, Climent va reconèixer que "hi ha un cert desànim perquè s'ha trigat massa", i va recordar, tot citant Lenin, que "també en aquest procés, com en la Revolució Russa, hi haurà dues passes endavant i una enrere, però com deia Passolini: si piquem sempre sobre el mateix clau al final desfarem la casa".
També la presidenta de l'ANC va admetre que els darrers mesos hem viscut "un parèntesi", però va aclarir que "els sobiranistes estan enfadats, no desinflats. Contràriament al que s'ha publicat, les enquestes assenyalen que l'independentisme aguanta". Ara bé, les enquestes també reflecteixen que, com més va, més adeptes guanyen els partidaris del no fins arribar a una situació virtual d'empat tècnic.
A diferència de Francisco -per a qui "això és a tocar: n'hi ha prou d'obtenir la meitat més un dels diputats"-, Forcadell vol guanyar en escons i en número absolut de butlletes. I el problema és que "falten 500.000 vots per assegurar la victòria. Per això -va anunciar-, els pròxims mesos vull anar als llocs importants. A Alella la feina ja està feta. Ara cal anar a Cornellà, l'Hospitalet i Nou Barris per guanyar la majoria social". "Per si de cas, jo m'he empadronat a Catalunya fins al 27 de setembre", va apuntar Climent.
La Catalunya dual
A Catalunya hi ha dos tipus d'electors susceptibles de votar a favor de la independència: els convençuts, i tots aquells indecisos que volen un canvi real de paradigma. Per restituir els ànims als primers, els principals partits i organitzacions sobiranistes han pactat un full de ruta.
Als segons, en canvi, Forcadell creu que cal "convéncer-los apel·lant als valors republicans" i explicant-los que "la independència de Catalunya és l'única via factible" per veure'ls materialitzats.
Full de ruta "revisable i ampliable"
El full de ruta subscrit recentment per CDC i ERC, d'una banda, i l'ANC, Òmnium i l'AMI, de l'altra, dóna el tret de sortida a un calendari electoral trepidant que va de les municipals del 24 de maig a les plebiscitàries de 27 de setembre.
Malgrat les crítiques rebudes des de diversos sectors, Forcadell en defensa el contingut. "S'ha fet per la gent perquè vegi que és possible". Políticament parlant, "és un pre-acord i, com a tal, és obert i ampliable a la incorporació d'altres partits, amb les aportacions que convingui". El document "uneix l'eix nacional i l'eix social, els dota d'eines i recursos per desplegar-los, i obre un període constituent de 18 mesos durant el qual s'hauria de formar un govern de concentració nacional".
Sense explicitar-ho, els tres tertulians van suggerir que el pitjor enemic del procés el tenim a casa. "Per això és imprescindible que hi hagi un pacte de no agressió i que els partits independentistes no es barallin, ja que l'adversari és comú, i es diu Estat espanyol", va reblar Forcadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada