El darrer ple ordinari de l'Ajuntament tenia trampa. L'havia parada CiU -i era lògic que ho fes-, amb la conformitat -vés què hi farem!- d'ERC-Sumem per Alella. Els dos grups secundaven una proposta d'adhesió a la declaració de sobirania aprovada dies abans pel Parlament de Catalunya.
La moció tenia un objectiu declarat -escenificar el suport inequívoc de la majoria de regidors al dret a l'autodeterminació-, i un possible efecte col·lateral: obrir una nova fissura dins l'equip de govern municipal. Tot feia presagiar que el PSC es tornaria a ennuegar com ho havia fet la setmana prèvia en desmarcar-se de la decisió de l'alcalde d'ingressar els impostos estatals a l'Agència Tributària de Catalunya, i com va fer també el passat mes de setembre, quan va votar en contra de la moció que declarava Alella "territori català lliure".
Crisi o pataleta?
Aquest cop, però, els socis n'havien parlat, i ho van fer a 'alt' nivell. Dirigents territorials del PSC es van entrevistar amb l'alcalde després d'emetre un dur comunicat a la premsa en què deploraven la seva actuació en el cas de l'Agència Tributària. Els socialistes l'acusaven de fer un "ús partidista i personalista de la institució" i donaven a entendre que podien trencar el pacte de govern a Alella. En aquella trobada, Andreu Francisco va parlar clar i català: els va dir que allò només era el començament i que ja calia que es calcessin perquè en vindrien de noves, com el contenciós plantejat per la delegació del Govern per restituir la bandera espanyola a la casa de la vila.
El mateix dijous del ple al matí, Glòria Mans encara no sabia què faria. Estava dolguda amb l'aparell del seu partit per la pressió terrible a la qual l'havia sotmesa -una pressió que gairebé l'hauria estabornit- i reconeixia que la declaració del Parlament era prou àmplia i ambigua com per votar-la a favor. La secció local del PSC ho hauria deixat en les seves mans: "Fes el que tu creguis, Glòria", li haurien dit.
Arribat el moment, Mans va alçar el braç al costat d'ERC i CiU. No, no és cap canvi. És la resposta més intel·ligent. Ella mateixa ho explica al butlletí municipal: "hem decidit votar afirmativament [...] amb la ferma convicció que som fidels al compromís electoral amb què ens vam presentar a les eleccions, a més de deixar palès el nostre tarannà permeable a la demanda de la societat".
En canvi, qui va caure de quatre grapes va ser Gd'A. Una setmana més tard que la CUP fraccionés el seu vot al Parlament, Gd'A va fer el mateix. Bo i conèixer les dificultats de traslladar a l'opinió pública un vot tan matisat, Mercè Marzo hi va votar a favor i Josep Bardés s'hi va abstenir. Ells també són assemblearis.
Al final, el ple va acordar de donar suport a la declaració de sobirania del Parlament amb 11 vots a favor (6 d'ERC-Sumem per Alella, 3 de CiU, 1 del PSC i 1 de Gd'A), una abstenció (Gd'A) i un vot en contra (PP).
Stop als desnonaments
L'heterodòxia de Gd'A es va tornar a evidenciar en la votació de la proposta d'ERC-Sumem per Alella i PSC perquè se suspenguin els desnonaments al poble. El regidor del PP, Javier Berzosa, va fer gala de la seva condició de jurista i va advertir el ple del risc de vulnerar la llei en cas d'aprovar algunes de les resolucions, per la qual cosa es va desglossar la moció i es va votar punt per punt. El gruix del text va ser aprovat per unanimitat, tret del compromís municipal de negar-se a prestar suport als llançaments judicials. Marzo hi va votar en contra -al costat de CiU i el PP- i Bardés, a favor.
Si el ple municipal ja es va sumar el maig de 2012 a la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor de la dació en pagament, l'Ajuntament insta l'Estat a suspendre els desnonaments d'habitatges habituals fins a promulgar una nova llei hipotecària. A més de no col·laborar en cap desallotjament, l'Ajuntament assessorarà les famílies del municipi que s'hi puguin veure afectades, establirà un sistema d’ajuts perquè no hagin de pagar la plusvàlua i deixarà d'operar amb les entitats bancàries que no siguin sensibles a aquesta qüestió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada