29 de desembre 2012

1512-2012: Nafarroa bizirik!

Abans de cloure l’any, volia parlar del 500 aniversari de la conquesta de Navarra per l’exèrcit del rei Ferran II el Catòlic i, sobretot, de la resposta popular en contra que s’hi ha generat. Per al govern foral de la Unió del Poble Navarrès (UPN), la filial regional del PP, l’efemèride havia de ser una mera qüestió de tràmit per afermar la pertinença de Na-varra al Regne d'Espanya. Per fer-ho possible, l’executiu que presideix Yolanda Barcina va donar ales a una comissió de savis que havia de posar l’accent en la idea fictícia d'un pacte entre iguals (aeque principalis) que hauria donat pas, en els segles a venir, al foralisme i al gaudi d'un règim autonòmic particular: l'amillorament.

Però el tret els ha sortit per la culata perquè una part important de la intel·lectualitat i la societat navarresa no sols no s’ha deixat entabanar, sinó que ha estat capaç de capgirar la truita i de guanyar la partida al discurs oficial. I ho ha fet per golejada. El mèrit correspon a la iniciativa Nafarroa bizirik (web i bloc), una plataforma ciutadana àmplia i plural que al llarg d'aquest any ha desvetllat milers de consciències i les ha coordinades amb un propòsit que ha sabut formular de manera clara i en positiu: “reinstaurar l’estat navarrès”. 

El logotip de la campanya -el batec d'un cor amb la bandera navarresa- ha esdevingut tot un símbol i ha contagiat optimisme arreu. De les valls pirinenques a la Ribera, les mobilitzacions han estat constants; igual com ho han estat, en l’àmbit institucional, les adhesions i mocions aprovades per molts ajuntaments. El 16 de juny Pamplona va ser l’escenari dels actes de cloenda de la Marxa Nacional Navarresa. El 14 d’octubre, centenars de persones van acudir a la Crida de Donapaleu, a l’altre vessant dels Pirineus, per iniciar la “desconquesta”. El 17 de novembre va tenir lloc l’assemblea de la xarxa Nafarroa Bizirik, i el propassat 22 de desembre l’entitat -que ha creat una fundació paral·lela amb el mateix nom- va acomiadar l’any amb una festa que va servir per presentar en societat el projecte Enecco Haritzaren oroimena, un parc temàtic sobre la història de Navarra que pren el nom del primer rei de Pamplona (778).

Desbordada pels esdeveniments, UPN va adreçar un argumentari a tots els seus afiliats en què els recordava que en la conquesta militar de 1512 hi van prendre part alabesos, biscaïns i guipuscoans -que, de fet, eren súbdits de Castella des de 1200- i que al capdavant de les tropes invasores hi anava el comte de Lerin, Lluís de Beuamont, condestable de Navarra. Però l’intent ha estat debades, perquè la causa de Nafarroa Bizirik ha comptat amb el suport i el compromís historiogràfic d'una constel·lació d'investigadors solvents que ha desemmascarat la falsificació de la història. 

A les envistes del 300 aniversari de la derrota de 1714, a molts catalans els ha passat per alt la batalla ideològica a l’entorn de la commemoració d'un fet històric que ha tingut lloc a Navarra. Com diu Floren Aoiz, “el búnquer de l’espanyolisme està en descomposició” i “ha fet emergir un bloc social heterogeni que pot ser majoritari”. La viabilitat de la seva proposta està en l’aire. “Una interpretació compartida del passat és important, però no és la clau”, que és generar adhesions a un projecte comú de futur. 

En qualsevol cas, confesso que m'ha agradat -més ben dit: m’ha captivat- il·lustrar-me so-bre aquesta qüestió. Fa alguns anys, en una trobada fortuïta a l’església d'Ardanaz, el seu l’alcalde em va recomanar un llibre que aleshores era tota una revelació: Castillos que defendieron un reino, d’Iñaki Sagredo. Aquests dies he combinat la seva (re)lectura amb la de diversos articles a la xarxa. Hi he trobat webs i blocs interessantíssims, com Nabarlur, Nabarra o Nabarralde (aquest darrer, amb una secció fixa dedicada a Catalunya que compta amb la participació d'articulistes de primer nivell). Us proposo que els visiteu, i que visioneu dos vídeos: Nabarra, el estado de los pueblos vascos; i el colorit lip-dub de Nafarroa Bizirik enregistrat al centre històric de Pamplona.

2 comentaris:

Garate ha dit...

Leído el artículo y completamente de acuerdo.
Te agradezco la mención al apartado sobre Catalunya de la página web de Nabarralde. Cuesta cierto trabajo el conseguir los artículos y, en la mayor parte de los casos, traducirlos al español. Pero vale la pena. El nivel del debate teórico sobre la nación, el Estado, los procesos de autodeterminación, la democracia etc. es de gran nivel. Muy superior, por supuesto, al que tenemos por nuestra tierra.
Te agradezco también la referencia a mi blog particular.

Àlex Asensio Ferrer ha dit...

Egunon, Garate.
Estic content que t'hagi agradat. Com vaig dir-te, en les properes setmanes provaré de publicar un parell de coses més sobre Navarra.
Pel que fa a la feina que feu des dels blocs de Nabarra i Nabarralde, crec que si algú n'ha d'estar agraït som nosaltres, els catalans: per la tasca de reflexió i recopilació d'idees i arguments que dueu a terme (i pel peixet que ens doneu, tot sigui dit).
Ja sabeu que la simpatia és mútua, així que no defalliu!