tag:blogger.com,1999:blog-34965718354735236072024-02-19T15:17:01.889+00:00L'embranzidaÀlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.comBlogger318125tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-6795986719011370282018-03-07T17:55:00.000+00:002019-03-10T18:04:05.952+00:00El rei ens declara guerra (IV): cançons contra Alfons XIII<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOgVjPhSosamXm5iWIbeh-ZrqPpgX6-4nJu-uUTzVuT4mHs8My_3796BBjr-yYCVH2kzQk0Fg0xsBHQaJtANfyx7i8daLmaB2kAoRoqfgAdB5THFitSC7kFoDkA2tRlogWwq-Fll1jP4Nu/s1600/rei+i+dictador.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="533" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOgVjPhSosamXm5iWIbeh-ZrqPpgX6-4nJu-uUTzVuT4mHs8My_3796BBjr-yYCVH2kzQk0Fg0xsBHQaJtANfyx7i8daLmaB2kAoRoqfgAdB5THFitSC7kFoDkA2tRlogWwq-Fll1jP4Nu/s400/rei+i+dictador.jpg" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">El rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L’any 2008, el cantautor mallorquí Biel Majoral va publicar un recull de cançons republicanes en què musicava un poema homònim de Pere Capellà que parla de la proclamació de la II República i de la fugida a l’exili del rei Alfons XIII, dit <i>el Cametes</i> per la primor i llargària de les seves anques. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser aquest un monarca profundament odiat pel poble treballador. I no només perquè l’ostentació i els luxes de la monarquia contrastaven amb la misèria de les classes humils, sinó també –i molt especialment– per la seva propensió a manifassejar i intervenir directament en la governació del país. Sempre en profit propi. Sempre per impedir el progrés social i l’avanç del republicanisme. Això el va dur a posar i deposar governs; un costum –gens constitucional, per cert– que fins i tot va donar origen al verb <i>borbonejar,</i> en el sentit d’utilitzar i prescindir d’algú com un titella. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A despit de Francesc Cambó –que va ser nomenat dos cops ministre– i dels col·laboracionistes de la Lliga Regionalista, va ser a Catalunya on el rei va trobar més detractors i els seus enemics més acèrrims. Primer els anarquistes i després els separatistes, tots dos van provar de liquidar-lo. El 1906, el sabadellenc Mateu Morral –bibliotecari de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia– va llançar una bomba Orsini camuflada dins d’un ram de flors des de la quarta planta d’una fonda situada al carrer Major contra el seguici nupcial d’Alfons XII i Victòria Eugènia de Battenberg, i, el 1925, una desena de militants de Bandera Negra –organització clandestina adscrita a l’Estat Català de Francesc Macià– van ser detinguts i condemnats a penes d’entre 12 anys i presó perpètua quan pretenien volar amb explosius i sepultar sota el túnel del Garraf el tren en què el rei tornava després d'uns dies de visita a Barcelona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_8nvDgjq-mf_wZmRoyr8eANbfQQ2gyJEhPq9kDzItlrPJmdUzyi1iIoF3-ccjwXDLrBXluBuyQ3GcCkiWcCueNX_VStfi5NTGGqv2BcrT8QZNBLruGvxaFUiXz9ElM5ye9jYan3ydfg6V/s1600/alfons+XIII+ca%25C3%25A7ador.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="856" data-original-width="550" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_8nvDgjq-mf_wZmRoyr8eANbfQQ2gyJEhPq9kDzItlrPJmdUzyi1iIoF3-ccjwXDLrBXluBuyQ3GcCkiWcCueNX_VStfi5NTGGqv2BcrT8QZNBLruGvxaFUiXz9ElM5ye9jYan3ydfg6V/s400/alfons+XIII+ca%25C3%25A7ador.jpg" width="256" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">La cacera, una altra de les diversions reials.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
S’ho havia guanyat a pols, ja que Alfons XIII va donar ales a la persecució brutal del moviment obrer –des dels afusellaments de la Setmana Tràgica fins a la complaença amb el pistolerisme i el sindicalisme groc a sou de la patronal, passant per la llei de fugues– i més tard va estendre la repressió a l’activisme catalanista sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (sí, aquell <i>“cirurgià de ferro”</i> que –oh, il·lús! – assegurava que <i>“a mi no me borbonea nadie”</i>). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El seu delit pels negocis lucratius van afavorir la corrupció institucional i el van convertir en el màxim interessat a sostenir i prolongar la Guerra del Marroc. Com a bon comissionista, el seu patrimoni rondava –al canvi actual– els 144 milions de euros. Com digué l’escriptor Ramón del Valle Inclán, <i>“los españoles han echado al último Borbón, no por rey sino por ladrón”.</i> Efectivament, el 14 d’abril de 1931 va evadir prop de 50 milions d’euros, que eren els diners no declarats que tenia en bancs de Londres, París i Suïssa. Quan va morir el 1941 en el seu exili daurat de Roma encara n’hi quedaven 18; és a dir, que en va dilapidar més de 3 milions per any, a raó de 9.000 euros diaris! D’això se’n diu viure a cos de rei... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPL2oxecCnV5QL_z0X5us7dNEI2aWqnUJtmIiJyWYZSDRPXzRtdANlyOKlVFm5AIc_5leUaEOewGk-PunoK8RBdwbxVBAceZR4emPRaJNzZhIKZMdlzwrPIbwih4GkSnMT6BzJ7xc2c9sC/s1600/enderroc+1928.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="623" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPL2oxecCnV5QL_z0X5us7dNEI2aWqnUJtmIiJyWYZSDRPXzRtdANlyOKlVFm5AIc_5leUaEOewGk-PunoK8RBdwbxVBAceZR4emPRaJNzZhIKZMdlzwrPIbwih4GkSnMT6BzJ7xc2c9sC/s320/enderroc+1928.PNG" width="264" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;">
El 1928, mesos abans de la inauguració de l'Exposició </div>
<div style="text-align: right;">
Internacional de Barcelona, el general Primo de Rivera</div>
<div style="text-align: right;">
va fer enderrocar les quatre columnes de Montjuïc que</div>
<div style="text-align: right;">
l'arquitecte Puig i Cadafalch hi va erigir el 1919 com a</div>
<div style="text-align: right;">
símbol de catalanitat. El 1923, el dictador va intervenir</div>
<div style="text-align: right;">
la Mancomunitat i dos anys després la va suprimir.</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La seva afició al sexe i les aventures extraconjugals –heretada de la seva besàvia, la regent Maria Cristina; la seva àvia Isabel II i el seu pare Alfons XII– el va convertir en productor i guionista de pel·lícules pornogràfiques. A la Filmoteca de València se’n conserven tres: <i>El confessor, El consultori de senyores </i>i<i> El ministre,</i> que van ser rodades per al seu ús i fruïció particular als estudis que els germans Ricard i Ramon Baños tenien a Sarrià, sota el revelador nom comercial de Royal Films. S’explica que el rei en persona s’encarregava de fer-ne el càsting entre les meuques i els pinxos del Barri Xino. Fernando Díaz-Plaja explica que <i>"cuando se iba de putas usaba el nombre de Monsieur Lamy y le gustaban merinas y a medio lavar".</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més d'empaitar faldilles i engendrar cinc fills bords entre actrius, criades i modistes, al rei li plaïa prémer el gallet. Va anar de safari al Sudan i el metge Gregorio Marañón el va veure apostar i mil duros en el tir al colomí i arreplegar 60.000 pessetes en una sola tarda després d'abatre 450 perdius, 130 conills i 40 llebres. Ja ho veieu, qualsevol diria que el seu nét, el rei emèrit Joan Carles I, no hi té certa retirada... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al poema i la cançó, respectivament, Capellà i Majoral deixen sentir “la veu del poble pagès”, que considera el rei “fill d'un pare mig podrit, tronc d’un arbre en decadència”. I segueixen: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Quan era un al·lot petit</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>era més prim que una parra.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>I cresqué com una paparra </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>i a les llargues ha acabat </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>per ser el rei de la barra.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...] </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Com a dèspota i cruel </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>propi d’un degenerat, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>ja que està ben demostrat </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>que els Borbons tots son així</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>i els hem hagut sofrir </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>bastants d’anys dins de ca nostra, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>però sabent que mos costa </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>¿Com l’hem de deixar venir? </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sens dubte, aquest era el parer majoritari no tan sols dels pagesos, sinó també dels obrers, dels menestrals i d’una part significativa dels professionals liberals. La febre antimonàrquica va arribar a tots els racons del país. Com ja vam apuntar <a href="http://alexasensio.blogspot.com/2014/02/lalcalde-dalella-prohibeix-el-ball-de.html" target="_blank">en certa ocasió</a> (i vam dir que hi tornaríem), a casa nostra es van compondre unes <i>Quartetas de Alella desde el Directori al últim temps</i> que es feien ressò d’aquesta onada de transformació, així com d’alguns canvis de jaqueta conjunturals: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Si tenim República</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>gràcies en podem donar </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>al senyor Alcalá Zamora</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>i també al senyor Macià.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Dels d’en Primo de Rivera </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>molts s’han anat escorrent, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>s’han fet de la República </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>però encara són dolents.</i></div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-41411232507515248472018-03-01T17:37:00.000+00:002019-03-10T17:55:59.519+00:00El rei ens declara guerra (III): 'La Marsellesa'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQGTbMLA6q5swv9gTyUwWEguZ6kvzuiBFQbzatFuVb9IAvk6T5eA9GZ0y2Dfxj1w8vDiM1J6XxMOwAowrdHyAUbwhjVYULS1W-G2EaCVJyyF-wXI6EvUJbix1cWw6_3JNE6ZAePJajIjLq/s1600/delacroix-laliberteguidantlepeuple.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQGTbMLA6q5swv9gTyUwWEguZ6kvzuiBFQbzatFuVb9IAvk6T5eA9GZ0y2Dfxj1w8vDiM1J6XxMOwAowrdHyAUbwhjVYULS1W-G2EaCVJyyF-wXI6EvUJbix1cWw6_3JNE6ZAePJajIjLq/s400/delacroix-laliberteguidantlepeuple.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a institució retrògrada, la monarquia borbònica va defensar posicions absolutistes durant bona part del segle XIX que únicament van ser relativitzades per l’extremisme ultramuntà de la seva branca carlina. En aquell context d’opressió i explotació, els corrents revolucionaris catalans –dels socialistes als anarquistes, passant pels republicans– van incorporar <i>La Marsellesa</i> al seu univers simbòlic. Gairebé cent anys després, l’himne per antonomàsia de la Revolució Francesa conservava tota la seva vigència a l’Espanya finisecular, ja que els valors de la Il·lustració –la igualtat, la fraternitat i la llibertat– han estat sempre incompatibles amb la reialesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVx8XDVUAvQffj5lUAw6EFaQugPrKzS7Di1aXo7mzn-gXDxKFbXlytKCnq9i4g9OE_sawED9rrK1qqULqjVB_5axxhFsjGYuWPCNrKrZWICQyW9pH6NHdLO89_uwQv6xW5H8NQLiQekmYE/s1600/marsellesa+clav%25C3%25A9.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="696" data-original-width="952" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVx8XDVUAvQffj5lUAw6EFaQugPrKzS7Di1aXo7mzn-gXDxKFbXlytKCnq9i4g9OE_sawED9rrK1qqULqjVB_5axxhFsjGYuWPCNrKrZWICQyW9pH6NHdLO89_uwQv6xW5H8NQLiQekmYE/s400/marsellesa+clav%25C3%25A9.PNG" width="400" /></a></div>
<a href="http://www.xtec.cat/~jrovira6/isabel21/marsell.htm" target="_blank">La primera versió en català</a> és obra –com no!– de Josep Anselm Clavé i data del 1871, coincidint amb el Sexenni Revolucionari i la proclamació d’Amadeu de Savoia com a rei constitucional. La lletra, àmpliament popularitzada pels cors de Clavé, emplaça els “fills de la terra catalana” a “alsar lo somatent” contra l’“indigne vassallatge” i a empunyar les armes per donar mort als “opressors malvats” fins a conquerir la llibertat: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Fills de la terra catalana, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Abans morir que ser esclaus! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Sone ja l’alarmant campana! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Muyran ja’ls opresors malvats!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...] </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>A l’arma, ciutadans! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Alsem lo somatent! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Lo airat jovent </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>banya ses mans </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>en sanch de vils tirans! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>A l’arma, a l’arma, fills del poble, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>lo jorn de glòria ja ha arribat! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMTyZpTk4olrXHs2OHqVUj4Zk0P_I36vw6xdNZfiYIYmrh3-Zs5cEvJNmuZwOKuH_bvmw9P37sQAAU-gBXRgmcHnsB2GntEhhgQVKEEQ93iW001yH55Lp3MumoV2Wbi5bb4k3E_h6fO6s5/s1600/marsellesa.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="868" data-original-width="629" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMTyZpTk4olrXHs2OHqVUj4Zk0P_I36vw6xdNZfiYIYmrh3-Zs5cEvJNmuZwOKuH_bvmw9P37sQAAU-gBXRgmcHnsB2GntEhhgQVKEEQ93iW001yH55Lp3MumoV2Wbi5bb4k3E_h6fO6s5/s400/marsellesa.PNG" width="288" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A les acaballes de segle, en plena restauració borbònica en la persona d’Alfons XII, el dramaturg vitalista Ignasi Iglésias va fer una adaptació del text de Clavé, reduint-lo de tres a dues estrofes. El poeta, que el 1909 va ser escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Unió Federal Nacionalista Republicana de Francesc Layret, manté la invocació als “fills de la terra catalana” i els recorda que és “primer morir que viure esclaus”:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Tots a les armes, fills del poble: </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>el jorn de glòria és arribat! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Amb nostra causa justa i noble </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>triomfarà la llibertat. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Avant, avant, plens de coratge! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Lluitem a mort amb l’opressor </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>vessant la sang sense dolor, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>que estem cansats de l’esclavatge! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Armem-nos ciutadans! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Alcem el Sometent! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ardidament, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>petits i grans, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>lluitem contra els tirans! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxLr9eqALfWkEF6oxKVqe-gA9zfnUPh04Cnyys5wCjQwLsGBtMi_TtxGvHFmycE5MZQP3PY9K3XAarPWST7fnkDfd3evVfmulEtIrKekpC5ICrn_ApTSjGqxD21rb8xVML6CCN0ri5t3E/s1600/4+vents.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="511" data-original-width="527" height="387" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNxLr9eqALfWkEF6oxKVqe-gA9zfnUPh04Cnyys5wCjQwLsGBtMi_TtxGvHFmycE5MZQP3PY9K3XAarPWST7fnkDfd3evVfmulEtIrKekpC5ICrn_ApTSjGqxD21rb8xVML6CCN0ri5t3E/s400/4+vents.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1977, la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=aXNg17rR_lw" target="_blank">Coral als 4 vents va enregistrar una tercera versió</a> de <i>La Marsellesa</i> que refon, en certa manera, les dues anteriors. La imprecació als “fills de la terra catalana” es conserva, així com la crítica als “vils tirans” i als “opressors malvats”. Ara bé, les crides “a l’arma” de Clavé o “a les armes” d’Iglésias són substituïdes per una invitació genèrica – “tots a la lluita” – i s’introdueix un parell de versos totalment inèdits: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Enfront nostre s’alcen innobles </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>els tirans que ens han subjugat </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Morin els opressors malvats </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Mal siga el poble que les penes</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>suporta amb plor resignat. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Mal siga el poble esclavitzat </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>que no trenca a trossos les seves cadenes. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Si un poble és lliure, un és poble fort!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Ressò a la premsa </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPXk13q5Ci27G7txHEFpjueos6tP2s5dGt5VEnrUTUnnNfzkcWc_wCGKBSr2f2DfLoaI84E0e8lKf18D67TCl_XmB9qswxo6Nn8oai611TEaQRSgEn6an3zrpBzaBs5OAKyxsHpiqmcDD/s1600/marsellesa01.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="532" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPXk13q5Ci27G7txHEFpjueos6tP2s5dGt5VEnrUTUnnNfzkcWc_wCGKBSr2f2DfLoaI84E0e8lKf18D67TCl_XmB9qswxo6Nn8oai611TEaQRSgEn6an3zrpBzaBs5OAKyxsHpiqmcDD/s400/marsellesa01.PNG" width="346" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La penetració de les idees revolucionàries va donar lloc a un gran nombre de publicacions republicanes en què les al·lusions a <i>La Marsellesa</i> van ser constants fins a ben entrat el segle XX. En la seva <i>Història de la premsa a Catalunya,</i> Joan Torrent i Rafael Tasis documenten l’existència de dues capçaleres republicanes que duien per nom <i>La Marsellesa</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’agost de 1873 va sortir el primer número d’un “periòdich republicà, democràtich, federal” que declarava “la guerra despiadada y cruel als que governin ab procediments reaccionaris i despòtichs”. La publicació va desaparèixer el gener de 1874 amb el cop d’estat del general Polavieja. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més de cinc anys després –el 24 de desembre de 1879– va aparèixer un altre setmanari amb la mateixa capçalera. El subtítol el definia com a “periòdich democràtich, satirich y no satirich” amb el propòsit de “veure agermanats baix al bandera de la Democràcia a tots los homes que de bona fe aceptin aquell credo polítich”. Un cop més, la publicació va ser suspesa el desembre de 1880, després de 34 números, a causa de les multes i la persecució del règim de la Restauració.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-51069784681894208552018-02-28T18:19:00.000+00:002019-03-10T17:57:43.871+00:00El rei ens declara guerra (II): 'La Campana'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFpiZRktxyeCfU1ifalrZQcPe8hwx_OEb_nTH2_nLwMNEL9ld7Mbh3dXn1y4YpBGzLYtMLQos-oOy0xHwUIf0wNIxMzamY2mw4ej6XbXSu8IwRQD3YK0650_7W6QHQEq09-aGDOub_BRO/s1600/felip+vi.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="609" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuFpiZRktxyeCfU1ifalrZQcPe8hwx_OEb_nTH2_nLwMNEL9ld7Mbh3dXn1y4YpBGzLYtMLQos-oOy0xHwUIf0wNIxMzamY2mw4ej6XbXSu8IwRQD3YK0650_7W6QHQEq09-aGDOub_BRO/s400/felip+vi.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Als Països Catalans, la tradició republicana és pregona i ve de lluny, malgrat els esforços que va invertir la darrera dictadura a esborrar-la del mapa. Calia només una espurna per desvetllar la consciència i tornar-la a reivindicar com no es feia des dels anys 30 del segle XX. I aquesta guspira va ser l’1 d’octubre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diumenge, al sopar inaugural del Congrés Mundial del Mòbil al Palau de la Música, els membres dels Comitès de Defensa de la República van fer honor al seu nom i van rebre el rei d’Espanya a peu de carrer, cassola en mà.
Mentre els Mossos actuaven com a força policial de xoc al servei de la repressió i les denerides autoritats del país donaven prova que amb les coses de menjar no s’hi juga (Ada Colau) i que la desobediència és una contrarietat (Roger Torrent), a fora retrunyien les notes de l’<i>Himne de Riego.</i> Però se’n van sentir moltes altres: <i>Els Segadors, La Internacional, A les barricades.</i>.. el millor de cada casa, vaja! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A la guillotina </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Casualitat o no, s’atribueix al músic d’Ontinyent Josep Melcior Gomis l’autoria de l’himne en llaor del militar liberal Rafael del Riego que va foragitar l’absolutista Ferran VII. De seguida, la composició va ser adoptada com a himne oficial de l’Estat durant la segona meitat del Trienni Liberal (1820-1823) i, gràcies a l’hàlit del poble menut, va ser restituïda durant la Primera i la Segona República (1873-1874 i 1931-1939). La lletra original, en castellà, és horrorosa en tots els aspectes; però algunes de les seves adaptacions populars són antològiques, com aquella que resa: </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>“Un hombre estaba cagando y no tenía papel; </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>pasó el rey Alfonso XIII y se limpió el culo con él”. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En català n’ha perviscut una que evoca la Revolució Francesa i proposa de tallar el coll a la seva mare, la regent Maria Cristina: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La reina demana corona?
Corona li donarem. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Que vingui a Barcelona
i el coll li tallarem. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7tMqaV_pAl2BTOCn9VVhCCUcl_OkGGkxeS058hVW2BNk5U_ljzWFj2K3RHYJJ3rqUcl_zK1RTAeYg3zLALtyIlrocoS8ovkzklNK_yD-rJWUCeUDt9QOwhaKB6XRlcxKtUVvhU7p-K-jc/s1600/corona+mesclat.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="640" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7tMqaV_pAl2BTOCn9VVhCCUcl_OkGGkxeS058hVW2BNk5U_ljzWFj2K3RHYJJ3rqUcl_zK1RTAeYg3zLALtyIlrocoS8ovkzklNK_yD-rJWUCeUDt9QOwhaKB6XRlcxKtUVvhU7p-K-jc/s400/corona+mesclat.PNG" width="400" /></a></div>
La cançó, que va ser versionada l’any 2002 pel grup <a href="https://www.youtube.com/watch?v=8uyivjwV2lE" target="_blank">Mesclat</a> per referir-se a Joan Carles I, podria ser considerada la precursora d’aquell càntic que se sentia a les manifestacions independentistes dels anys 80 i 90: <i>La infanta Cristina, a la guillotina! </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons el professor <a href="https://josepbargallo.wordpress.com/2015/06/20/si-la-reina-vol-corona-corona-li-darem-duna-canco-de-taverna-a-torredembarra/" target="_blank">Gabriel Comes</a>, l’any 1982 els vells pescadors de Torredembarra encara recordaven una versió més extensa i acarnissada que feia així: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Si la Reina vol corona,
corona li darem. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Que vingui a Barcelona
i aquí la pelarem. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La reina s’està al llit,
menjant-se una costella; </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>li cau el ganivet
i es talla la mamella. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La reina està malalta
a punt de combregar; </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>foteu-li quatre tiros
i acabeu-la de matar.” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYMzOS0HzE0_CX8Cl7h-ibTRqAO4p6hx_fqwoBV7aa7KA3hquGCUZ8N0SvCfyCyF1NmmCb0zOQeG-Y5ic2fDyeI4KvdpN140L8_i1CBp3TCVmuqj5eAlind_5S1oBEeLOlfqN2pIHvMV9e/s1600/rep%25C3%25BAblica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="800" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYMzOS0HzE0_CX8Cl7h-ibTRqAO4p6hx_fqwoBV7aa7KA3hquGCUZ8N0SvCfyCyF1NmmCb0zOQeG-Y5ic2fDyeI4KvdpN140L8_i1CBp3TCVmuqj5eAlind_5S1oBEeLOlfqN2pIHvMV9e/s400/rep%25C3%25BAblica.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Però la veritable cançó antimonàrquica del republicanisme català del segle XIX va ser <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=k4YcIfJKtBA" target="_blank">La Campana</a>,</i> que prenia el nom de l’instrument que cridava el poble a prendre les armes i alçar-se en sometent. La lletra és obra del figuerenc <a href="https://www.naciodigital.cat/opinio/4774/campana/abdo/terrades" target="_blank">Abdó Terrades</a> sobre la melodia d’un autor desconegut, i fou donada a conèixer el 1841 al diari <i>El Republicano. </i>Segons el federalista gadità <a href="https://cadizpedia.wikanda.es/wiki/Francisco_Mar%C3%ADa_Tubino" target="_blank">Francisco Tubino</a>, la peça esdevingué l’himne per excel·lència dels revolucionaris catalans, fins al punt que el governador de Barcelona Juan Gutiérrez va prohibir expressament de cantar-la, l’any 1842. La composició, que més endavant va ser adaptada per Josep Anselm Clavé en un fragment de la seva cantata <i>La Revolución, </i>fa una <a href="http://www.xtec.cat/~jrovira6/isabel21/campana.htm" target="_blank">crida explícita a sollevar-se</a> (amb la falç, la forca, l'escopeta i el canó) en nom de la República i abolir els privilegis i les desigualtats: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Fugiu tirans, que el poble vol ser rei.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Lo garrot, la escopeta, la fals y la forqueta, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>oh catalans, ab valor empunyem!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La cort y la noblesa, l'orgull de la riquesa. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Caigan de un cop fins al nostre nivell!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Los ganduls que’s mantenen
del poble, y luego’l venen, </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>morin cremats, sino pau no tindrem.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>[...]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ja la campana sona, lo canó ja retrona</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>anem republicans, a la victòria anem, anem!</i></div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-16496343882887938282018-02-27T22:08:00.000+00:002019-03-10T17:56:24.976+00:00El rei ens declara guerra (I): 'Els Segadors'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoqHnkjIg7nI5RD9c05aOTCdCH2fts4mqENoWsQyqeMhpYhKvXW2hs4ZTgOK4f0K5uF52SCQCshfx_g3PygDhguC5alRAvp83wKzUjmud9_yD7jnXY5UwC7yi-3uoC61Ftua6LYFNgBfv/s1600/Barcelona-Felipe_VI-Espana.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvoqHnkjIg7nI5RD9c05aOTCdCH2fts4mqENoWsQyqeMhpYhKvXW2hs4ZTgOK4f0K5uF52SCQCshfx_g3PygDhguC5alRAvp83wKzUjmud9_yD7jnXY5UwC7yi-3uoC61Ftua6LYFNgBfv/s400/Barcelona-Felipe_VI-Espana.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins ara, les visites dels reis d’Espanya a Catalunya s’havien produït en un clima social ambivalent d’indiferència generalitzada i de rebuig sostingut però minoritari, amb algunes escridassades i cremes simbòliques de retrats. Avui, en canvi, la contestació ciutadana i la incomoditat institucional són evidents, fins al punt que una reedició de la boda reial a Barcelona entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarín seria absolutament inimaginable perquè el repic de cassoles ofegaria els aplaudiments. De fet, l’alellenc Enric Satué ja va deixar ben clar el 2016 que <a href="http://www.enricsatue.com/cristiaki" target="_blank">no tornaria a dissenyar un logotip</a> per a aquell enllaç “davant la poca talla moral dels nuvis”. Si la parella no s’ha separat, el divorci entre la monarquia i la població catalana s’ha transformat en franca i mútua animadversió. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tota aquesta hostilitat, la corona se l’ha guanyada a pols. Per a la seva desgràcia, el luxe, el lucre i el desvergonyiment amb què actuen els seus membres no casen bé amb la realitat del carrer a la qual s’enfronten cada dia molts dels seus súbdits després de l’esclat del somni espanyol: famílies desnonades, treballadors precaris i joves sense futur. A fer la pau tampoc no hi ajuden els tripijocs amb la corrupció, els judicis-farsa, els exilis daurats a Suïssa, els escàndols sexuals o les caceres d’elefants, ni el silenci còmplice de la Zarzuela mentre a la Moncloa i la carrera de San Jerónimo estrenyien encara més el dogal als catalans. I no serà perquè no hàgim avisat complidament que tot això arribaria, amb xiulades apoteòsiques per part de l’afició culer en cinc de les sis últimes finals de copa del rei de futbol disputades des de 2012. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’amistat i els negocis de la Casa Reial amb les monarquies teocràtiques àrabs –que tan aviat trepitgen els drets humans com financen la guerra santa– ja van merèixer la censura pública dels barcelonins que es van manifestar el passat 28 d’agost per condemnar els atemptats gihadistes de les Rambles i Cambrils: <i>Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Assetjada per la raó d’Estat (retallada de l’Estatut, menyspreu cap a la llengua i cultura catalanes, ofensiva contra l’escola i sentències reiterades contra les lleis del Parlament), la societat catalana s’ha mobilitzat i s’ha expressat a les urnes de forma inequívoca i reiterada en defensa de les seves institucions i dels seus drets nacionals, mentre la Corona s’ha anat bunkeritzant, malgrat el relleu generacional. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Dr8hgAvl4WE" target="_blank">Ho vam veure el 3 d’octubre</a> amb tota la seva cruesa: a les pantalles va aparèixer parapetat rere una taula un paio que ens renyava i ens amenaçava, acusant-nos de comportar-nos amb “una deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat”, de “soscavar l’harmonia i la convivència de la societat catalana”, de situar-nos “totalment al marge del dret i la democràcia” i de “trencar la unitat d’Espanya i la sobirania nacional”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>De l’1-O a Felip IV</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP_uqNyEYByZL8PdZuHkdl19yOLk-rEIvMlu2Mgq9Wl_jgpQrP2dvq3SMmL8ihqufRdz7dhZ21N9VQY7beFHR1DAqQTWHHIyoeP9dYR5unVHOXqAawpCXIHWMwplWpGC_ZWrdAXMgIymmO/s1600/1o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1200" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP_uqNyEYByZL8PdZuHkdl19yOLk-rEIvMlu2Mgq9Wl_jgpQrP2dvq3SMmL8ihqufRdz7dhZ21N9VQY7beFHR1DAqQTWHHIyoeP9dYR5unVHOXqAawpCXIHWMwplWpGC_ZWrdAXMgIymmO/s400/1o.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Si la CIA va poder escriure el discurs del seu pare Joan Carles I arran del cop d’Estat del 23-F de 1981, al seu fill Felip VI l’hi devia dictar la FAES. Lluny d’erigir-se en àrbitre del conflicte, va actuar com un titella a mans del Govern i amb la seva al·locució va avalar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per derogar l’autonomia: “Davant d’aquesta situació d’extrema gravetat, és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional, la vigència de l’estat de dret i l’autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i l’Estatut”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes paraules, pronunciades sense rubor 48 hores després de la ràtzia policial de l’1 d’octubre, van ser percebudes com una declaració de guerra pel mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que les va replicar amb una brevíssima i contundent desaprovació: “així no”. Aleshores, de presos polítics encara no n’hi havia (per la qual cosa ens estalviarem per ara la segona part de la cançó), però a la memòria de molts catalans van ressonar els arpegis d’aquell romanç de notícies del segle XVII sobre la Guerra dels Segadors titulat <i>Catalunya, comtat gran</i> que el cantautor <a href="https://www.youtube.com/watch?v=UcLke7lbUxg" target="_blank">Rafael Subirachs</a> va recuperar el 1976, i la lletra del qual, degudament extractada, deia així: </div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Ara el rei, nostre senyor, declarada ens té la guerra.</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> El comte-duc d'Olivars temps ha que li burxà l'orella: </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> - “Ara es hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra” </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Contra tots els catalans ja veieu quina n'han feta. </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> El pa que no era blanc deien que era massa negre </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> i el donaven als cavalls sols per desolar la terra. </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Del vi que no n’era bo deien que era massa agre</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> i en regaven els carrers, tot per desolar la terra. </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Al davant dels seus parents, deshonraven les donzelles </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> i mataven als seus pares si de mal donaven queixa. </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> Ja donaren part al virrei del mal que aquells soldats feien: </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i> - “Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escrita amb tota probabilitat l’estiu de 1640 adaptant-la a alguna tonada tradicional, la composició fou remasteritzada –en lletra i melodia– diverses vegades durant la segona meitat del segle XIX fins a esdevenir l’himne oficial de Catalunya, amb el nom d’<i>Els Segadors.</i> Amb ella, els catalans enceten una àmplia i dilatada tradició musical en què fan palès els seus desacords amb la monarquia hispànica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGopk43EF7NB6jwFri7csU8NlyhRELOg9LcfzHg-HGKBWxETM7pVYsZ08tycxB23tr8r20xtrOaRFyX3TZbW9djpewrYDQaMa0BJpbFOULfZLhswOs69hOw3uOb_TrKHAzCM_rX8R_eYCK/s1600/millo.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="701" data-original-width="958" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGopk43EF7NB6jwFri7csU8NlyhRELOg9LcfzHg-HGKBWxETM7pVYsZ08tycxB23tr8r20xtrOaRFyX3TZbW9djpewrYDQaMa0BJpbFOULfZLhswOs69hOw3uOb_TrKHAzCM_rX8R_eYCK/s400/millo.PNG" width="400" /></a></div>
En el seu origen, la cançó narrava el conflicte obert entre el Principat i el projecte centralista i uniformitzador de la cort assentada Madrid provocat pels abusos dels terços castellans <i>allotjats</i> al país. Llavors va ser la població qui, per la via dels fets i disputant-li a la monarquia el monopoli de la violència, va empènyer la Generalitat encapçalada per Pau Claris a trencar amarres amb Castella i a fundar una república sota la protecció de França. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Han passat vora de 400 anys i el més calent és a l’aigüera: la Guàrdia Civil i la Policia Nacional segueixen assolant pobles i viles, Sáenz de Santamaría fa de comte-duc, Millo encarna el virrei, els jutges de l’Audiència han estat substituïts pels magistrats del Suprem i el Constitucional, i Felip VI únicament ha hagut de capgirar el numeral per convertir-se en Felip IV. Així les coses, només resta per veure si algú farà de Joan d’Àustria, cosa no gaire difícil si tenim en compte que de bords no en falten.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-53969856524205431842018-02-23T19:43:00.000+00:002018-02-23T20:13:47.806+00:00Plega Nonell, torna Almendro <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTaQsNy-18uI9u9LapC3mEH0_SEIk96jNfmS8SR59OZF4BPyGV7Ngrtg-6MSlScwWghqXiGfq4uqLOSIfTdZXoLNCadHNdpsCbcExFxNM258WPEr0Je2SPRgXEMNJxip-v0PV2kA31hFvr/s1600/Isabel+%2526+Marc.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="858" data-original-width="465" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTaQsNy-18uI9u9LapC3mEH0_SEIk96jNfmS8SR59OZF4BPyGV7Ngrtg-6MSlScwWghqXiGfq4uqLOSIfTdZXoLNCadHNdpsCbcExFxNM258WPEr0Je2SPRgXEMNJxip-v0PV2kA31hFvr/s640/Isabel+%2526+Marc.PNG" width="346" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La regidora <a href="http://www.alella.cat/pagina.php?id=3756" target="_blank">Isabel Nonell</a> va comunicar ahir al ple municipal d’Alella la renúncia com a titular de les àrees d’Administració, Promoció Turística, Comunicació, Innovació i Transparència a partir del mes de març, coincidint amb l’edat de jubilació. L’anunci va agafar per sorpresa als representants de la resta de grups municipals, que atribueixen el secretisme als plans d’Andreu Francisco per preparar el seu relleu de cara als comicis locals de 2019 al capdavant d’ERC. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alcalde des de 2003, la llista que encapçalava va obtenir per primer cop el 2015 la majoria absoluta amb 7 regidors. Amb la marxa de Nonell, la seva vacant passaria automàticament a ser ocupada pel número 8 de la candidatura, <a href="http://www.alella.cat/pagina.php?id=3737" target="_blank">Marc Almendro</a>, que ja va ser regidor de Joventut, Esports i Medi Ambient entre 2011 i 2015. Format políticament a les joventuts del partit, el seu nom ja havia sonat aleshores com a possible delfí de Francisco. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De tot això, anit ningú no en va voler parlar obertament, però alguns grups de l’oposició hi veuen una nova jugada mestra de l’alcalde destinada, aquest cop, a aplanar el camí al seu successor. Per la seva experiència i capacitats, l’entrada d’Almendro s’interpreta alhora com un reforç per a l’equip de govern a 1 any vista per a les eleccions. Efectivament, la seva incorporació permetria redistribuir la càrrega de treball interna i rellevar l’alcalde d’algunes de les regidories que ja tutelava –Urbanisme i Hisenda– o que ha assumit darrerament: Civisme i Seguretat Ciutadana, que va intercanviar per Participació Ciutadana amb Fede Salas; Esports, Salut i Promoció Econòmica, que va entomar després de cessar la regidora socialista Glòria Mans, o qualsevol de les àrees que deixa òrfenes la regidora que ara es jubila. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Comiat emotiu </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Nonell va rebre ahir les felicitacions unànimes dels seus adversaris polítics, que van lloar-ne el tarannà afable i accessible, i li van desitjar bons auguris per al futur. Ella, per la seva part, va fer balanç dels seus 11 anys com a regidora. “Vaig venir a viure a Alella el 1994. Deu anys després vaig conèixer l’alcalde a la reunió de barris de can Sors i el 2007 vaig anar per primera vegada a les llistes. Ser regidora és una feina engrescadora que s’afronta amb molta motivació, però que fa molt de respecte i genera molt de neguit i patiment”, va apuntar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l’hora de fer balanç de la seva trajectòria, Nonell va destacar “el reflotament de l’Associació de Comerciants, la redacció d’un Pla de Turisme a l’entorn de la DO Alella, la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i l’organització de vuit edicions seguides de la Festa de la Verema”. Per tot plegat, la regidora va descriure la vocació de servei públic com “un aprenentatge continu que et fa madurar i replantejar-te moltes coses”, i va agrair a tots els representants polítics i treballadors municipals la seva bona predisposició al llarg d’aquest temps: “Sempre m’ho heu fet tot fàcil”, va dir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Tensió amb Gd’A </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El d’anit va ser un ple llarg, de més de 2 hores i mitja de durada. La sessió va transcórrer plàcidament fins que la portaveu de Gd’A, Mercè Marzo, va posar sobre la taula dues qüestions que van irritar al Govern. La segona, relacionada amb el Club de Futbol Alella, es va acabar reconduint. No així la primera: <a href="http://www.alella.cat/ARXIUS/noindex/mocions/mocions2018/Mocio_ple_febrer_de_2018._Gd_A.pdf" target="_blank">una moció</a> on se sol·licitava l’estudi i creació d’un servei de bus nocturn per dur els joves i adolescents d’Alella a les discoteques de Mataró. Marzo va criticar el <i>botellón</i> de can Vera i va explicar que “la demanda és real perquè hi ha grups de pares i mares que contracten petits autobusos per dur-hi els fills”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i rebre el suport del PDeCAT, la proposta va ser rebutjada per la resta de formacions. La regidora d’Adolèscencia i Joventut, Anna Alfaro, va exposar que el model d’oci que propugna l’Ajuntament planteja alternatives lúdiques dins del municipi que en cap cas no passen per “portar els joves a locals que faciliten l’entrada gratuïta a les noies fins a la una de la matinada”. Al seu torn, la titular de Mobilitat, Anna Fernández, va assegurar que el municipi destina cada any 265.000 euros al transport urbà i 16.000 més al servei de taxi a demanda, i va explicar que “ara la prioritat és oferir un servei públic als veïns d’Alella que han d’anar a l’hospital de can Ruti, a Badalona”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Malentès inexplicable </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el torn de precs i preguntes, Marzo va denunciar que l’Ajuntament hauria deixat perdre l’oportunitat d’acollir la celebració de la Nit dels Campions, una gala futbolística d’àmbit comarcal que la Federació Catalana hauria proposat al Club de Futbol Alella d’acollir en el pavelló municipal Abelard Vera. Es tracta d’un acte “sense cap cost per al municipi que hauria portat al poble molts participants”.
La regidora va carregar contra l’alcalde com a titular de l’àrea d’Esports i va acusar-lo de “falta de respecte al Club i les institucions esportives catalanes” perquè no va assistir a una reunió conjunta celebrada el passat 14 de febrer. Marzo va criticar la “manca de visió de projecció esportiva” i va qualificar la situació d’“acte greu” i “incoherent amb el discurs oficial de foment de l’esport de base”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’alcalde va confessar que estava “al·lucinat” per les acusacions i va afirmar amb rotunditat que Marzo estava “desinformada o mal informada”. “Es tracta d’un desagradable i inexplicable malentès, ja que ningú no s’ha dirigit a aquesta Alcaldia per demanar cap reunió. Per tant, no he dit mai que no a aquest esdeveniment”, va aclarir Francisco; el qual, ben al contrari, es va comprometre a contactar amb els organitzadors per escatir si la decisió encara és reversible.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-63726743142505112782018-02-05T16:16:00.000+00:002018-02-09T18:42:28.502+00:00Els veritables supremacistes, de Companys a Puigdemont<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY5cQPVyXrzIRq3k_o0GVyY1b3JElr0LTZnpgN-KT0_8RnjgK9ZkeaFgIxr8vqeJjm2IWsFXaODIUfJPzyvupp0Vhgq_oCkRf_NwXENqXDUY7nwqQmG2WmeJdQaTSd8_VohahP4M_f-W3d/s1600/romeva.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY5cQPVyXrzIRq3k_o0GVyY1b3JElr0LTZnpgN-KT0_8RnjgK9ZkeaFgIxr8vqeJjm2IWsFXaODIUfJPzyvupp0Vhgq_oCkRf_NwXENqXDUY7nwqQmG2WmeJdQaTSd8_VohahP4M_f-W3d/s400/romeva.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa tot just un any, el Govern legítim de la Generalitat va declarar el 5 de febrer com a Dia Nacional de l’Exili i la Deportació amb “la voluntat de preservar la memòria dels fets esdevinguts aquell dia de l’any 1939, així com de generar consciència crítica i sensibilització humanitària per tots els exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint en l’actualitat arreu del món”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un any després d’institucionalitzar aquell propòsit, no sembla que la “consciència crítica” ni la “sensibilització humanitària” s’hagin prodigat gaire a casa nostra. Ara i aquí, els principals líders polítics del país són a la presó i a l’exili, la voluntat política dels catalans no es pot fer efectiva pel bloqueig dels alts poders de l’Estat, els grups de comunicació purguen els periodistes i opinadors dissidents, els treballadors dels mitjans públics <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/pressions-i-autocensura-aixi-intervenen-tv3/" target="_blank">s’autocensuren</a>, i jutges i <a href="http://cadenaser.com/emisora/2017/10/16/sercat/1508136314_460209.html" target="_blank">policies</a> s’excedeixen en les seves funcions i persegueixen penalment per presumptes <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministeri-dinterior-espanyol-anima-a-denunciar-els-catalans-sospitosos-de-delictes-dodi/" target="_blank">delictes d'odi</a> a <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/politica/20171226/pp-control-atacs-odi-twitter-congres-6480889" target="_blank">tuitaires</a>, <a href="http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1323215-al-jutjat-un-professor-de-tremp-per-haver-fet-piulades-sobre-la-policia.html" target="_blank">professors d'escoles i instituts</a>, <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/147594/toni/alba/reclama/no/normalitzar/repressio/estat" target="_blank">humoristes</a>, <a href="https://www.elsaltodiario.com/nueva-revolucion/el-orgullo-no-me-lo-podran-quitar-ni-en-una-celda-me-siento-lleno-luchando" target="_blank">cantants de rap</a>, <a href="http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/10/04/fiscalia-investiga-delicte-dodi-lexpulsio/871101.html" target="_blank">hotelers</a>, <a href="https://delcamp.cat/reusdiari/politica/policia-espanyola-passa-comptes-quatre-bombers-que-participar-manifestacio-contra-denunciats" target="_blank">bombers</a>, <a href="http://www.publico.es/public/llibertat-els-regidors-cup-reus-investigats-per-delicte-d-odi.html" target="_blank">regidors</a>, <a href="https://blocs.mesvilaweb.cat/Marcel/nassos-de-pallasso-perseguits/" target="_blank">pallassos</a> i fins i tot <a href="http://www.diarimes.com/noticies/reus/2018/02/02/investiguen_per_odi_mecanic_reus_per_no_atendre_cotxe_policia_nacional_32807_1092.html" target="_blank">un mecànic de Reus</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I mentre això s’esdevé, n’hi ha que s’ho miren des de l’equidistància, com si la cosa no anés amb ells, mentre una part de significativa de la societat catalana aplaudeix amb les orelles. En els darrers temps, molts dels nostres veïns –milers, desenes milers– han tret a passejar la seva misèria humana i intel·lectual. Hi ha de tot: joves <i>millennials,</i> avis que prenen el sol al parc, companys de feina, pares i mares de l’escola. A tots ells la democràcia els ve grossa. Prefereixen l’autocràcia d’un Estat fort, que és l’avantsala de la dictadura. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Revisionisme històric </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9F_TwIKYymrl4-nWsTDr0I-6P87NANLDRwLifLBcBixYCZUg6WBVJE9HYsiSlJMN7fSUPD0MnsdL6BhrYYg0krt89A85pbPcWR0Pq0SLu4jsgM4aEpHPT_UR0bQ4DbiA79LXiCvR1y2Yj/s1600/mass01.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="597" data-original-width="1056" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9F_TwIKYymrl4-nWsTDr0I-6P87NANLDRwLifLBcBixYCZUg6WBVJE9HYsiSlJMN7fSUPD0MnsdL6BhrYYg0krt89A85pbPcWR0Pq0SLu4jsgM4aEpHPT_UR0bQ4DbiA79LXiCvR1y2Yj/s400/mass01.PNG" width="400" /></a></div>
Alguns potser no ho saben, però són <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/el-sindic-de-greuges-constata-que-el-155-ha-afectat-directament-els-drets-socials-dels-catalans/" target="_blank">enemics de la llibertat</a> –de “la dels altres”, és clar, que és la col·lectiva!– perquè la supediten a l’imperi de la llei, encara que les lleis es puguin interpretar, modificar o simplement suplantar, si la majoria social ho vol. Molts d’altres en són plenament conscients. Són els autodenominats <i>constituciona-listes</i>. Els coneixereu perquè embolcallen amb arguments legalistes el seu fariseisme i camuflen la seva condició de nacionalistes espanyols rere un cosmopolitisme adobat per la idea que el castellà és una llengua universal i un europeisme de nou encuny nascut a l’ombra del silenci còmplice de la comunitat internacional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenen tants motius per estar exultants que fins s’atreveixen a tergiversar la realitat i la veritat històrica.
De la seves boques hem sentit tota mena de difamacions, i dels seus punys hem llegit arengues denigrants, com aquesta en llaor de la Brigada 155: <i>“Muy bien por esos héroes que están combatiendo al auténtico fascismo, que son esos CDR, la ANC, Ómnium y los golpistas que merecidamente están en la cárcel y los que estarán. Adelante buenos catalanes, buenos españoles, buenos tabarneses, contra el fascio catalanazi”. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Víctimes i botxins </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdp44bxTujYGOI46XfMc7yu1j88pDeBoCbP9ghvqXS9ptD6wl3vu8Tsh1QoTfXqft-ySUOVaUxpVK2KvU9_dwYixWGsBSFxBgHlFy4GIaTwK2_RuVqiOxURgXUG6S7GBVOz3jw2p-gB0aO/s1600/neus01.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="821" data-original-width="731" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdp44bxTujYGOI46XfMc7yu1j88pDeBoCbP9ghvqXS9ptD6wl3vu8Tsh1QoTfXqft-ySUOVaUxpVK2KvU9_dwYixWGsBSFxBgHlFy4GIaTwK2_RuVqiOxURgXUG6S7GBVOz3jw2p-gB0aO/s400/neus01.PNG" width="355" /></a></div>
Als republicans catalans, víctimes propiciatòries de l’eix totalitari format per Franco Mussolini i Hitler –també amb el beneplàcit d’Europa-, aquestes abjeccions ens dolen i ens indignen sobre manera. Veure votar l’1-O Neus Català, supervivent de la barbàrie nazi, és la millor desautorització a totes les acusacions de persecució i totalitarisme. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
N’hi ha prou d’obrir <i>Els catalans als camps nazis</i> que va escriure Montserrat Roig l’any 1977 i llegir qualsevol de les seves pàgines per adonar-se de la perversió moral de la banalització del nazisme. La 30, per exemple, diu així: “En Josep Arnal era dibuixant professional al <i>TBO.</i> Treballà al<i> Papitu </i>i a <i>L’Esquella de la Torratxa</i> [...] En Josep Ester, un dels fundadors de les Joventuts Llibertàries de Berga, va anar a parar a Mauthausen; era un<i> Nacht und Nebel</i> (nit i boira), i això significava que podia ser afusellat d’un moment a l’altre [...]<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXObCBix-4GQbQps6F-Tp-GMGMax82UNNFPe0wzwa2uTsEDmXM6CA_CDhaabAQmTSjlxMACdWdABme8Zj6gSAWITIhvT7w0BfPrwHGDvOhrcVecGkUc74Z_p_ATNT4F-e7MdsoAl4WNmLl/s1600/abc+escola.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="877" data-original-width="755" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXObCBix-4GQbQps6F-Tp-GMGMax82UNNFPe0wzwa2uTsEDmXM6CA_CDhaabAQmTSjlxMACdWdABme8Zj6gSAWITIhvT7w0BfPrwHGDvOhrcVecGkUc74Z_p_ATNT4F-e7MdsoAl4WNmLl/s400/abc+escola.PNG" width="343" /></a></div>
En Dídac Sabater, que morí al camp de Coswig, era del Consell d’Estat Català a Barcelona [...] En Francesc Boix, de Girona, acabà els seus estudis de Medicina a Madrid i es féu d’Izquierda Republicana [...] En Bernat Garcia, detingut per resistent a Bordeus i deportat a Sachsenhausen, treballava a la secció comercial de les edicions Proa a Badalona [...] L’Antoni Blanco i Blanch, home de confiança del sindicalista Joan Peiró, morí a Gusen l’11 de setembre de 1941 [...] També moriren a Gusen en Salvador Galobardes, d’Estat Català, que havia estat a Prats de Molló amb Francesc Macià [i fou capità del Regiment Pirinenc de Catalunya]; en Francesc Aymerich, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Palafrugell; en Josep Sedó, d’Acció Catalana; en Josep Pons i Carceller, mestre d’escola; en Jaume Castells, paleta d’Hostalets de Balenyà; l’Antoni Sayós, fuster del mateix poble; en Josep Iglesias, del PSUC, nascut a Sierradefuentes, Càceres, obrer d’una fàbrica de suro a Palafrugell. Bernat Toran, fill de Fígols i dependent de la casa Jorba de Manresa i sindicat per aquest motiu al CADCI va morir gasejat a Gusen. I a Dachau va morir un tramviaire de Barcelona, de la CNT, que es deia Alegria...” </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
En total, 1.972 catalans i catalanes van ser deportats als camps d’extermini, segons un cens elaborat el 2012 per la Generalitat i l’Amical de Mauthausen; no pas pel Govern espanyol, malgrat que també s’hi comptabilitzen 6.892 republicans de la resta de l’Estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoVleZ7bqyAPvveSpgS_fqyloqvZOAu8B5MvtXzfUo-fSBiy02qMGQBff0FNCPnFHlo0iW1QPCRL0IaRnZvwmbyqf30X0BY6JrtJL_PIEWJUKNXl_25viUHGaJve54UlTUUhvtQCJAcym1/s1600/llambordes2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="990" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoVleZ7bqyAPvveSpgS_fqyloqvZOAu8B5MvtXzfUo-fSBiy02qMGQBff0FNCPnFHlo0iW1QPCRL0IaRnZvwmbyqf30X0BY6JrtJL_PIEWJUKNXl_25viUHGaJve54UlTUUhvtQCJAcym1/s400/llambordes2.jpg" width="400" /></a></div>
L’historiador <a href="http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/112962/140857" target="_blank">Agustí Barrera</a> relata la fi que van fer dos mataronins d’adopció. Francesc Verdalet, nascut a Blanes el 1914, era militant del PSUC i col·laborador esporàdic del setmanari Llibertat. Pere Vives, nat a Barcelona el 1910 i a qui el supervivent Joaquim Amat-Piniella va dedicar el seu llibre <i>K.L. Reich</i>, era un assidu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Tinent d'artilleria de l'Exèrcit Popular, estava enllestint la traducció al català de <i>La condició humana,</i> d’André Malraux, ja que havia llegit molt en tres o quatre idiomes. “Era un intel·lectual brillant i alhora compromès políticament, per això participà en els fets del sis d'octubre de 1934”. El 1941, tots dos –Verdalet i Vives– van ser capturats a França per l’exèrcit alemany i internats a Mauthausen. Allí van ser sotmesos a treballs forçats i torturats per les SS al crit de <i>Viva Franco, Arriba España</i> abans de ser assassinats amb una injecció de petroli al cor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La seva filiació política i sindical no deixa dubtes sobre les víctimes de l’Holocaust. No era, però, una qüestió de sigles, sinó d’ideologia. “En Josep Escoda, de Lloà, al Priorat, no militava en cap partit, però se sentia republicà, progressista en extrem”, escrivia Montserrat Roig. El problema, i gros, és que a Catalunya i a Espanya els extremistes són reaccionaris! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>De Companys a Puigdemont </b> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfn6v7vmd6iToqmxG8bm2Yufdu0rhDplgLEpe_7pDnB6iZniM4_ySucNBJrxbGPvW0m9Y7-b9hKHeyUfKeZ2mPqs_-w6LlByE0cpLbg0jxXrFoXDMeOmKmqo2Cly9TGVZ7kO4uMrUUlPP3/s1600/Puigdemont.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="992" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfn6v7vmd6iToqmxG8bm2Yufdu0rhDplgLEpe_7pDnB6iZniM4_ySucNBJrxbGPvW0m9Y7-b9hKHeyUfKeZ2mPqs_-w6LlByE0cpLbg0jxXrFoXDMeOmKmqo2Cly9TGVZ7kO4uMrUUlPP3/s400/Puigdemont.jpg" width="400" /></a></div>
A diferència del <i>Caudillo</i>, que va morir al llit, <i>il Duce </i>va ser penjat pels partisans, Itàlia va esdevenir una república, el <i>Führer </i>es va suïcidar i el nazisme va ser jutjat. No pas pel Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya, sinó pel Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, la història i la historiografia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dissortadament, l’anormalitat espanyola permet als revisionistes vexar la memòria de Lluís Companys i de totes les víctimes republicanes que hi ha enterrades en fosses comunes, com tenen per costum els neofalangistes Pablo Casado i Rafael Hernando. Amb els seus clarobscurs, el president de la Generalitat era un símbol abans i tot d’esdevenir un màrtir, especialment per als seus enemics, perquè encarnava la institucionalitat catalana i la voluntat de la sobirania popular. El seu afusellament, doncs, va ser un càstig a tot un país. Tres generacions senceres –avis, pares i néts- van veure furtat el somni d’una federació ibèrica, i ara volen fer el mateix amb Carles Puigdemont i la República Catalana proclamada el 27 d’octubre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tres generacions són 80 anys més de submissió. Ens la deixarem prendre?</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-14917465237961175232018-01-29T22:55:00.000+00:002018-02-28T11:06:51.318+00:00El nacionalisme espanyol s’envalenteix a Alella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-mkcD13dxmdlpgVCGevGKERbpI6eaqSvt1NRplP7VyCR8H9E7ojNZEyhILKC35jfQm4fkggUYSpT5WWdX97wxqCVB75mbGeIEFJbgGwpfEF2kRVEDTqBAvMcZhJVVdg0tj_Vtn_wLM0mV/s1600/Alella+Tab%25C3%25A0rnia.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="541" height="381" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-mkcD13dxmdlpgVCGevGKERbpI6eaqSvt1NRplP7VyCR8H9E7ojNZEyhILKC35jfQm4fkggUYSpT5WWdX97wxqCVB75mbGeIEFJbgGwpfEF2kRVEDTqBAvMcZhJVVdg0tj_Vtn_wLM0mV/s400/Alella+Tab%25C3%25A0rnia.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Era només qüestió de temps. Després d’usurpar les institucions catalanes per la via de l’ofec econòmic i l’aplicació de l’article 155, el Regne d’Espanya i els seus aliats a Catalunya van pretendre normalitzar el cop d’Estat contra la Generalitat a través dels comicis del 21-D. <i>“Se han convocado elecciones para que gane el constitucionalismo”,</i> advertia el 5 de desembre la ministra espanyola de Defensa, María Dolores de Cospedal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat tots els impediments, les forces independentistes van revalidar la majoria al Parlament i estan prestes per tornar a governar, però els 37 diputats obtinguts per C’s van emboirar durant uns dies la vista del nacionalisme espanyol. Un cop desinflat el suflé de la majoria silenciosa, l’unionisme de base ha metabolitzat la seva frustració a través de la violència verbal i de l’acció directa al carrer. I ho ha fet, com d’altra banda ja és habitual, a través de la subversió del llenguatge, projectant sobre l’alteritat la seva pròpia imatge al mirall: acusant-la de nazi i supremacista, i erigint desvergonyidament la bandera de la llibertat i la resistència. En aquest context s’inscriu el rellançament de la facècia de Tabàrnia, amb el patrocini inestimable dels principals grups mediàtics d’àmbit estatal. La veritat és que tot seria molt còmic sinó fos perquè aquests xais amb pell de llop tenen al darrere un Estat els fa la feina, que els esperona, que difon i amplifica les seves mentides, que empara els seus excessos i que encobreix els seus mètodes. Entre ells, l’amenaça a les xarxes socials i l’actuació intimidatòria de grups d’encaputxats als carrers i places de Catalunya. Aquest és el cas d’Alella i, en general, de tot el Maresme. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>República, des de 2003 </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWuxX02nSOqRKQZCRr453pA_kU6gBBmPD38YVAK6xINiwELHDCO5WEJqMbx711QIkH6dOBzOBGOL9r0H-BkJ3rAz7vdGs-8ygZxYjGS22TZrKzAaE5tWBMW51og7zUeM_iTHsKLi8BBAIW/s1600/7n.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="369" data-original-width="667" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWuxX02nSOqRKQZCRr453pA_kU6gBBmPD38YVAK6xINiwELHDCO5WEJqMbx711QIkH6dOBzOBGOL9r0H-BkJ3rAz7vdGs-8ygZxYjGS22TZrKzAaE5tWBMW51og7zUeM_iTHsKLi8BBAIW/s400/7n.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de l’any 2003, el govern d’Alella és presidit per Andreu Francisco, d’ERC. Lluny d’acusar-ne el desgast, el factor personal –la seva proximitat i el seu caràcter afable– li ha permès d’assentar i ampliar la majoria republicana al consistori, fins a obtenir la majoria absoluta el 2015. Com deu passar a tot arreu, els seus detractors li tenen ganes; una animadversió que es veu afavorida pel fet d’ocupar una de les vicepresidències de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que ha anat in crescendo a mida que avançava el procés. El 7 de novembre, Francisco va ser un dels oradors que van intervenir en l’acte de suport del món local al Govern legítim exiliat a Brussel·les, i durant tot aquest temps s’ha mostrat condescendent amb els nuclis locals de l’ANC i Òmnium, i ara també amb el Comitè de Defensa de la República (CDR), davant les abjeccions de qui exigeix que es retirin els símbols polítics de l’espai públic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D’aquesta manera, la guerra de banderes que no va guanyar l’exregidora Annerose Bloss –tristament <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/136744/pp/alella/culpa/independentisme/atemptat/rambla" target="_blank">cèlebre pels seus exabruptes</a> espanyolistes, islamòfobs i feixistitzants– s’ha traslladat al mur de Facebook particular de Francisco, que és repetidament abordat per opositors que s’emparen en el seu veïnatge per blasmar la seva “complicitat” amb els “colpistes” i amenaçar amb l’objecció fiscal. “No en el meu nom” o “no amb els meus impostos” són algunes de les proclames que profereixen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Causa-efecte </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggBA5viiYMaweIHWimpIiWse0SRY5GNJ7CqcBiqWePPcX3mR8e0L5XnoWYR6c-RfUzw6GeDIsGFlbf6KhIEwfPC8D_JYXinSWjdwBYvxKLaax3Qc4iV2qUA6l4tZSp1jButURBgeTs0L6i/s1600/RRMM.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="738" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggBA5viiYMaweIHWimpIiWse0SRY5GNJ7CqcBiqWePPcX3mR8e0L5XnoWYR6c-RfUzw6GeDIsGFlbf6KhIEwfPC8D_JYXinSWjdwBYvxKLaax3Qc4iV2qUA6l4tZSp1jButURBgeTs0L6i/s400/RRMM.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La derrota electoral de l’unionisme el 21-D ha acabat d’encendre els ànims. A Alella, el bloc del 155 –incloent-hi el PSC– va obtenir <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/12/lindependentisme-guanya-les-eleccions.html" target="_blank">el 33,5% dels vot</a>s, per la qual cosa alguns dels seus activistes van idear un pretext per passar a l’atac. El <i>casus belli</i> escollit va ser la cavalcada de Reis. Amb aquesta finalitat van publicar el 8 de gener al portal digital <i>Dolça Catalunya,</i> de tendència ultradretana, una nota titulada <i><a href="https://www.dolcacatalunya.com/2018/01/asi-politica-los-reyes-magos-alcalde-alella/" target="_blank">Así hace política con los niños el alcalde de Alella</a>. </i>L’escrit denuncia que Francisco <i>“montó la cabalgata del pueblo como un mitin político, y obligó a los Reyes a saludar a los niños desde el balcón del ayuntamiento tuneado con una pancarta que pedía la excarcelación de los 4 golpistas”</i> i l’acusa de “nacionalista”, “fanàtic”, “idòlatra” i “miserable”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqEYp5sCDpxmM__8-DHECMZppyAyflx7VQ5crYEpNs7BhV9W4HcgLaZveTwY8HT0zqTbxCcJ5fRRIhsRouV3DTD5uanyowCkCSTSwnmGmyr6oBk-Ny9PieainI17qYimypcpiw5fETbAE-/s1600/Dol%25C3%25A7a01.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="736" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqEYp5sCDpxmM__8-DHECMZppyAyflx7VQ5crYEpNs7BhV9W4HcgLaZveTwY8HT0zqTbxCcJ5fRRIhsRouV3DTD5uanyowCkCSTSwnmGmyr6oBk-Ny9PieainI17qYimypcpiw5fETbAE-/s400/Dol%25C3%25A7a01.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El text, que s’acomiada amb una lamentació –“Dolça i pederastitzada Catalunya...” –, ha provocat la gaubança dels lectors. Seguint la lògica etnicista de la publicació, Laxeiro, de Santa Coloma de Gramenet, para atenció en el cognom de l’alcalde: “<i>Quizás hijo</i> <i>de un colono social-comunista. El complejo de esa gente es verificable si se investiga un poco”</i>. Mateo hi postil·la:<i> “lo que más me repugna, siempre la traición a sus orígenes [...] Andarán errantes y despreciados por unos y otros por su miseria moral!”. </i>Diana Madrid assegura que ha posat el cas en coneixement de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i que <i>“Alella aparece en su base de datos”, </i>a la qual cosa respon Javier que <i>“espero que cuando lo imputen sonría.”</i> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>'Brigades de neteja' </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh79k2_8FWM90-fmWfNe7mKtqrLM18tUkrVnESgcgJI2eYNyuOJ0K_1jN-qhuWNY139kg1p9naBIj07PW4b4CZF0u1Al42RyuRjLHNL1m3iQKHkZEiXVgb5oAbc19bGBVzIBZEPkcpnRE8P/s1600/entrada+alella.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="906" data-original-width="718" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh79k2_8FWM90-fmWfNe7mKtqrLM18tUkrVnESgcgJI2eYNyuOJ0K_1jN-qhuWNY139kg1p9naBIj07PW4b4CZF0u1Al42RyuRjLHNL1m3iQKHkZEiXVgb5oAbc19bGBVzIBZEPkcpnRE8P/s400/entrada+alella.jpg" width="316" /></a></div>
L’entrada més reveladora, però, és la d’un perfil anomenat Tabarnia es España que assumeix la coordinació de les accions: <i>“Yo he montado el correo de Dolça Resistencia resistenciadolca@yahoo.com” </i>i aclareix que <i>“me encargo de coordinar y poner en contacto Dolços que quieran participar en limpiar Cataluña de lazos y pancartas”. </i>Es tractaria de<i> “poner en marcha brigadas de limpieza [...] de pancartas, pintadas y demás”.</i> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dolça Resistencia es demana <i>“si un día antes de la cabalgata esta pancarta hubiese recibido el impacto de huevos llenos de pintura y hubiese quedado hecha una piltrafa, el mismo alcalde la hubiera retirado con sus propias manos, una pancarta ‘ensuciada’ es una vergüenza y una evidencia de que no controlan la situación”.</i> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dit i fet. A partir d’aquí es produeix un fenomen causa-efecte. Dos dies després de la publicació, <a href="http://www.municipisindependencia.cat/2018/01/lami-crea-un-grup-de-treball-intern-per-adaptar-els-objectius-de-lentitat-a-la-nova-situacio-politica/" target="_blank">l’AMI reunia la seva executiva nacional</a> al centre cultural de can Lleonart per adequar els objectius de l’entitat a la nova situació política. La nit prèvia, els rètols viaris i les pancartes de promoció enoturística d’entrada al municipi apareixien pintades amb banderes espanyoles. El mateix 10 de gener, el bloc del col·lectiu neofeixista Somatemps en va publicar un parell d'imatges acompanyades d'una nota de text en què s'afirmava que <a href="https://somatemps.me/2018/01/10/brigada-alella-vuelve-locos-a-los-separatistas/" target="_blank">"casi cada día salen comandos de la Brigada Alella"</a> a capturar estelades pel Maresme. "La Brigada 155 es una fuerza popular imponente", reblava. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi8AmGqbawdx7y7MSvW9RXgPliStg4fAZvVrBXDuJJbF5XRFxhjPibxZE2DCHSNH2E2IQl1TmZu9rhnEShrSc-fGw2HublRIcQLrZtahdLG6PTMV5Fs7bGJ5mNAOx23qJWOP0K4ogtS-Ol/s1600/entrada+alella+02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="852" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi8AmGqbawdx7y7MSvW9RXgPliStg4fAZvVrBXDuJJbF5XRFxhjPibxZE2DCHSNH2E2IQl1TmZu9rhnEShrSc-fGw2HublRIcQLrZtahdLG6PTMV5Fs7bGJ5mNAOx23qJWOP0K4ogtS-Ol/s400/entrada+alella+02.jpg" width="337" /></a></div>
El pas a l’ofensiva es confirmava pocs dies després. La nit del 19 de gener, una brigada de neteja d’entre 20 i 30 individus recorria el poble i es dedicava a retirar totes les mostres de solidaritat amb els presos polítics. La veu de l’alarma la va donar el CDR. L’endemà al migdia, l’agrupació d’electors independent Gent d’Alella (Gd'A) penjava al seu Facebook un vídeo captat des de l’interior d’un vehicle en què es pot veure un grup de persones traient llaços davant de can Calderó. El mateix dissabte a la tarda es va produir un enfrontament verbal entre un home que treia llaços grocs amb un cúter i un grup de persones que n’estava penjant. L’individu, que va ser apoderat de C’s el 21-D, hauria estat increpat i s’hi hauria tornat amenaçant de tallar-los les cames, segons el digital<i> <a href="http://elmon.cat/politica/escamot-25-encaputxats-arrenca-simbologia-independentista-alella" target="_blank">El Món</a>. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No ha estat l’únic cas, ja que diversos simpatitzants independentistes han rebut en les darreres setmanes missatges intimidatoris als seus telèfons mòbils per part de persones anònimes que s’haurien infiltrat en els grups de WhatsApp i Signal de suport al referèndum, per la qual cosa s’ha optat per clausurar-los i crear-ne de nous amb l’aval de persones de confiança. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Amb caputxa o sense </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que a les imatges no es distingeix, els testimonis presencials asseguren que els integrants de la brigada de neteja anaven encaputxats. El comunicat de Gd'A ho corrobora: “Som una agrupació municipalista plural [...] posicionada clarament en la llibertat d’expressió i pensament, els valors humans i el drets de tots els alellencs.
No volem encaputxats als nostres carrers”. El vídeo, que ha tingut prop d’un miler de visualitzacions, va originar un agre debat entre veïns d’un i altre signe. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre els unionistes ningú no reconeix haver-hi participat, però neguen que anessin amb el rostre tapat: “Són ciutadans exercint l’autogestió i tasques de neteja gratuïtament” davant “l’omissió de funcions” i “la complaença de l’Ajuntament i la Policia Local”, amb “un <i>buff</i> al coll i un barret al cap per no passar fred”. Per esvair qualsevol dubte, un grup de veïns ja ha anunciat que s’afegirà a la iniciativa “a cara descoberta, a plena llum del dia i amb DNI a la boca per si algú vol saber qui som”.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Més benzina ultra </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilVsVaA-8nqiVJaTaEtNJ1ZgntxXkfH6Mq5frDGAuz74kpHaFhyYZmLaRTu4ReQketFMQizD8b3OcThKQXWi-taXnf1IKnRSgiKvFEi-aH1mh80ZS1tc0Zih014rhLQeWw4l4P6SK8tuQC/s1600/ruta.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="491" data-original-width="517" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilVsVaA-8nqiVJaTaEtNJ1ZgntxXkfH6Mq5frDGAuz74kpHaFhyYZmLaRTu4ReQketFMQizD8b3OcThKQXWi-taXnf1IKnRSgiKvFEi-aH1mh80ZS1tc0Zih014rhLQeWw4l4P6SK8tuQC/s400/ruta.PNG" width="400" /></a></div>
El dia 20, el diari digital <i>El Catalán.es,</i> afí a Societat Civil Catalana, publicava un vídeo de 12 segons amb el títol de <i><a href="https://www.elcatalan.es/la-resistencia-limpia-alella-simbolos-exclusion/" target="_blank">La resistencia limpia Alella de símbolos de exclusión</a></i> en què es mostra com es retira amb una perxa una estelada d'un dels fanals de la plaça dels Germans Lleonart. L'eina utilitzada per fer-la caure és la mateixa que apareix en una altra gravació d'un minut de durada difosa el dia 22 a través d'un perfil de Twitter en què es veu com s'arrenquen sengles estelades a la plaça d'Antoni Pujadas i a la plaça de l'Ajuntament, i una tercera al passeig marítim del Masnou. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia 22, <i>Dolça Catalunya</i> hi tornava: <i><a href="https://www.dolcacatalunya.com/2018/01/els-veins-dalella-netegen-la-vila-propaganda-separatista/" target="_blank">Els veïns d’Alella netegen la vila de propaganda separatista.</a></i> El cos de la notícia és el mateix del dia 8 i únicament afegeix un paràgraf en el qual s’explica que “el passat divendres els veïns d’Alella van decidir <i>que su pueblo no es del alcalde Francisco, sino de todos, y descontaminaron su pueblo de propaganda separatista. Adiós pancartas, cubanas </i>[en al·lusió a les banderes estelades],<i> plásticos y demás faramalla nacionalista”. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9ggc_UqqvotQitO4EnzK8tk2B9KWc8hIdLvK3tShXI5FNO_Nl2J8UmK4iFmFgBCfQKx4Nnzz2gk_mT_9ysEAdWOVTknDKVYEXAYEBUa_YkaJdoYmzl0lsgU_70OI8BZrtcPeZ8J2mpMi/s1600/Dol%25C3%25A7a02.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="748" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp9ggc_UqqvotQitO4EnzK8tk2B9KWc8hIdLvK3tShXI5FNO_Nl2J8UmK4iFmFgBCfQKx4Nnzz2gk_mT_9ysEAdWOVTknDKVYEXAYEBUa_YkaJdoYmzl0lsgU_70OI8BZrtcPeZ8J2mpMi/s400/Dol%25C3%25A7a02.PNG" width="358" /></a></div>
La informació és acollida amb crits de<i> “¡¡¡Bravo Alella!!!”: “Que se enteren que en Tabarnia se les está acabando donde poner sus cagadas y sus mierdas”. </i>Dolça Resistencia apunta que <i>“el grupo de Alella es uno de los mas eficaces” </i>i Miguel Martínez ho broda:<i> “Contra las pegatinas, panfletos y demás propaganda, acción directa. A ver quién puede más: ellos los ponen y nosotros con mucho menor esfuerzo DESTRUIMOS”</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir diumenge, una colla d'unionistes va tornar a actuar. Encegats pel color groc, aquest cop van arrencar les cintes reflectores que durant la nit alerten els conductors de la presència de pals de la companyia telefònica en un dels laterals del carrer d'accés a Mas Coll. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Davant d'aquest clima d'hostigament i provocació, les entitats sobiranistes han recordat als seus afiliats que defugin la confrontació i acceptin la dissidència sempre que es faci pacíficament i amb respecte. Res a veure, doncs, amb el titular d’<a href="https://okdiario.com/espana/2018/01/22/cuperos-cdr-organizan-cazar-constitucionalistas-quitan-lazos-esteladas-1726854?utm_source=sharebuttons?utm_medium=twitter" target="_blank"><i>OK Diario</i> del dia 25</a> en què s’assegurava que<i> “los CDR de la CUP se organizan para ‘cazar’ a los constitucionalistas que quitan lazos y esteladas”. </i>El portal espanyolista citava expressament el cas d’Alella i vinculava el comitè a <i>“los antisistema de la CUP que lo apadrinan en este pueblo”. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Crida a la calma </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl75LTJmJBJWkbaHgwN6CDTGBzTOf9O92R3UJVfEII08GXKeI4Cg0h-JIoozNQd7E4QL-e_GKfKyiR48elOxniKBKrzu9-kQd1W8nATZiAbrbh4e89AOTkZSc1t96t6myKnDejhZLpb6hd/s1600/lla%25C3%25A7os.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="553" data-original-width="929" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl75LTJmJBJWkbaHgwN6CDTGBzTOf9O92R3UJVfEII08GXKeI4Cg0h-JIoozNQd7E4QL-e_GKfKyiR48elOxniKBKrzu9-kQd1W8nATZiAbrbh4e89AOTkZSc1t96t6myKnDejhZLpb6hd/s400/lla%25C3%25A7os.jpg" width="400" /></a></div>
L’alcalde reconeix que “seria òptim que no hi hagués tensió”. Considera que “es tracta d’un exercici de lliure expressió canalitzat a través de l’espai públic”, però observa “diferències entre la reivindicació republicana, d’afirmació en positiu, i la dels unionistes, en negatiu, consistent a coartar, censurar, silenciar o eliminar la de l’adversari”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Francisco admet que “els intervals d’actuació dels dos grups cada cop són més curts”, la qual cosa incrementa les probabilitats de coincidir en el temps i en l’espai. Des de fa unes setmanes, la Policia Local té instruccions d’identificar tothom, sense que d’això se n’hagi de derivar necessàriament cap sanció administrativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“Per desescalar el conflicte”, l’alcalde ha suggerit als independentistes “vies alternatives d’expressió” que no impliquin la politització de l’espai públic, com ara reforçar els llaços grocs en la indumentària personal o les façanes d’habitatges particulars. Per la seva part, alguns veïns han començat a marcar els bitllets amb llaços i proclames a favor de la llibertat dels presos. L’alcalde va aprofitar la presència de simpatitzants espanyolistes en la sessió del ple de l’Ajuntament de la setmana passada per compartir amb ells aquesta reflexió i convidar-los a vehicular públicament el seu posicionament sense sostraure el material de qui pensa diferent. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Comissió de treball rebutjada </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El ple del 25 de gener va tractar, precisament, una <a href="http://www.alella.cat/ARXIUS/noindex/mocions/mocions2018/Mocio_ple_gener_de_2018._Gd_A.pdf" target="_blank">moció de Gd’A</a> “per a la protecció de la llibertat d’expressió i a la lliure manifestació pacífica de tota la ciutadania a l’espai públic” en què es proposava la creació urgent d’una comissió de treball en què hi poguessin estar presents els grups municipals, “l’ANC i altres grups organitzats, així com membres del Consell de Poble i Barris” per tal de consensuar un “protocol d’actuació”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i haver estat anunciada el dia 17, el contingut de la proposta no va ser presentada a la resta de grups fins a 3 dies abans del ple.
L’alcalde considera que es tracta d’una “moció oportunista” que obeeix al “tacticisme” de Gd’A, que veu com una part del seu electorat no està d’acord amb el suport dels seus regidors al referèndum de l'1 d'octubre. ERC i PDeCAT van demanar-ne la retirada de l’ordre del dia per poder-la negociar amb calma, mentre que Alternativa per Alella-CUP va atacar-la frontalment i va proclamar que, a diferència de la dictadura franquista, “els carrers seran sempre nostres”.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-64646145408238146352017-12-30T20:25:00.000+00:002017-12-30T20:25:57.545+00:00Dues sortides al 21-D<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvCDbod2zHecmEHC2YOUE2oWMzJTfaZnb8UB6EMGlJ763-O-3fUp7GZ5Ukgae4AmEdzZwHCvZMNa4tpPqsg3efbg0dg5v_smJhfZ11EBktNhRq8HV-o8F63mBmYjd5rAHcJpMH6My-l0Ru/s1600/el+mundo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="791" data-original-width="595" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvCDbod2zHecmEHC2YOUE2oWMzJTfaZnb8UB6EMGlJ763-O-3fUp7GZ5Ukgae4AmEdzZwHCvZMNa4tpPqsg3efbg0dg5v_smJhfZ11EBktNhRq8HV-o8F63mBmYjd5rAHcJpMH6My-l0Ru/s400/el+mundo.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La nit electoral del 21-D va deixar dos titulars: la victòria pírrica de C’s, d’una banda, i el triomf en vots i en escons del bloc independentista, de l’altra. El primer efecte s’esvairà ben aviat -com l’encanteri de la Ventafocs- i per aquest motiu Rajoy, Ábalos, Gay de Montellà i <i>tutti quanti </i>pressionen Inés Arrimadas perquè faci finta d’intentar formar govern encara que l’aritmètica parlamentària ho faci inviable. Es tracta de fer més durador l'impacte en l’opinió pública al preu que sigui; però serà debades, ja que Arrimadas ni tan sols no és la guanyadora moral perquè el seu èxit ha estat a costa de l’esfondrament del PP. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A C’s li ha passat com a En Comú Podem a les eleccions generals al Congrés de desembre de 2015 i juny de 2016: va ser la força més votada a Catalunya; però la suma de vots i escons d’ERC i PDeCAT la superava. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgarMXX5eei9VjzHf5FEcOpHYWEsNuyvRofNOneBUhJkHMTBR4Qxim9d8QKunPJg2BsAqERlp5Dp3mEs3uqF5y_6UU4Jr6368YoCfE30z82o7E4Xop4AhVUkBGz2CHsl7hj_QdmvMkg4NCc/s1600/c%2527s+vs+ecp.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="179" data-original-width="1278" height="89" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgarMXX5eei9VjzHf5FEcOpHYWEsNuyvRofNOneBUhJkHMTBR4Qxim9d8QKunPJg2BsAqERlp5Dp3mEs3uqF5y_6UU4Jr6368YoCfE30z82o7E4Xop4AhVUkBGz2CHsl7hj_QdmvMkg4NCc/s640/c%2527s+vs+ecp.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d’aquesta perspectiva, el resultat de C’s és circumstancial. No pas perquè sigui anecdòtic, ja que ha vingut per quedar-se, sinó perquè és degut a un moment d’excepcionalitat derivat de l’aplicació del 155, la imposició de les eleccions i la repressió de l’independentisme. Ni en l’escenari més procliu als seus interessos, l’espanyolisme no ha aconseguit ni tan sols un empat tècnic. La majoria silenciosa no està, ni se l’espera. Amb una participació rècord del 82%, els independentistes han sumat 35.302 adhesions a les 2.044.038 de l’1 d’octubre, i això els dóna un avantatge de 14 escons i 177.279 vots. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat els mals averanys i les males arts de l’Estat, l’independentisme seguirà marcant l’agenda política de Catalunya i condicionant fortament l’espanyola un cop acomplert el primer objectiu: parar el cop i fer palès que el 155 és contrari a la voluntat majoritària del poble català. Ara queda tota la resta: saber què farem, i com ho farem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot indica que el camí serà llarg, ja que ni Junts per Catalunya ni ERC estan en disposició d’implementar el mandat democràtic de l’1 d’octubre. Hi ha qui opina que el crèdit de la República es va malbaratar l’endemà de la seva declaració. Podem sospitar que l’Estat hi hauria vessat sang, i això impedeix de saber quins tombs hauríem fet tots plegats si l’independentisme no s’hagués creuat de braços els dies posteriors al 27 d’octubre, si el Govern hagués exercit el seu lideratge, si les institucions no s’haguessin lliurat a l’Estat, si els seus treballadors s’haguessin insubordinat, si la tebior de la CUP s’hagués transformat en rebel·lia, o si la reacció d’Albano Dante Fachín i Àngels Martínez s’hagués estès a altres sectors dels comuns. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Davant la contenció i la por al buit de l’independentisme, les forces del règim no s’han tallat ni un pèl: van activar l’article 155 de la Constitució fent-ne un ús que depassa els límits fixats pel mateix legislador mentre, en paral·lel, la Justícia espanyola “escapçava” i enviava a presó tots els membres del Govern català que no havien fugit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Plebiscit legitimista</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj09SSjXz9dw2DeqwXImOi0ExA_1bAUlIHfDNVCgyBsvsynOsmnna6XyLFaoGakmZNpbQrjgDL4_Qs6iDDfMqh4Ng68KfyMlC3zdkWYT3RU0ie6PQ92cGyvzOBOO0ATnsmRtorNW1xeaHaX/s1600/155.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj09SSjXz9dw2DeqwXImOi0ExA_1bAUlIHfDNVCgyBsvsynOsmnna6XyLFaoGakmZNpbQrjgDL4_Qs6iDDfMqh4Ng68KfyMlC3zdkWYT3RU0ie6PQ92cGyvzOBOO0ATnsmRtorNW1xeaHaX/s400/155.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En la seva ofensiva per terra, mar i aire, el Govern del PP va imposar unes eleccions autonòmiques per donar cobertura legal a la presa del poder executiu i legislatiu a Catalunya per part del bloc unionista, amb l’excusa que calia restablir la convivència, la normalitat democràtica i la lleialtat institucional. Com pronosticaven la majoria d’enquestes, aquell objectiu de màxims no s’ha assolit. No sols això, sinó que interpretat en aquests termes el resultat del 21-D avala el retorn del president Puigdemont i el seu executiu, per la qual cosa les forces espanyolistes centren ara tots els seus esforços a obstruir la recuperació efectiva de l’autogovern i avançar en la destrucció dels mitjans de comunicació i l’escola pública. Desafiat i contrariat un cop més a les urnes, l’Estat ja ha anunciat que ampliarà la persecució judicial de líders polítics i amenaça amb un 155 libèrrim, permanent i indefinit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Davant d’aquest escenari hi veig dues sortides, d’entre les moltes possibles. La primera és la més digna i conseqüent, però és alhora la menys operativa, la que difícilment permet sumar nous suports a la causa republicana i la que més aprofundeix la dinàmica de blocs. De fet, el seu objectiu últim seria provocar unes noves eleccions que permetessin a l’independentisme recuperar la iniciativa, renovar líders i millorar-ne els resultats. La segona, en canvi, és més possibilista i obre la porta a una col·laboració amb els comuns i, fins i tot, a la seva participació en un govern de concentració. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Recanvi independentista</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW6HPZ0qCQK-h7Jn67d6DsTlEFYstXflxTYPqzU7dQ6xt8ZySvWEeZwONQP7CfQnL9VM7qX7OlYyCTNN_wEMYwxiD-M_B7CxPTkDcHEkIMjBbkkQG1J2mPq3Vi7cv7mczqTbekDhqP3Nqe/s1600/missatge+cap+d%2527any.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="577" height="341" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW6HPZ0qCQK-h7Jn67d6DsTlEFYstXflxTYPqzU7dQ6xt8ZySvWEeZwONQP7CfQnL9VM7qX7OlYyCTNN_wEMYwxiD-M_B7CxPTkDcHEkIMjBbkkQG1J2mPq3Vi7cv7mczqTbekDhqP3Nqe/s400/missatge+cap+d%2527any.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera hipòtesi parteix de la premissa que amb els grillons del 155 i la persecució judicial resulta tan impossible moure’s com absurd intentar-ho, sigui quina sigui la decisió del Tribunal Suprem del 4 de gener respecte del futur immediat d’Oriol Junqueras. A diferència del triomf del Front d’Esquerres i la restitució automàtica de la Generalitat presidida per Lluís Companys l’any 1936, ara es tractaria de fer palès davant l’opinió pública catalana i internacional que l’Estat espanyol és el principal enemic de l’estabilitat i del retorn a la normalitat quan comet frau de llei per impedir que es constitueixin el Govern legítim -l’únic aritmèticament possible- i la mesa del Parlament en la forma en què ho estaven abans del 21-D; no per caprici, sinó perquè els seus integrants han tornat a ser escollits com a caps de llista de les respectives candidatures per sufragi universal. Hi tenen tot el dret, ja que cap sentència judicial no els ha negat l’elegibilitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com tothom sap, l’únic desllorigador a aquesta situació de bloqueig passa per rellevar l’estat major independentista per noves cares -la que més sona és la d’Elsa Artadi, en les files de Junts per Catalunya-, però per això es fa absolutament necessari i convenient precipitar un nou escenari electoral amb noves llistes i nous candidats. El moment triat pot ser ara, la qual cosa ens portaria a votar abans de l’estiu, o quan arribi el moment de les inhabilitacions, d’aquí a un any, segons allò que més convingui a l’estratègia independentista. El raonament és múltiple i és el següent: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Qualsevol nou lideratge ha de ser avalat pels votants (s’ha acabat allò de camuflar-se de número 4 que va fer Artur Mas o de ser ungit del no res com Carles Puigdemont). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- La repetició dels comicis es faria en un clima més favorable per a l’independentisme, un cop comprovada la seva fortalesa el 21-D. Els 2 milions de vots estarien pràcticament garantits, especialment si al llarg dels propers mesos s’esvaeixen els dubtes sobre el full de ruta del futur govern i les direccions dels partits exhibeixen un esperit mínimament unitari, ja que les seves bases sovint són intercanviables. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Probablement, l’unionisme recularia. Després de no aconseguir el <i>sorpasso</i> el 21-D, la seva capacitat de mobilització es ressentiria i la participació difícilment superaria el 75%.
Fins aquí la primera solució. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Obertura als comuns</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbywO_B6pkXfwMzvmGT1omWxriIpmHOJJthxgYnPlyb88OqEH5cvbdnDrSNQh-sbx6x-diBN9ntT1g_OS9vRUsUVQV-62I047aCeEXZmIbqO3nt67MPgnWCdpKQd-NCVEozxiI3jN_gbO/s1600/domenech+01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="722" height="376" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGbywO_B6pkXfwMzvmGT1omWxriIpmHOJJthxgYnPlyb88OqEH5cvbdnDrSNQh-sbx6x-diBN9ntT1g_OS9vRUsUVQV-62I047aCeEXZmIbqO3nt67MPgnWCdpKQd-NCVEozxiI3jN_gbO/s400/domenech+01.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Anem per la segona. Com ja hem dit, es tractaria de construir una majoria parlamentària -i, a poder ser, també governamental- a l’entorn del sobiranisme i l’oposició al 155. Evidentment, és una passa enrere respecte del 27-O. A la pràctica, es tracta d’un nou inici: un<i> reset </i>que pot obrir noves finestres d’oportunitat (de cara als pactes municipals alternatius a C’s, per exemple) i que és congruent amb els minsos suports en defensa de la unilateralitat que feia la CUP. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per començar de bell nou, caldria una nova mesa del Parlament presidida per Xavier Domènech -en reconeixement, també, a la tasca i l’actitud valenta de Joan Josep Nuet- i allargar la mà del govern a CeC i la CUP. Tanmateix, la finalitat no és tant un govern de concentració -que comuns i cupaires sempre defugiran- com establir una dinàmica de treball i col·laboració per tirar endavant una agenda social que faci conscients als comuns de les terribles limitacions econòmiques, financeres i legislatives de tenir intervinguda l’autonomia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que ja no estem instal·lats en la lògica plebiscitària del 50+1 -entre d’altres coses, perquè Europa i Espanya han deixat clar que no l’acceptaran-, cal teixir noves complicitats per bastir una República d'homes i dones lliures. Hem passat de l’apriorisme del <i>tenim pressa </i>a una cursa de fons: el procés pot durar anys i cal acumular forces per a aquest nou estadi. Personalment, em conformaria amb convèncer de la necessitat de ruptura el 30% dels votants del comuns, davant d’un Estat que seguirà sense oferir res que no sigui negació, repressió i càstig. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però compte: caldrà gestionar bé les dissensions internes i el col·lapse provocat pel bloqueig exterior, ja que tothora planarà el risc de desembocar en un eventual avançament electoral. Fem-ho, arribat el cas, a l’uníson i en el moment més propici.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-71276528382821409042017-12-22T18:38:00.000+00:002018-02-28T11:47:27.849+00:00L’independentisme guanya les eleccions del 21-D a Alella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJcA34TUvaBi8631kLkMZkz2Ugpm5jWcHkp7cLPXs8hDd9kjGZEUn5hZwEOeBf7sFSkDvjNN11qg2HJBj1ek1MjssMaSrJJR1_ZCci1XNDeSaAuh7yIBTTH-hkcff4i9EJwrDkoR65vCUZ/s1600/21D+Alella.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="688" data-original-width="698" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJcA34TUvaBi8631kLkMZkz2Ugpm5jWcHkp7cLPXs8hDd9kjGZEUn5hZwEOeBf7sFSkDvjNN11qg2HJBj1ek1MjssMaSrJJR1_ZCci1XNDeSaAuh7yIBTTH-hkcff4i9EJwrDkoR65vCUZ/s400/21D+Alella.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els partits independentistes van obtenir ahir el 59% dels vots emesos a Alella en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel Govern de l’Estat, en aplicació de l’article 155 i un cop cessat el Govern de la Generalitat. La candidatura de Junts per Catalunya que encapçala el president Carles Puigdemont va ser la primera força amb 1.860 vots i el 31% dels sufragis, seguida d’ERC amb 1.466 paperetes i el 24%. La CUP, al seu torn, va rebre 235 suports, que representen el 4% dels vots. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre els partits que donen suport a l’aplicació del 155, C’s va aconseguir 1.247 vots (20%); el PSC, 609 (10%) i el PP, 211 (el 3,5%).
Per la seva part, Catalunya en Comú Podem va aplegar 331 vots, que representen el 5,5% dels electors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Participació històrica </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguint la tendència general, les dades de participació van ser històriques: a Alella gairebé va arribar al 85%, la qual cosa suposa un increment de 2 punts respecte dels comicis autonòmics del 27-S de 2015. En total hi van votar 6.063 alellencs i alellenques sobre un cens de 7.142, comptant-hi el vot per correu. Queda, però, pendent d’escrutar el vot exterior dels catalans residents a l’estranger, que en el cas d’Alella en serien 213. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Igual que el 2015 </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El comportament electoral del 21-D a escala local reprodueix la tendència general al conjunt del país, que d’una banda ha revalidat la majoria parlamentària de les forces sobiranistes i, de l’altra, ha assistit a un fort creixement de C’s. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En les eleccions del 2015, la suma de Junts pel Sí i la CUP a Alella va aconseguir pràcticament el mateix nombre de vots: 3.618, que aleshores representaven el 61,6% dels electors. Les xifres se situen lleugerament per sota dels <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/10/alella-salva-les-urnes.html" target="_blank">3.818 vots a favor del <i>sí</i></a> del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre, tot i que en aquella ocasió hi va poder votar gent d’altres poblacions gràcies al cens universal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En relació a 2015, C’s i el PSC milloren sensiblement els seus resultats en vot i percentatge, Catalunya en Comú Podem manté posicions i el PP s’ensorra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>C’s es dispara </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgn8G4N5EG_qywrxcCrMjbr31wuTpGZH6Qfzlw1E5sFFIsFzFIoclKfzlNSS9pWIz2nsMqjoNHFFSc74PIyuJ-kYkTqDHG8SgPN5Yinjyuyx7GRIEdEpewKzZn5kGeV2xGal3ThlDHIJ2q/s1600/cs+votarem.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="713" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgn8G4N5EG_qywrxcCrMjbr31wuTpGZH6Qfzlw1E5sFFIsFzFIoclKfzlNSS9pWIz2nsMqjoNHFFSc74PIyuJ-kYkTqDHG8SgPN5Yinjyuyx7GRIEdEpewKzZn5kGeV2xGal3ThlDHIJ2q/s400/cs+votarem.PNG" width="316" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Les eleccions d’ahir confirmen C’s com el principal partit unionista i l’enemic més acèrrim del sobiranisme. El partit taronja ha capitalitzat la reacció –<a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/10/la-minoria-sorollosa.html" target="_blank">tardana i furibunda</a>– del nacionalisme espanyol d’arrel identitària contra el projecte d’emancipació social i nacional amb un discurs frontista que conjuga el neoliberalisme amb el menyspreu a la llengua i la cultura catalanes, i l’exaltació d’un constitucionalisme d’ordre. És la nova dreta 2.0: moderna, orgullosa i desacomplexada, prompta a prendre el relleu del PP a les institucions de l’Estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Alella, un de cada cinc electors va triar la papereta d’Albert Rivera i Inés Arrimadas. A molts el cor els va sortir per la boca en veure C’s convertida en tercera força. La sorpresa, però, és relativa, ja que l’espanyolitat forma part de la realitat social i política de Catalunya. Molts dels seus votants de primera hora vénen del PSC i són els mateixos que van catapultar Maragall com a president del primer tripartit. Durant dècades, el PSC va voler amagar rere raons de classe una qüestió que en realitat, a escala metropolitana, era una qüestió d’adscripció nacional. El cinturó roig no devia ser-ho tant o bé ho va ser només circumstancialment, i això explica la seva decoloració actual. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Alella, aquesta espanyolitat també hi era i passava majoritàriament per una Aliança i un Partit Popular formats per gent tan catalana alhora com Frederic Méndez, Enric Cells o Isidre Bassas. També la ICV de Fede Moraleda i Juan Carlos Losada tenia un sector de votants espanyolistes, encara que ho fessin sota la disfressa del federalisme. Si ens cenyim estrictament al suport electoral al PP, recordarem que el partit va aconseguir tres regidors i quotes del 18,8% i el 20% dels vots en les municipals de 1995 i 1999, la primera fita de les quals coincideix amb els anys de la màxima bel·ligerància contra la immersió lingüística sota la direcció d’Aleix Vidal-Quadras. Encara força anys després, el 2011, el va PP registrar la seva millor marca en solitari: el 20,6% dels sufragis a les eleccions al Congrés. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir, la suma de C’s i PP va obtenir el 23,5% dels vots a Alella. Des de la seva aparició a les autonòmiques de 2010, els resultats d’aquests dos partits han estat els següents: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEZiWrvysCeqNS0PRphbizqzMet1nxB6oaubfoRC3G3oGlLSDGsjOg71ZU2RBTV2Q7vURKUedaUDp61fISuDsyJfyqtpdL7vmVXAFHyxEiLuXtwjoXHabQdD5fxj9cJ1f8rnejAkcEPdwU/s1600/taula+PP+%252B+C%2527s.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="1441" height="86" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEZiWrvysCeqNS0PRphbizqzMet1nxB6oaubfoRC3G3oGlLSDGsjOg71ZU2RBTV2Q7vURKUedaUDp61fISuDsyJfyqtpdL7vmVXAFHyxEiLuXtwjoXHabQdD5fxj9cJ1f8rnejAkcEPdwU/s640/taula+PP+%252B+C%2527s.PNG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com es pot veure, el resultat d’ahir no és cap novetat: plegats, ja van aconseguir el 27,4% de la representació a les eleccions espanyoles de juny de 2016. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Repercussió local </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El <i>sorpasso </i>de C’s al PP tindrà incidència sobre les municipals de 2019 (això, si Mariano Rajoy no decideix avançar-les). La sacsejada pot ser important, i pot reportar-li entre 2 i 4 regidors. Qui més patirà seran el PP, Gd’A i PSC perquè C’s hi entrarà en competència directa, i, de retop, les esquerres minoritàries (CUP i Comuns) perquè l’augment de la participació farà encarir el preu de l’acta de regidor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/10/el-ple-dalella-rebutja-larticle-155-en.html" target="_blank">recent dimissió d’Annerose Bloss</a> com a portaveu del PP deixa el camí expedit a C’s. La següent víctima propiciatòria pot ser Gd’A. La candidatura independent és un polvorí. L’agrupació d’electors propugna als quatre vents que no és de “ni de dretes ni d’esquerres: amor per Alella”, però els seus representants, Mercè Marzo i Josep Bardés, han donat suport al referèndum i han condemnat l’existència de presos polítics per les seves idees. I mentre a les xarxes socials hi ha socis que qüestionen la legitimitat dels regidors per no sotmetre’s al parer de l’assemblea, ahir vam poder veure Bardés i altres membres de Gd’A fent d’apoderats de Junts per Catalunya o ERC. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Propaganda electoral </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3n9gHxZj-k1VEHPOsqGuHJ7ZsU-5_l-1LQjcCzVnfrPsiRMEd02FxUjpWPgn3QQxNOHYyFnBP44FoQQfss9JTJ9cPQLomot_IFgS_Rk64rdBB-2gexfUWN8-fVb_d8Ocs6yk1oFautmd/s1600/correus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3n9gHxZj-k1VEHPOsqGuHJ7ZsU-5_l-1LQjcCzVnfrPsiRMEd02FxUjpWPgn3QQxNOHYyFnBP44FoQQfss9JTJ9cPQLomot_IFgS_Rk64rdBB-2gexfUWN8-fVb_d8Ocs6yk1oFautmd/s400/correus.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L’acció coercitiva de l’aparell de l’Estat contra les institucions i el poble de Catalunya ha motivat l’aparició dels Comitès de Defensa de la República (CDR). El 7 d’octubre va néixer el CDR Alella, que el passat 18 de desembre va realitzar una recollida de propaganda electoral amb l’objectiu de retornar-la als partits que han donat suport a l’article 155. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant la campanya, el servei de Correus hauria distribuït 49.000 sobres de propaganda electoral a 3.700 domicilis. Entre l’acció conjunta del CDR i les accions individuals es calcula que en total se n’haurien retornat al voltant de 2.000. La majoria corresponen al PP i C’s, tot i que també se n’han trobat del PSC i En Comú Podem. Assabentats de la iniciativa, alguns electors unionistes com l’exregidor del PP Javier Berzosa han fet el mateix amb les formacions independentistes. Es tracta d’un gest simbòlic, ja que el franqueig cobreix l’enviament i devolució dels sobres sense cost addicional per al remitent.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-57439336901437250942017-12-03T20:58:00.000+00:002017-12-03T20:58:01.607+00:00Puigdemont i el precedent belga de Ferrer i Guàrdia <div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmE_NO19welD1VMOmaSL3nEPpGeHWjs4dZyCNwHKGs-cmDqL6WRfvgM4ypB_co2Pp2iYOOrbm3KxqjiSFrEsX0-nyWRshXBynM5mC3lo-5oi0ls6wpcN5gFEYQ5kf875LJZxxO3XrvDb3/s1600/FiG+Brussel%25C2%25B7les+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="671" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmE_NO19welD1VMOmaSL3nEPpGeHWjs4dZyCNwHKGs-cmDqL6WRfvgM4ypB_co2Pp2iYOOrbm3KxqjiSFrEsX0-nyWRshXBynM5mC3lo-5oi0ls6wpcN5gFEYQ5kf875LJZxxO3XrvDb3/s400/FiG+Brussel%25C2%25B7les+%25282%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">Manifestació a Brussel·les en contra de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.</td></tr>
</tbody></table>
Dijous passat, el president Carles Puigdemont va rebre a Brussel·les una senyera teixida el 1941 a l’exili algerià i servada per militants del PSUC i ERC i els seus descendents després de l’ensulsiada de la Segona República. <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/la-bandera-de-de-la-dignitat-dora-a-brusselles/" target="_blank">"Calia fer arribar la bandera als qui són dels perseguits”</a>, van dir els seus donants. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com és sabut, la fugida a Bèlgica d’una part del Govern de la República per burlar la repressió de l’Estat i internacionalitzar el cas dels catalans no és casual. En el passat, la capital belga va ser la destinació triada per altres compatriotes il·lustres que fugien de la Justícia espanyola: el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1907; els independentistes Francesc Macià i Ventura Gassol, el 1926, així com l’escriptor i Josep Carner i el comissari general d’Ordre Públic i cap dels Mossos d’Esquadra Frederic Escofet, el 1945, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots ells eren reclamats per les autoritats espanyoles. Ferrer i Guàrdia com a autor intel·lectual de l’atemptat contra el rei Alfons XIII a Madrid; Macià i Gassol com a ideòlegs de l’intent frustrat d’incursió armada de Prats de Molló; Carner en la seva qualitat de diplomàtic fidel a la República, i Escofet després del seu pas pel camp d’Argelers i la resistència francesa. Carner, que ja hi havia estat destinat entre 1936 i 1937, hi va arribar procedent de Mèxic i va guanyar-se les garrofes com a professor de llengua i literatura castellanes a la Universitat Lliure de Brussel·les fins a la seva mort, el 1970. Per la seva part, Escofet va ser nomenat el 1960 ministre delegat a Bèlgica del govern republicà espanyol i va regentar una botiga de queviures fins al seu retorn a Catalunya, el 1978. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1903, amb només 19 anys, Carner va publicar un poema sense títol en què expressava el desig d’envellir en un “pahís” culte i civilitzat. El 1952, el poeta refeia la composició i aquell país prenia el nom de <i><a href="https://www.nuvol.com/noticies/postilla-a-belgica/" target="_blank">Bèlgica</a></i>: “M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís de música i pintures”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El precedent de Ferrer i Guàrdia</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKLPwy5zkugb5Ut1ZGBY_lsVngVJJhZ2_yvNrHYNCT1iTxo9lJSWjUOsTWXQ2k7HdO0mzywiLFAnuctSYXp6ELR4Uq0r8YbET_tHyGAPFgq178Q1hysMQQvzFddpuspHPyoUsd2Ktzozc/s1600/FiG+Brussel%25C2%25B7les02.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="663" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvKLPwy5zkugb5Ut1ZGBY_lsVngVJJhZ2_yvNrHYNCT1iTxo9lJSWjUOsTWXQ2k7HdO0mzywiLFAnuctSYXp6ELR4Uq0r8YbET_tHyGAPFgq178Q1hysMQQvzFddpuspHPyoUsd2Ktzozc/s640/FiG+Brussel%25C2%25B7les02.PNG" width="412" /></a></div>
En un <a href="https://elpais.com/diario/2009/10/29/quaderncat/1256781383_850215.html" target="_blank">article al <i>Quadern</i></a> en català del diari <i>El País,</i> Andreu Missé assegurava el 29 d’octubre de 2009 que “la trajectòria del pedagog, anarquista i maçó català, fundador de l'Escola Moderna, ha tingut un especial interès en un país [Bèlgica] que manté més de 70 carrers amb el seu nom”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En ocasió del centenari del seu afusellament, Missé explicava que a l’Haute École Francisco Ferrer “es va fer la simulació del judici amb totes les garanties jurídiques previstes legalment i el resultat va ser l'absolució”, la qual cosa contrasta amb el fet que "en el judici real de Ferrer, el Tribunal no va deixar presentar gaires proves especialment diverses de testificals que acreditaven la impossibilitat material de les acusacions”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més de la manca d’imparcialitat i de garanties processals dels tribunals espanyols, l’article ressalta un altre aspecte innovador de l’Escola Moderna que avui també perilla a Catalunya per raons de llengua. Així com Ferrer era injuriat pels sectors més catòlics i reaccionaris perquè creia que “la coeducació dels pobres i dels rics facilita el contacte entre els uns i els altres en la innocent igualtat d'infància” i defensava que “a través de la igualtat sistemàtica de l'escola racional es pot construir la bona escola necessària i reparadora", els reaccionaris d’avui dia demanen la segregació a l’escola pública dels alumnes segons quina sigui la seva llengua materna. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La ingerència espanyola </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBufNVM4tva_7Ps5JKXT9r_1yesPFkbuhTGr7vUVp2a-bq4zrHyULKlhG_-0rTHVH6l1WZxe6u9cMQ_BqFzH05SpySbae77E5yusvYgt_-v4W7qv7aQGOiQMBCwflRpx5FpVcUWLUszrsT/s1600/Projett+FiG.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="806" data-original-width="1054" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBufNVM4tva_7Ps5JKXT9r_1yesPFkbuhTGr7vUVp2a-bq4zrHyULKlhG_-0rTHVH6l1WZxe6u9cMQ_BqFzH05SpySbae77E5yusvYgt_-v4W7qv7aQGOiQMBCwflRpx5FpVcUWLUszrsT/s400/Projett+FiG.PNG" width="400" /></a></div>
El 27 d’agost de 2010, el periodista Xavier Theros va publicar un revelador article titulat <i>La estatua de la discordia </i>al diari <i>El País</i> (avui, segurament, ja no seria posible) en què relatava les pressions de la monarquia espanyola per forçar “la retirada del monumento al pedagogo Ferrer i Guardia” a Brussel·les. Els paral·lelismes amb el moment actual són enormes, per la qual cosa reproduïm el text gairebé íntegre amb algunes acotacions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diu així: <i>“En 1909, el gobierno español creyó poder tapar el violento estallido de la Semana Trágica juzgando y condenando a un inocente, a quien las autoridades eclesiásticas consideraban su peor enemiga</i> [els Jordis, consellers i president]. <i>Sin embargo, aquel juicio sin pruebas provocó una gran campaña de protesta en todo el mundo </i>[...] <i>Figuras del arte y la cultura, seguidos por centenares de profesores y catedráticos de innumerables universidades en todo el planeta </i>[més de <a href="http://www.ccma.cat/324/mes-de-1400-professors-i-investigadors-firmen-un-manifest-a-favor-del-si-a-l1-o/noticia/2809300/" target="_blank">1.800 professors i investigadors signen un manifest a favor del sí</a> al referèndum, i <a href="https://www.ara.cat/politica/juristes-signen-manifest-favor-referendum_0_1789021286.html" target="_blank">600 juristes defensen que el referèndum és legal</a>], <i>mostraron su rechazo hacia aquel crimen. </i><br />
<i><br /></i>
<i>Si hubo un lugar que centralizó la defensa de Ferrer fue Bruselas, donde en 1911 se erigió un monumento al pedagogo catalán en la plaza de Santa Caterina. El pedestal era obra del arquitecto Adolphe Potente y la estatua del escultor August Puttemans. La embajada española no pudo persuadir al alcalde liberal de la ciudad —Adolphe Max— para que lo prohibiera. Por aquellas mismas fechas, en el reino de Alfonso XIII se arrestaba a cualquier ciudadano que tuviese en su casa un retrato del padre de la Escuela Moderna, acusado de apología de la violència </i>[avui dia, la Junta Electoral ordena la requisa de pancartes i prohibeix l’ús del color groc en l’espai públic]. <i>En vano se propuso cambiar el nombre de la calle Sant Pere més Baix y ponerle Ferrer i Guàrdia</i> [ja s’han formulat les primeres sol·licituds per dedicar carrers i places a l’1-O].<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA4yf2S5WL1TsQJ2D323I7hEWkjznOK4ZjVinyFM2yslWhxflCojC-t6Tl_S5rC6NLGqVtxILYp926wNvG8dfQs1YTsLNYFajCZMHn3quLMXfqWGCUxqjfSDIahplnrMqyqutLFKr5cNPu/s1600/belgues.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA4yf2S5WL1TsQJ2D323I7hEWkjznOK4ZjVinyFM2yslWhxflCojC-t6Tl_S5rC6NLGqVtxILYp926wNvG8dfQs1YTsLNYFajCZMHn3quLMXfqWGCUxqjfSDIahplnrMqyqutLFKr5cNPu/s400/belgues.PNG" width="316" /></a></div>
<i>En un artículo anónimo publicado en ‘La Vanguardia’ el 10 de noviembre de 1911 se decía que Bélgica era: “Un país pequeñito pero aficionadísimo a meterse donde no le llaman</i> [aquest cop, la regidora del PP d'Alella, Annerose Bloss ha tret a passejar el passat colonialista de la monarquia belga al Congo]. <i>En 1913 hubo una petición internacional para revisar el juicio, lo cual enfureció al monarca español que no viajó a la Exposición Universal de Gante [Felip VI també està molt emprenyat]. Al estallar la Gran Guerra, el gobierno de Eduardo Dato intentó organizar una marcha de protesta en Bruselas para pedir la destrucción del ofensivo monumento, mientras muchos ayuntamientos pedían su retirada</i> [“finalment, aquella marxa no es va produir, però el dia 7 de desembre 50.000 catalans s’hi desplaçaran per fer costat al Govern legítim a l’exili”.<br />
<br />
<b>Els catalans i l’imperialisme alemany</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1bMytONIMqJiK1d8zGgrCa0yLAkyNAYrrzcYDjjHCLI_2pD60i6wFNfTTc7CbADNuIDADsdoYyHpBhj92LZG8pr2vCyHjBC-AW2oQJ-r3sd5OpcYnXN4j7ZPICHgggUFS8uOD_5B5-9U/s1600/FiG+Brussel%25C2%25B7les.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="647" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1bMytONIMqJiK1d8zGgrCa0yLAkyNAYrrzcYDjjHCLI_2pD60i6wFNfTTc7CbADNuIDADsdoYyHpBhj92LZG8pr2vCyHjBC-AW2oQJ-r3sd5OpcYnXN4j7ZPICHgggUFS8uOD_5B5-9U/s400/FiG+Brussel%25C2%25B7les.PNG" width="400" /></a></div>
Gran manipulador de la història, el nacionalisme espanyol acostuma a amagar les seves preferències germanòfiles i nacionalsocialistes durant les dues grans conflagracions del segle XX, i tot sovint intenta de fer passar la víctima com a botxí. <i>“El 27 de enero de 1915, el ejército alemán había desmontado el monumento a Ferrer como gesto hacia el monarca espanyol</i> [en l’actualitat, la col·laboració d’Angela Merkel és més discreta i sofisticada]. <i>Fue la única estatua belga que sufrió este trato por parte de las fuerzas ocupantes</i> [també Lluís Companys va ser l’únic president d’un país escollit democràticament capturat i afusellat pel feixisme en el decurs de la Segona Guerra Mundial]. <i>La oposición escribió en el pedestal: “Tienen a Ferrer, pero no el Yser” (el canal de agua donde belgas y franceses habían detenido el avance germano). En Barcelona hubo una gran manifestación de protesta, y en Valencia fue apedreado el consulado alemán</i> [ai, els Països Catalans!]. <i>Periodistas aliadófilos como Torcuato Luca de Tena se quejaron en sus columnas</i> [el fundador del diari ABC, qui l’ha vist i qui el veu!].<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GhPQWByeqJWxvsvFSGB5OzuXfoEUoUZ07Q7d4i2T876uA13-RRd72WSXQtwv-SikMZLhyHmp6iCqcOLF53LVbadwp_t5IgQp9fBQmqa8t8dTp17yKhX1tH8w5A0HWPBZC1r-y3zh4ed0/s1600/FiG+Alella-Brussel%25C2%25B7les.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="392" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GhPQWByeqJWxvsvFSGB5OzuXfoEUoUZ07Q7d4i2T876uA13-RRd72WSXQtwv-SikMZLhyHmp6iCqcOLF53LVbadwp_t5IgQp9fBQmqa8t8dTp17yKhX1tH8w5A0HWPBZC1r-y3zh4ed0/s400/FiG+Alella-Brussel%25C2%25B7les.PNG" width="255" /></a></div>
<i>Terminada la guerra —y pese a las nuevas maniobras españolas contra ella—, en 1919 la estatua fue recolocada. Aunque como concesión a Madrid se suprimió el nombre de Ferrer. No recuperó su auténtica dedicatoria hasta la caída de la monarquía y el advenimiento de la república en 1931, el mismo año que el ayuntamiento barcelonés aprobó erigirle otra estàtua: durante la Guerra Civil, la plaza Urquinaona y el teatro Borràs fueron denominados Ferrer i Guàrdia, nombre que perdieron en la posguerra</i> [eh, Colau!?].<br />
<i><br /></i>
<i>En la Segunda Guerra Mundial, el abogado antisemita Léopold Flament propuso destruir el monumento. Pero sobrevivió a la ocupación nazi y tras diversos traslados, fue instalada en su actual ubicación frente al paraninfo de la Universidad Libre de Bruselas. En el pedestal puede leerse: “Francisco Ferrer fusillé à Montjuich le 13 octobre 1909, martyr de la Liberté de Conscience”.</i><br />
<br />
Cada any, coincidint amb l’efemèride, una representació de la comunitat educativa li ret homenatge, tal com relata l’alellenca Laura Ruiz <a href="http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/finestra-al-mon-el-monument-dedicat-a-francesc-ferrer-i-guardia-a-brusselles/audio/944365/" target="_blank">en aquest tall de veu</a> de poc més d’un minut a Catalunya Ràdio. </div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-26989168469813869072017-11-30T21:53:00.004+00:002017-11-30T22:16:03.602+00:00Sixena, entre la deixadesa i l'altivesa espanyoles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9VxJOc21ADrHIBsT-675uQzWWv-arj6ZYo3BZjI57gdXZ_hzJDJm-bJbvEgQFvD1CE1NTCqYR5q8dI4ylHBX9lxFRXZQ5oStvuJaf2NaynBEgRFg1ONJ1ULHYSv9U8AIk8oDeivW5yaaO/s1600/sixena+1936.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1168" data-original-width="1500" height="311" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9VxJOc21ADrHIBsT-675uQzWWv-arj6ZYo3BZjI57gdXZ_hzJDJm-bJbvEgQFvD1CE1NTCqYR5q8dI4ylHBX9lxFRXZQ5oStvuJaf2NaynBEgRFg1ONJ1ULHYSv9U8AIk8oDeivW5yaaO/s400/sixena+1936.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Valent-se del cop d’Estat que ha suposat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suplantar el govern legítim de Catalunya, el ministre espanyol de Cultura ha decidit no recórrer la sentència d’un jutjat d’Osca de primera instància i ha ordenat que la Generalitat doni compliment a la sortida del Museu Diocesà de Lleida de 44 peces d’art procedents del monestir de Sixena amb destinació a aquesta població aragonesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’anunci d'Íñigo Méndez de Vigo ha estat celebrat de forma entusiàstica com una autèntica venjança per les autoritats i bona part de l’opinió pública aragoneses, que han convertit un afer patrimonial en una batalla política. Com ja vam dir <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2016/07/el-proces-independentista-i-els-bens-de.html" target="_blank">en una altra ocasió</a>, els tres litigis que enfronten el govern aragonès amb la Generalitat de Catalunya per la seva tinença són una gran hipocresia. Parafrasejant l’escriptora de la Franja Mercè Ibarz, “la pregunta no és per què l’ha comprat o se n’ha fet càrrec Catalunya, sinó perquè l’Aragó no s’ha ocupat mai del seu art religiós”. I qui diu l’Aragó -constituït en comunitat autònoma el 1982-, diu l’Estat espanyol, que al llarg del segle XIX va efectuar diverses desamortitzacions de propietats de l’església per eixugar el seu deute públic, la qual cosa va contribuir a la venda, pèrdua i sortida del país de nombroses obres d’art. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El monestir de Sixena no va ser alienat, però el seu estat de conservació era ja deplorable a mitjan segle XIX davant la indolència dels reis d’Espanya. En la <a href="https://books.google.es/books?id=xd4CAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=viaje+de+sus+majestades+altezas+reales&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiTgPTdmefXAhVGOhoKHSrrARgQ6AEIJzAA#v=onepage&q=viaje%20de%20sus%20majestades%20altezas%20reales&f=false" target="_blank"><i>Crónica del viaje de sus majestades y altezas reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón en 1860</i></a> es relata la trobada a Bujaraloz, camí de Saragossa, entre Isabel II i <i>“tres damas del siglo XII, con su toca ahuecada y blanca, su túnica negra, su justillo del propio color [...] Era una de ellas, la de más edad, ya muy anciana, la muy ilustre señora D. María Rafaela de Ena y Villana, priora del célebre monasterio de Sigena; D. Maria Josefa de Salas, camarera del mismo monasterio; y la tercera Joaquina Marro, media cruz o sirvienta”. </i>Al text s’explica que “<i>la insalubridad del convento les obligaba a pasar largas temporadas en casa de sus familias”, </i>la qual cosa va fer que<i> “a pesar de que el concilio de Trento restableció en todo su vigor la clausura en los conventos de mujeres, el de Sigena alcanzara una exención especial del Pontífice”</i> per poder exclaustrar-se de tant en tant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUzFapxTeetTWyxwsRap1eRFQFl8uevCMWPijAmJSlbI-fFEqBckr4j23ohteCNcVWnGBW1q22dCqW7x1sRW8ztMWo9p8_RhaqN0bqHSe96peSoP-YuOX3jGcp5BSrc_EdXMBjF19_Rqt5/s1600/Sixena83z.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="832" data-original-width="583" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUzFapxTeetTWyxwsRap1eRFQFl8uevCMWPijAmJSlbI-fFEqBckr4j23ohteCNcVWnGBW1q22dCqW7x1sRW8ztMWo9p8_RhaqN0bqHSe96peSoP-YuOX3jGcp5BSrc_EdXMBjF19_Rqt5/s400/Sixena83z.PNG" width="280" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La decrepitud i la manca de vocacions eren evidents. La darrera escolana havia ingressat el 1833. <i>“Quince son, entre todas, las que forman la comunidad, encargada de la custodia de ese inestimable monumento histórico, o mejor dicho, condenadas a ver impasibles la ruina de esa joya del arte bizantino. Nosotros </i>-prosegueix el narrador-<i> tuvimos un verdadero pesar al oir a aquellas nobles religiosas, que presentían la ruina del edificio con la desaparición de la comunidad. Les dijimos que el siglo presente no podía echar sobre sí tamaña responsabilidad, y que confiábamos que se pondrían los medios para alejar ese mal”</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, efectivament, els mitjans els va posar la Generalitat en dues tongades: l’any 1936, en plena Guerra Civil, mitjançant el rescat de les pintures murals de la sala capitular que van sobreviure <a href="http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/-/1001349-sixena-1936-qui-va-incendiar-el-monestir.html" target="_blank">al foc i saqueig dels revolucionaris</a>, i els anys 80, a través de la compra a l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem del fons format per les 44 obres d’art que ara el Govern del PP pretén espoliar.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-57864486093063691282017-11-24T21:49:00.000+00:002017-11-24T21:52:46.258+00:00Catalunya i el concert basc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPa607Jx4Qxqij5tJ9jRS39R6AZ3NvcQbFQPsMUoXSidMHxFbtWcsfXKrbXLrXNHh_dgIyKUl8M3lJUQYP84bjEsXEQWuwS0DUjRJ9mCDYz0OKmmvCW8x71hZc135gtyFXhcWdWBx53Gfl/s1600/SBD+Kortatu.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="579" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPa607Jx4Qxqij5tJ9jRS39R6AZ3NvcQbFQPsMUoXSidMHxFbtWcsfXKrbXLrXNHh_dgIyKUl8M3lJUQYP84bjEsXEQWuwS0DUjRJ9mCDYz0OKmmvCW8x71hZc135gtyFXhcWdWBx53Gfl/s400/SBD+Kortatu.PNG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12.8px;">Tuit irònic del col·lectiu Kaktus, de Sabadell, sobre Kortatu, </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12.8px;">el grup ensenya </span><span style="font-size: 12.8px;">de l'anomenat 'rock radical basc' dels anys 80. </span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
El Congrés de diputats va aprovar ahir la nova llei del concert econòmic i de la quota basca per al període 2017-2021, després de 10 anys de pròrrogues. El nou acord bilateral entre els governs d'Espanya i el País Basc estableix una contribució fixa de 1.300 milions d'euros anuals de Vitòria cap a Madrid i un índex del 6,24% com a base per calcular la quantitat a pagar per sufragar les competències exclusives de l'Estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com sempre, els partits catalans hi van votar a favor; tot i que cada cop més ho fan més per respecte i educació que <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/05/els-bascos-la-seva.html" target="_blank">no pas per simpatia o convicció</a>. Llevat de C's. De moment, el seu president, Albert Rivera, s'empassa el concert "perquè està reconegut a la Constitució", però qualifica el sistema d'"injust i insolidari" i considera que la quota és un "tripijoc polític" per fer la gara-gara al PNB. De passada, Rivera <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/05/el-concert-basc-i-el-pdecat.html" target="_blank">va acusar ERC i el PDeCAT</a> de "voler treure rèdit del cop a la democràcia" del 27 d'octubre, ja que "com a bons supremacistes els agraden els privilegis". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquest posicionament, C's no només avança al Govern espanyol per la dreta i es prepara per al <i>sorpasso</i>, sinó que confirma un cop més que és un artifici polític dissenyat per actuar com a recanvi per al PP i el PSOE amb la finalitat de culminar el procés de recentralització de l'Estat sota criteris d'uniformitat encara més expeditius amb l'excusa de la regeneració, l'eficiència i la igualtat de tots els espanyols. Com a producte de laboratori, C's és el resultat d'una fecundació <i>in vitro</i>. Els lletraferits del Foro Babel van concebre la criatura, l'IBEX l'ha bressolada i, un cop ha començat a caminar, la FAES l'ha apadrinada per guiar-ne les passes en l'edat adulta. Malgrat l'aparença, la genètica no falla. En termes històrics, el discurs de Rivera sobre el nacionalisme d'altri en general, i sobre el concert basc en particular, té els seus antecedents en dues tradicions ideològiques del segle XIX genuïnament espanyoles i espanyolistes: el liberalisme reialista, del qual se'n vanta tan sovint, i el republicanisme unitari que, segons algunes fonts, predicaria José María Aznar en la intimitat; car totes dues tenien el carlisme com a enemic acèrrim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>'Fair-play' català</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghyphenhyphenctpsp4yZKZBrYPCk3kMH4Oxyf-ydwgjDl4sCTMfnjs3VugYNEUg7zUR8GeOzcIvHPjUEwQVQVPHbxxSvqakQzlhJJKlpcXDi8s1cQcxTaQ-j1TrxhVkKwXu4-Y1PToD2QXWklcq8wYj/s1600/primera+republica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="700" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghyphenhyphenctpsp4yZKZBrYPCk3kMH4Oxyf-ydwgjDl4sCTMfnjs3VugYNEUg7zUR8GeOzcIvHPjUEwQVQVPHbxxSvqakQzlhJJKlpcXDi8s1cQcxTaQ-j1TrxhVkKwXu4-Y1PToD2QXWklcq8wYj/s400/primera+republica.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12.8px;">Acudit gràfic del setmanari liberal 'La Flaca' en què l'al·legoria </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12.8px;">de la I República acaba amb el règim foral: "Si el árbol de Gernica </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-size: 12.8px;">da estos frutos, procuremos que no vuelva a retoñar".</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
De sempre, el particularisme foral ha tingut detractors, però fins i tot <i>el Generalísimo </i>Franco va beneir-lo a les províncies rebels d’Àlaba i Navarra. A casa nostra, però, les tradicions polítiques més arrelades sempre han estat respectuoses amb “el privilegi dels bascs”. Descomptant-ne el carlisme, per raons concomitants, tant el republicanisme federal com el catalanisme s’hi han expressat en termes globalment favorables. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1894, el federal Francesc Pi i Margall signava un article sobre <i>Els concerts econòmics</i> com a resposta a l’acusació d’“antinacional” que el diari <i>El Imparcial</i> feia davant la proposta de subscriure’n un per a Barcelona. “Nosaltres, sincerament, l’aprovem i aplaudim”, deia Pi i Margall, qui recordava que la idea, “tot i que no prosperà”, “ocupà ja les Corts de Cadis. A totes les províncies s’intentà aleshores de confiar la imposició i el cobrament de les contribucions que cadascuna considerés necessàries per satisfer la quota que els correspongués”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Referint-se justament a Navarra i les províncies basques, el vell republicà es demanava “què té això d’antinacional? L’Estat distribueix anualment les seves despeses entre totes les províncies, quin inconvenient hi ha d’haver en què cada província els cobreixi mitjançant els tributs que consideri més escaients al seu tarannà, els seus costums i la seva especial riquesa?” I prosseguia: “Volem que l’Estat visqui, dins el possible, de rendes pròpies. El que falti per cobrir les despeses nacionals, volem que es reparteixi entre les regions, segons la seva població i riquesa. Lliure queda després cada regió per recaptar-lo com millor li sembli. El que no es pot de cap de les maneres consentir –precisava– és la quota fixa. No sempre són les mateixes les despeses nacionals, i no hi ha cap raó perquè una província, amb menyscabament de les altres, pagui menys del que en el repartiment li pertoca”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ho rematava exposant la proposta dels federals: “Pel nostre sistema, cada regió pot, tant per a les seves despeses com per a les nacionals, escollir el seu règim tributari: imposar el capital o la renda; atacar la producció consum; fer les contribucions proporcionals o progressives; adoptar la declaració o la investigació per conèixer la riquesa de cada contribuent; obrar per administració o per arrendament. Quin mal hi hauria en què fossin diferents els sistemes tributaris?”. Ja aleshores, l’Estat espanyol no aconseguia en la tributació “de sortir dels seus vells carrils: és molt probable que les regions, lliures, obrissin nous i desconeguts rumbs, i trobessin regles més acomodades a la raó i a la justícia. Els nostres diaris, i en general els nostres polítics, confonen la unitat amb la uniformitat, i ho voldrien tot uniforme. Cal que es desenganyin: la uniformitat és la servitud”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1906, Josep Maria Folch i Torres, des dels rengles del catalanisme d’esquerres, adreçava un escrit <i>Per als de Santander</i> des de les planes del diari <i>El Poble Català</i> en què els traslladava “una impressió de llàstima, de pena i fins de fàstic [...] per la petició de la Diputació i l'Ajuntament de Santander perquè l'Estat no renovi el concert econòmic amb la Bascònia”. L'autor entendria que se sol·licités “una llei general concedint a totes les províncies la facultat de contractar la seva tributació amb l'Estat” com a “moviment que seria honorable i propulsor de la solidaritat entre totes les nacions ibèriques i que mereixeria el nostre suport”, i deixava clar que malgrat “l'anomenada d'egoistes i envejosos amb què ens saluden, en general, les regions d'Espanya [...] les nostres altes aspiracions no reclamem perquè aquest sia més que l'altre, ni per treure drets a aquest altre”. </div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-70982094348300502882017-11-17T20:28:00.000+00:002017-11-20T09:56:00.343+00:00La violència d’Estat i la decepció europea<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5yZQ2YaMXX4TZO2-UzHLG-2eZOf1je0NmyUdXvYnFJg0Ej_Qp31F7nhaJ7JNFs3a84S1rOiiXfpHrnXbE4v6lUR5hxxThjT59tOevBCR5Jt4bc3a1xKeEt8mG_Iuz_sbGtAsQVvh_0kdH/s1600/Rep%25C3%25BAblica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="980" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5yZQ2YaMXX4TZO2-UzHLG-2eZOf1je0NmyUdXvYnFJg0Ej_Qp31F7nhaJ7JNFs3a84S1rOiiXfpHrnXbE4v6lUR5hxxThjT59tOevBCR5Jt4bc3a1xKeEt8mG_Iuz_sbGtAsQVvh_0kdH/s400/Rep%25C3%25BAblica.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Efectivament, el passat 27 d’octubre el Parlament va declarar la República Catalana. Jo ho vaig veure. En directe. Al canal 3/24. Es va donar així trasllat al mandat democràtic sorgit de les urnes del referèndum d’autodeterminació del dia 1. No va ser, però, una declaració solemne. Ni tan sols el president Puigdemont va prendre la paraula, potser per no donar nous arguments a la Fiscalia ni per no furgar en la nafra oberta amb ERC. Només la CUP somreia i alçava el puny. Per contra, els rostres dels diputats i del Govern de Junts pel Sí eren un poema. Potser sí que va ser un acte només simbòlic, o retòric, en previsió de la repressió que s’havia desencadenar. És el dubte que ens queda. Com també ho és que els vots favorables a la independència fossin 70 i si els dos blancs van ser per manca de convicció o bé obeïen a una estratègia per protegir el grup parlamentari de la persecució dels jutges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Allò va passar un divendres al vespre. Mal dia per posar a caminar una República. Un mal presagi, en definitiva, que va donar pas a un cap de setmana estranyament normal. Va arribar dilluns i ni els Mossos protegien les principals institucions, ni el Govern va apel·lar a la ciutadania per defensar-les. Només Josep Rull va anar a la conselleria en una maniobra de distracció. A mig matí vam saber que la meitat del Govern, amb el president al capdavant, s’havia transferit a Brussel·les i que no tenia intenció de lliurar-se a les autoritats espanyoles. L’altra part, amb el vicepresident al front, va anar a declarar aquell dijous a l’Audiència Nacional i des d’aleshores cria malves entre barrots a Estremera i Alcalá-Meco.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquestes circumstàncies tan enrarides i desconcertants va ser com el bloc independentista va escenificar l’únic acte de dignitat que podia fer i va cremar el darrer cartutx abans de lliurar, captiu i desarmat, el control de l’administració catalana al Govern del PP. És l’única diagnosi que comparteixo amb Santi Vila: en aquell precís instant, el moviment independentista perdia “el control de la pilota” per primer cop en set anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Bales i sang als carrers </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBICe6lT2aJyaEwBNqjlp4AayU7oCD_S5NhFLAzNclMEdJYniSPECpl4W1FawxaKJK2ynv5gBmeWQRHUxPvNHOgpfqQyNS0cNPkOfgRS-HRRIh-WAhlJtiSnTyBHxk9tFnI3PglvrAvz-j/s1600/cataluna-independencia1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="529" data-original-width="793" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBICe6lT2aJyaEwBNqjlp4AayU7oCD_S5NhFLAzNclMEdJYniSPECpl4W1FawxaKJK2ynv5gBmeWQRHUxPvNHOgpfqQyNS0cNPkOfgRS-HRRIh-WAhlJtiSnTyBHxk9tFnI3PglvrAvz-j/s400/cataluna-independencia1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de ben d’hora, el president va justificar la inacció del Govern de Junts pel Sí davant les informacions versemblants que l’Estat desfermaria una “violència extrema” contra Catalunya molt major que la de l’1 d’octubre. Puigdemont va arribar a dir que no estava disposat a carregar amb morts en la seva consciència. Si aquesta sospita és certa –i la renúncia de la CUP a la via insurreccional li dóna encara més credibilitat–, caldria aportar-hi proves i denunciar-ho oportunament davant l’opinió pública i les instàncies internacionals. I això no vol dir necessàriament fer-ho ara, <a href="http://www.elnacional.cat/ca/politica/rovira-govern-espanyol-entrar-armes-enviar-exercit_213363_102.html" target="_blank">com ha fet avui Marta Rovira</a>, sinó quan sigui més convenient. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En qualsevol cas, la reacció virulenta i sanguinària de l’Estat davant d’un “Supòsit Anticonstitucional Màxim” pot explicar en part l’encongiment del Govern, però no en pot ser ni l’única ni la principal excusa, ja que era perfectament previsible, tal com ha demostrat la mentalitat imperial espanyola manta vegades al llarg de la història. Recordem que en els moments decisius Espanya sempre ha retingut Catalunya per la força de les armes i que a Cuba li van caldre tres guerres de descolonització i una intervenció militar nord-americana per desempallegar-se’n. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquí rau el quid qüestió: quan una colònia o un poble minoritzat vol campar lliure només se’n pot deslliurar amb grans sacrificis econòmics i humans o bé mitjançant la interposició d’un tercer. I aquí és on els càlculs de la diplomàcia catalana no s’han complert. La trucada telefònica de Donald Tusk a Puigdemont del 9 d’octubre va ser només un miratge o, encara pitjor, una enganyifa. Si hi teníem cap aliat –la qual cosa encara està per veure–, això segurament ens obligava a plantar cara a l’Estat durant una bona temporada i assumir la trencadissa social als carrers de Catalunya abans no es manifestés obertament aquell suport i s’aturés l’agressió. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com Anglaterra el 1713 i la Gran Bretanya i França el 1936, Europa ha fallat als catalans. La UE ha sacrificat els seus valors fundacionals pel pragmatisme i la <i>realpolitik;</i> ha abandonat la democràcia en benefici dels mercats, l’estabilitat i l’Estat-nació, que no és poc! Això sí, ho ha volgut fer dissimuladament i amb una pàtina de civilitat: deixant entreveure que hi ha intercedit perquè l’Estat espanyol aplaqués el seu ímpetu.
En realitat, però, Europa i Espanya no tenien cap més sortida, davant la renúncia de la Generalitat a atrinxerar-se, que emprendre el camí del mig entre la demanda d’un referèndum legal i acordat –que era la màxima exigència a la qual podia aspirar l’independentisme– i l’aplicació d’un 155 llarg i cruel que, a la pràctica, hauria dut a la insubmissió generalitzada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com fa el PSC a escala domèstica, Europa pretén penjar-se la medalla d’una aplicació ràpida i indolora de l’article 155, un mal necessari que hauria reduït la intervenció de l’autogovern dels 6 mesos inicialment anunciat pels falcons del PP a una operació quirúrgica d’urgència amb data d’alta per al 21 de desembre. “I l’endemà, tot el ramat a la cleda i problema solucionat”, pensen alguns. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara la moneda és a l’aire. Sortirà cara o sortirà creu, però encara hi haurà partit si l’unionisme torna a ser derrotat a les urnes. Si això succeeix, l’independentisme estarà en disposició de revertir la situació. I Europa, interpel·lada de nou, tornarà a fer-se l'orni. Fins quan?</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-12830230147457892672017-11-05T21:57:00.002+00:002017-11-05T22:12:47.367+00:00Francisco expulsa el PSC del Govern d’Alella <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSlNPH83kJ35MOpmi_pXhJf3iRUuOIKe4xQIqR5dWBeMzfuxiD0IykAQgTuA-SaoGZm0Y7v8uLyIk6jmIQN4ukho1UaQIKDSqtP2IhIf6U5iSTgtRTbvdzeJZfgoGUBb7qleOiWw6fPNM/s1600/pacte01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="840" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSlNPH83kJ35MOpmi_pXhJf3iRUuOIKe4xQIqR5dWBeMzfuxiD0IykAQgTuA-SaoGZm0Y7v8uLyIk6jmIQN4ukho1UaQIKDSqtP2IhIf6U5iSTgtRTbvdzeJZfgoGUBb7qleOiWw6fPNM/s400/pacte01.jpg" width="400" /></a></div>
Aquesta setmana s’ha consumat el divorci entre ERC-Sumem per Alella i el PSC. Dijous al matí, l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, va comunicar a la socialista Glòria Mans la seva destitució com a membre del Govern municipal. A partir d’ara, ERC-Sumem per Alella governarà en solitari amb 7 dels 13 regidors de l’Ajuntament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tal com vam explicar <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2017/10/el-ple-dalella-rebutja-larticle-155-en.html" target="_blank">en aquest altre post</a>, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autonomia de Catalunya va generar turbulències entre ERC-Sumem per Alella i el PSC pel suport dels socialistes a la mesura impulsada pel PP i C’s al Senat espanyol. En aquell context, la continuïtat del pacte a escala local va ser fortament qüestionada pels grups municipals del PDeCAT i d’Alternativa per Alella-CUP i va donar peu, el 23 d’octubre, a sengles comunicats al respecte per part dels interessats. En el seu escrit, els republicans advertien que “reconsiderarien” la vigència del pacte en cas que el PSC “col·laborés en la suspensió de l’autogovern”. Sobre aquesta qüestió, els socialistes alellencs van apuntar que el 155 “no ajuda en res a resoldre l’atzucac en què es troba actualment Catalunya”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta darrera setmana, la situació s’havia fet insostenible. El 27 d’octubre el PSC-PSOE va donar el seu vistiplau al 155 i l’1 de novembre l’Audiència Nacional va citar a declarar el president i el Govern de la Generalitat, acusats de rebel·lió, entre més. L’endemà a la tarda, el vicepresident Oriol Junqueras i vuit consellers i conselleres ingressaven a la presó entre vexacions i humiliacions de tota mena. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Gest insuficient</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkH52KVz_65DZeySuODCP2c3db5kBxjOve_wNLOYl0_fiB6FG6invyzPDrc9S_oNzS6Fogcp7e4PRLjOakd08uc4q2nZEXmRz0gXT7LxXsE5lpQvh0sD-BvOwX2OBgcU-nJtfbHf7M8vF/s1600/Nous+temps+PSC.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="525" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkH52KVz_65DZeySuODCP2c3db5kBxjOve_wNLOYl0_fiB6FG6invyzPDrc9S_oNzS6Fogcp7e4PRLjOakd08uc4q2nZEXmRz0gXT7LxXsE5lpQvh0sD-BvOwX2OBgcU-nJtfbHf7M8vF/s400/Nous+temps+PSC.PNG" width="400" /></a></div>
Hores abans de conèixer-se l’ordre de la jutgessa, Andreu Francisco i Glòria Mans van acordar de posar fi a una col·laboració que es remuntava a l’any 2005. Francisco no li havia perdut la confiança personal, però li retirava la delegació de les carteres d’Emprenedoria, Comerç i Consum, Esports i Salut. L’alcalde reconeix que “ha estat un pacte de govern que ha permès fer avançar el poble i que s’ha desenvolupat sempre amb una lleialtat mútua que agraeixo sincerament”, però el comunicat del PSC d’Alella del dia 23 era “un gest insuficient”. “Demanàvem des de feia dies un posicionament clar, i no posicionant-se ella, ens obligava a fer-ho a nosaltres”. Aquesta actitud, entre dilatòria i dubitativa, va acabar atipant als seus companys de govern, fins al punt que “aquells que la defensaven se n’han acabat cansant”. Per a Francisco, “ha estat una decisió difícil, però èticament necessària. Li havíem ofert la possibilitat de seguir si es desmarcava del partit. Alella o el PSC. I ha triat el PSC”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El mateix dijous, el PSC va respondre amb un comunicat molt dur en el qual condemnava el cessament i el definia com “una acció política que no obeeix als acords del pacte signat el 2015 per la governabilitat del municipi”. Els socialistes destacaven que “en tot aquest temps no hem sentit ni un sol retret a la tasca al capdavant de les àrees que hem liderat amb tanta eficàcia i eficiència com hem sabut i amb tota la il·lusió i dedicació” i lamentaven un “trencament que posa de manifest que abans es sobreposen els temes nacionals i no la tasca municipal”. Els membres de l'agrupació admeten que els seus socis republicans els havien assabentat prèviament dels termes exactes de la ruptura, però neguen que el seu coneixement impliqui cap mena d'acceptació. "Nosaltres volíem continuar. Qui ha trencat el pacte i ens ha fet fora ha estat Esquerra", subratllen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Crisi al PSC local </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg_twiAfWj_KUV513ESDrjAVpO1U-6UtoX0P9MzSlW8mlorEBEZ3hvVwoKs91hOsBm-rYN51pgz22VgZbpP_y3JIHMrlME4irW_z9Khqi0ukldiYj9pAEZtrF0pfniYz4Xc3KODMIvHu-u/s1600/Ballart.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="651" data-original-width="576" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg_twiAfWj_KUV513ESDrjAVpO1U-6UtoX0P9MzSlW8mlorEBEZ3hvVwoKs91hOsBm-rYN51pgz22VgZbpP_y3JIHMrlME4irW_z9Khqi0ukldiYj9pAEZtrF0pfniYz4Xc3KODMIvHu-u/s400/Ballart.PNG" width="353" /></a></div>
Amb el pas de Mans a l’oposició surt a la superfície la profunda crisi que travessa des de fa temps el PSC local. Davant les nefastes perspectives electorals, el 2015 es va dissenyar una estratègia per obtenir almenys un representant. Es van amagar les sigles del PSC i es va crear una marca blanca, anomenada Alella Primer. La mateixa Mans ha admès en més d’una ocasió que va ser una candidatura “de circumstàncies”, feta amb amics i coneguts reunits a l’entorn d’un cafè. Tret d’ella, no hi queda ningú més del PSC. A la llista hi té persones que s’han posicionat a les xarxes obertament al costat del PP o C's, com la número 3, i d’altres que més aviat aplaudeixen la CUP, Podem o el món dels comuns, com els números 4 i 5, de manera que el futur s’albira difícil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A l’oposició l’espera un paper incòmode, després de 6 anys de col·laboració personal amb l’alcalde i quan encara queden 18 mesos per a les pròximes eleccions municipals. Molt afectada emocionalment des de fa setmanes, Mans està de baixa i no va assistir al ple urgent i extraordinari per condemnar l’aplicació del 155. Per això són moltes les veus que apunten a una renúncia a l’acta de regidora a curt o mig termini, i lamenten una sortida “per la porta del darrere”. Creuen que podia haver fet com Jordi Ballart i els cinc regidors del PSC a l’Ajuntament de Terrassa, que han estripat el carnet i se n’han tornat a casa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Caiguda en desgràcia </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span id="goog_1419142123"></span><span id="goog_1419142124"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpkXyVWG_fVANHKLMv36VZcKeJrmvTQWoN42yWszIJH5Yj0C5d6YFQp5EiUt2opgAmRO7X54tBPsWScaCArZjDooFLEXv8nf0z14PLnmCBqh34KSVDVGQmMrcR8ZH8jU59RaKYBw6sTPG/s1600/AP-Iceta.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="764" data-original-width="929" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpkXyVWG_fVANHKLMv36VZcKeJrmvTQWoN42yWszIJH5Yj0C5d6YFQp5EiUt2opgAmRO7X54tBPsWScaCArZjDooFLEXv8nf0z14PLnmCBqh34KSVDVGQmMrcR8ZH8jU59RaKYBw6sTPG/s400/AP-Iceta.JPG" width="400" /></a></div>
Mans sempre ha estat una persona de partit. Però no hi té padrins. El seu paper en algunes maniobres internes per defenestrar i promocionar persones en càrrecs orgànics a escala comarcal li han acabat valent l’animadversió del sector catalanista primer, i de l’espanyolista després, fins al punt que en les últimes eleccions municipals el partit va intentar reemplaçar-la per una altra persona, que finalment no es va prestar a aquest joc brut.<br />
<br />
En aquests moments, el PSC és un partit en descomposició a Alella. En els últims anys ha perdut dues terceres parts de la vintena de militants que tenia el 2011. Els estatuts del PSC fixen en 11 afiliats la militància per poder disposar d’agrupació local. En no arribar al mínim, el partit ha fet passar els simpatitzants per afiliats i ha creat “una mena d’agrupació d’agrupacions” amb els militants d’Alella, El Masnou i Teià. Aquest cenacle està controlat per l’aparell del Masnou, que es troba en mans del sector més jacobí liderat per Ernest Suñé, amic d’un bon grapat d'ultres espanyolistes. Segons algunes fonts, aquest decantament ha provocat la fugida en massa de molts militants històrics com l’exalcalde Eduard Gisbert i l’exgerent del Consell Comarcal Eladi Torres, i la baixa de 50 dels 80 militants que tenia el partit fa tan sols 8 anys enrere. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Alella, aquest tremp espanyolista estaria representat per la número 3 del partit, Isabel López. Com Suñé, també ella comparteix a la xarxa alguns dels posicionaments de l’exregidor del PP d’Alella Javier Berzosa sobre l’independentisme i el destí del Govern de Carles Puigdemont.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-44508319702669188932017-10-31T10:50:00.000+00:002017-11-16T22:52:21.787+00:00L’Europa del capital, contra la República<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjopgZmbNLFTL8D5y50Sqq1xHPUu5C9WskRm3D3dTeWxkOJt6WE05YQHczOr0dp66R1dKY2pJOZlAw9CLQDAHWkknHGEZOeAcXq94clhw2EtSdbisRKmvu2r6UPDsypDYz5KpR807zSuPUk/s1600/ue+estelada+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="900" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjopgZmbNLFTL8D5y50Sqq1xHPUu5C9WskRm3D3dTeWxkOJt6WE05YQHczOr0dp66R1dKY2pJOZlAw9CLQDAHWkknHGEZOeAcXq94clhw2EtSdbisRKmvu2r6UPDsypDYz5KpR807zSuPUk/s400/ue+estelada+2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L’independentisme català és un moviment social i polític d’ampli espectre ideològic que persegueix la consecució d’un Estat sobirà per vies exclusivament pacífiques i democràtiques. Aquests preceptes són inherents al model de societat que propugna, inspirada en els valors republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat. En l’actual marc europeu i espanyol, l’autodeterminació cada cop és percebuda per més ciutadans com una necessitat no sols per recuperar els drets arranats, sinó també com a “refugi” per protegir i acollir tothom qui sigui sensible als ideals de la democràcia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lluny de ser un fet retrògrad local o particularista, l’independentisme català és obertament modernitzador i internacionalista. El moviment no és pròpiament anticapitalista, però el capitalisme l’ha identificat com un enemic a batre. Alguns dels seus actors –com el PDeCAT i bona part de l’electorat d’ERC– se n’han adonat massa tard, i els grups mediàtics espanyols se’n cuiden prou d’explicitar-ho, però el seu caràcter cívic i democratitzador, de baix cap a dalt, ja fa temps que va ser copsat com una amenaça pel món econòmic i financer, per la qual cosa ha accionat tots els ressorts al seu abast i ha donat les instruccions pertinents per combatre’l d’una manera soterrada; sense donar la cara. El xantatge de les patronals empresarials i el trasllat fora del Principat de les seus socials de bancs i grans corporacions, amb l’argument de garantir la seguretat jurídica davant d’un eventual escenari d’independència, en són alguns dels efectes, convenientment estimulats i instrumentalitzats pel poder polític. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Juntament amb la por al contagi i el seu efecte multiplicador, la reivindicació i l’exercici de la sobirania popular per part de la societat organitzada és el motiu principal pel qual la Unió Europea ha maniobrat per impedir la internacionalització del conflicte. Com? En cenyir el plet català a l’àmbit estricament domèstic propi d’un afer intern, l’Europa del capital ha pogut rentar-se’n les mans i delegar la defensa dels seus interessos a la raó d’Estat, generant la ficció que és un problema de nacionalisme exacerbat quan en realitat és tracta d’un moviment d’autodefensa davant d’un procés de recentralització i involució democràtica promogut per l’Estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com va passar el 1936 amb el Pacte de No Intervenció durant la Segona República, les democràcies occidentals han abandonat les demandes catalanes a mercè del nacionalisme espanyol. D’aquesta manera, la UE s’alinea inequívocament amb les posicions més reaccionàries que comanden les seves institucions i incorre en un risc enorme de cara al futur. A la pèrdua de prestigi, credibilitat i esperança en el projecte europeu, molt tocat ja després dels rescats bancaris i la imposició de mesures altament impopulars per lluitar contra el dèficit públic, s’hi poden afegir a partir d’ara noves retallades de llibertats per part dels Estats i més concessions a la dreta xenòfoba i populista. Per a Catalunya la patacada pot ser important, ja que el segrest de l’autonomia pot generar fractura social i regressió econòmica. Tanmateix, qui més perd amb el sotmetiment de Catalunya és la mateixa Espanya, que altra vegada veu com les forces conservadores barren el pas a una regeneració profunda de l’Estat que roman pendent, pel cap baix, des de 1898. Una altra oportunitat perduda, i ja en van...</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-91366565416617394922017-10-26T13:49:00.003+01:002017-10-31T10:18:10.684+00:00El ple d’Alella rebutja l’article 155, en absència de PSC i PP<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3m2Nj7BwOMoNCBZg8YkrUIMWzqnWy08cbcGWZPQOPU28T1K7Z47yYOIlSzlo1P244hm7vm7ZKw3Q-A5_4d655kXCxXuRjrxPDRbfP__Fcheo5SgzojBr2luVKBtfL1hgjQDHLcer9Ox9/s1600/20171025_193421.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3m2Nj7BwOMoNCBZg8YkrUIMWzqnWy08cbcGWZPQOPU28T1K7Z47yYOIlSzlo1P244hm7vm7ZKw3Q-A5_4d655kXCxXuRjrxPDRbfP__Fcheo5SgzojBr2luVKBtfL1hgjQDHLcer9Ox9/s400/20171025_193421.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El ple municipal de l’Ajuntament d’Alella, reunit anit en sessió urgent i extraordinària, va aprovar una moció de suport al Govern i el Parlament de Catalunya per “fer efectiu el mandat democràtic del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Promogut per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), el text critica la “incapacitat de diàleg” del Govern espanyol per resoldre un problema polític, així com la repressió policial i la retallada i violació de drets individuals i col·lectius. La moció acusa el PP, PSOE i C’s de voler “tornar a sotmetre Catalunya a una situació d’anul·lació política”, com en temps del franquisme, en considerar que “l’aplicació de l’article 155 liquida, de facto, l’autonomia catalana” i suposa “un fort atac” als drets fonamentals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El ple va exigir també la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i va deixar dues cadires buides amb roses blanques com a gest de complicitat amb els presos polítics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Absències destacades</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipwnfOv2LqGskzOcY3Hoox-ZlDnqLXDJr5tCNY7W6SzMrxsywXTEY9OIMOT_0I1zhkg-CKoUF8qr_iNQfAmh2u3siHfSI6jVC-0SpnweuGugrYlchIeRbM0ZjiFKDnf0K5vO-p-Djpu8ex/s1600/Mans+i+Bloss.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="1213" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipwnfOv2LqGskzOcY3Hoox-ZlDnqLXDJr5tCNY7W6SzMrxsywXTEY9OIMOT_0I1zhkg-CKoUF8qr_iNQfAmh2u3siHfSI6jVC-0SpnweuGugrYlchIeRbM0ZjiFKDnf0K5vO-p-Djpu8ex/s400/Mans+i+Bloss.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">Glòria Mans (PSC) i Annerose Bloss (PP) no van assistir al ple.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Ambdues resolucions es van aprovar per unanimitat amb els vots favorables dels 11 regidors dels grups presents a la sala (ERC-Sumem per Alella, Gent d’Alella, PDeCAT i Alternativa per Alella-CUP), davant l’absència de les regidores del PSC i PP. Segons va informar l’alcalde a l’inici de la sessió, Glòria Mans va excusar la seva assistència per motius de salut, mentre que Annerose Bloss va presentar una instància anunciant la seva renúncia al càrrec amb efectes a partir de l’1 de novembre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa temps que Mans és víctima d’un rossec interior causat per les desavinences amb la línia oficial del partit i la pressió atmosfèrica del món independentista. Per sortir del pas, la secció local del PSC va emetre dilluns <a href="https://www.facebook.com/AlellaPrimer/photos/pcb.700400513499787/700400443499794/?type=3&theater" target="_blank">un comunicat</a> en què “rebutja qualsevol mostra de repressió a la llibertat d’expressió”, “condemna les agressions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el dia 1 d’octubre”, “demana l’alliberament de Sánchez i Cuixart” i “mostra el total desacord amb l’article 155”. Els socialistes alellencs demanen “diàleg” als governs català i espanyol per “negociar els termes d’un referèndum legal i acordat” i emplacen “la direcció nacional del PSC perquè es desmarqui del suport que ha donat al PSOE”, “s’oposi frontalment a aquesta mesura” i “en cap cas la validi”. Per últim, el comunicat “posa en valor la feina feta” per aquest grup a l’Ajuntament” i destaca “la bona sintonia amb ERC-Sumem per Alella”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Precisament els republicans van fer pública ahir una nota en què alerten que “el seguidisme oficial del PSC” els ha portat “a un procés de reflexió en el marc del govern municipal” que podria posar fi a la col·laboració establerta entre els dos grups des de 2004. Des de les files independentistes es valora positivament la tasca de la regidora socialista, així com el seu comunicat del dia 23. Per tot això, l’alcalde va condicionar “la nostra voluntat de donar continuïtat al pacte de govern local al paper que finalment adopti el PSC en la suspensió de l’autogovern a Catalunya”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La portaveu de GdA, Mercè Marzo, va definir la situació actual com a “duríssima” i “de gran repressió”, i va dir que l’empresonament de líders civils “no és admissible i resulta especialment dolorosa comparada amb el tracte que la Justícia dispensa a la Casa Reial i als polítics corruptes”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El regidor del PDeCAT, Esteve García-Ossorio, va arrencar l’aplaudiment del públic quan va reclamar “seny, unitat i plena confiança en el Govern i el president”, confiat que ben aviat “Catalunya serà una república que tindrà llarga vida”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En nom d’Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, va expressar el seu desig que la regidora socialista “es recuperi ràpidament i pugui ratificar la moció contra el 155”. “Es pot estar al govern i no ser independentista –va aclarir–, però per això cal abans assumir el mandat democràtic expressat per la majoria d’alellencs el passat 1 d’octubre i implicar-se en la política fàctica per implementar-lo a escala local. Ni neutralitat, ni equidistància” </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La regidora Teresa Vilaró va defensar Mans: “Hi ha moltes veus del PSC en contra de l’aplicació del 155, i la seva n’és una”. Per a Vilaró, “no podem donar res per definitiu fins a veure com evoluciona tot”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sense PP </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons va informar l’alcalde, dies abans del ple l’única regidora del PP va registrar una instància a l’Ajuntament notificant la seva renúncia. Coneguda per la seva bel·ligerància contra l’independentisme, sobta que precisament en un escenari d’alt voltatge com l’actual el PP es quedi sense cap representant. La seva dimissió tindrà efectes a partir de l’1 de novembre, de manera que no es donarà compte fins al ple ordinari del dia 30, i llavors es notificarà a la Junta electoral perquè iniciï els tràmits per a la seva substitució. Tot apunta que no serà fàcil trobar-li un recanvi perquè la número 2, que és la seva filla, té el domicili fixat a l’estranger, i la resta són paracaigudistes de fora del municipi. L’únic alellenc que l’acompanyava a la llista, Andreu Mas de Xaxars, va morir mesos enrere.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-86084096855853479012017-10-24T21:02:00.000+01:002017-10-25T18:03:34.063+01:00Obeïm!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixvVqIaJLNYiXGH1nydz8RPfEaRItuK5iJR6MBAPfMfXN2bjSNz92iFu8W65L_liZG6z4mllMR5Upg9GvwQfABraCX24C8H-PW2vZ7f9qNICefEf7hZBd1_ihMZvrVB3Ybf961uUWaVOiR/s1600/paperetes.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="896" data-original-width="1600" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixvVqIaJLNYiXGH1nydz8RPfEaRItuK5iJR6MBAPfMfXN2bjSNz92iFu8W65L_liZG6z4mllMR5Upg9GvwQfABraCX24C8H-PW2vZ7f9qNICefEf7hZBd1_ihMZvrVB3Ybf961uUWaVOiR/s400/paperetes.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla que aquesta setmana pot ser decisiva. Sembla. Dèiem fa quinze dies que el Parlament era a punt de declarar la independència, encara que fos en diferit, i que l’Estat era a un pas d’aplicar l’article 155 de la Constitució. I així seguim. Amb una nova data límit: dijous o, a tot estirar, divendres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de 7 anys d’estira i arronsa, el xoc de trens és temut i desitjat en la mateixa proporció pels contendents d’un i altre bàndol.
En el camp independentista, el desenllaç s’afronta amb la divisió d’opinions tradicional entre conseqüents i cagadubtes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els primers arriben amb forces renovades després de les concentracions multitudinàries dels passats dies 18 i 21 d’octubre i advoquen inequívocament per aixecar la suspensió de la declaració d’independència i donar inici a un procés constituent que desembocaria, arribat el moment, en unes eleccions constituents. Per als segons, en canvi, pesa més l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, el trasllat de seus socials de bancs i grans corporacions fora de Catalunya, el suport de les institucions europees al Govern del PP i el desplegament de l’article 155 per suspendre l’autogovern. Han vist les orelles al llop i per això demanen que Puigdemont oblidi l’1 d’octubre, renunciï a la independència i convoqui eleccions autonòmiques per mirar de concitar la compassió de l’Estat espanyol. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyrK6jnrcy-VtuU4VnlXVXQirMn27FPt0jV1Z5d5ONyIVJG5u0HY2LnmJYRkUbuhVv_TVJmriBebXpFYAVXqjlh8IGGxmgbKwBAAJ7_ZpuRgBguAGz_sOo7gjkweWdKHHMCnZLtTTlbB2N/s1600/cnicatalunua.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="542" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyrK6jnrcy-VtuU4VnlXVXQirMn27FPt0jV1Z5d5ONyIVJG5u0HY2LnmJYRkUbuhVv_TVJmriBebXpFYAVXqjlh8IGGxmgbKwBAAJ7_ZpuRgBguAGz_sOo7gjkweWdKHHMCnZLtTTlbB2N/s400/cnicatalunua.jpg" width="322" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per la seva part, el front unionista arriba aparentment pletòric a la gran cita, reforçat després de la gran manifestació espanyolista del dia 8 a Barcelona, l’adhesió incondicional de la UE i el tancament de files del PP, PSOE i C’s a favor d’una aplicació contundent del 155.
Tanmateix, són diversos els motius que indueixen a sospitar que no és or tot el que lluu i que Espanya podria ser un gegant amb els peus de fang. En les últimes hores, alguns comentaristes, articulistes i tuitaires expressen dubtes raonables sobre la credibilitat i l’abast real de l’ofensiva, fins al punt de considerar que l’Estat va de farol perquè sap que només pot fer servir la carta de la por i la intimidació. Segons aquestes veus, alguns dels seus socis voldrien fer-li pagar la seva arrogància veient-lo com s’enfonsa en la seva pròpia misèria. Parafrasejant <a href="http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/950417-el-referendum-i-la-causa-justa.html" target="_blank">un article de Josep Costa</a> de març de 2016, pareix que l'Estat ha caigut en el parany de pensar que aplicant el 155 desactiva la secessió, quan “en realitat fa tot el contrari: eixampla el camí de la causa justa”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les mateixes fonts sostenen que el Govern i la diplomàcia catalana haurien jugat bé les seves cartes i que encara tindrien més d’un as a la màniga. <i>“Puigdemont ha hecho su trabajo, y lo ha hecho bien. Política e incluso jurídicamente [...] Hay tres cosas que se han asegurado al milímetro: los reconocimientos, la financiación de la puesta en marcha del nuevo estado y la integridad territorial”</i>, diu @CNICatalunya. “El millor termòmetre és la CUP. Si està tan calladeta és perquè alguna cosa hi ha. I no serà perquè el dia 5 no hi haguessin ganes de DUI i el dia 16, de vaga general”, diu el meu veí (tot i que tampoc <a href="http://www.directe.cat/noticia/664953/cup" target="_blank">no és ben bé així</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>De formigues a marabunta </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMkkkFM7LQtElvuccBHTQupXaBr6TVICX2ZEU_w2mvd8yiR0wFk61X0ygkoUmPoIGvly-ZTmZ6WTrp_LzFvQpTdwjn_-EwMU8LFhiJExr8FQlHmVt_yizHlx_e2F-Wn2U6r8d3r5HZZne1/s1600/Anonymous.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="530" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMkkkFM7LQtElvuccBHTQupXaBr6TVICX2ZEU_w2mvd8yiR0wFk61X0ygkoUmPoIGvly-ZTmZ6WTrp_LzFvQpTdwjn_-EwMU8LFhiJExr8FQlHmVt_yizHlx_e2F-Wn2U6r8d3r5HZZne1/s400/Anonymous.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Veurem que ens depara l’escenari internacional si dijous o divendres hi ha declaració d’independència. De moment no és gaire engrescador, però s’intueixen algunes escletxes. En pocs dies hem passat d’una possible mediació internacional de Suïssa a les crítiques indissimulades d’un catedràtic noruec, un ambaixador britànic, un diputat finlandès, una ministra sueca i els primers ministres belga i luxemburguès. També hem sentit la veu dels ecologistes alemanys i el posicionament del parlament danès. Fins i tot s’especula amb el reconeixement d’Eslovènia i Irlanda, i el finançament d’Israel. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si històricament havíem tingut el favor del nacionalisme flamenc, escocès i quebequès, gràcies al discurs i les complicitats teixides per l’esquerra independentista ara tenim també l’internacionalisme i el moviment anticapitalista de la nostra part. La lluita per la llibertat, la veritat, la democràcia i l’antiautoritarisme ha merescut, així mateix, l’atenció de Julian Assange i l’organització Anonymous. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per un seguit d’interessos creuats, la causa catalana té estranys companys de viatge i encara pot tenir-ne més en els propers dies. Als estirabots de Nicolás Maduro i l’estirada d’orelles de Vladimir Putin s’hi podria afegir l’interès econòmic i desestabilitzador de la Xina.<br />
<br />
Al final, tanta macedònia pot resultar indigesta. Per això, i pel que pugui ser, tinguem ben presents ara més que mai les paraules del president Lluís Companys quan deia que “totes les causes del món tenen els seus defensors”, però “Catalunya només ens té a nosaltres”. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixWRmFReS98nhhPIrcHTVoY2OLCsLu-OfcMUhG1kmGkFty4cm4_j2M4mqc2jdEY-aB1R8IRcTk9pP_Thar4kEG1JlpM1IpeCkTsytIwLIOJb-gPy7BAqYJh-9ff2GUqYMku0-y4jqmTrGG/s1600/xirinacs01.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="446" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixWRmFReS98nhhPIrcHTVoY2OLCsLu-OfcMUhG1kmGkFty4cm4_j2M4mqc2jdEY-aB1R8IRcTk9pP_Thar4kEG1JlpM1IpeCkTsytIwLIOJb-gPy7BAqYJh-9ff2GUqYMku0-y4jqmTrGG/s400/xirinacs01.PNG" width="396" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A nivell intern, he de confessar que com més avancem, més m’agrada el panorama: Caixabank i el Sabadell ja hi tenen un peu fora i, ben aviat, potser ens quedarem sense el RACC i el FC Barcelona. Les màscares cauen una rere l’altra, com les d’Andreu Mas-Colell, Santi Vila, Ignasi Guardans, Duran i Lleida o el Cercle d’Economia. A nivell informatiu, el diari <i>Ara</i> s’ha alineat amb les capçaleres dels grups Zeta i Godó, mentre guanyen pes i credibilitat mitjans autogestionats com <i><a href="ttps://directa.cat" target="_blank">La Directa</a></i> o el <i><a href="https://www.diarijornada.coop/" target="_blank">Diari Jornada</a>.</i> Políticament parlant, l’independentisme es reforça per l’esquerra: l’entorn social de Podem i EUiA abracen la idea d’encetar un procés constituent, el PDeCAT recula en totes les enquestes i el PSC acaba d’immolar-se. I mentrestant, en els centres de treball, les centrals oficialistes (CCOO i UGT) perden pistonada i rebrota el sindicalisme revolucionari d’arrels llibertàries i sobiranistes. De mica en mica, això pren forma. Des de baix, amb la legitimitat d’un nou subjecte polític: el poble mobilitzat. El poble <a href="http://enpeudepau.cat/" target="_blank">en peu de pau</a>. Intel·ligència col·lectiva. Revolució en xarxa. El nou exèrcit del segle XXI.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Portem anys protagonitzant accions puntuals de protesta per oposar-nos a lleis i situacions d’injustícia. En el moment que es declari la independència i/o s’aprovi el 155, s’haurà acabat la desobediència. Llavors obeirem: farem costat a les nostres institucions, emanades de la voluntat popular, i, si aquestes ens fallen, seguirem les consignes dels col·lectius que s’han articulat en defensa del mandat democràtic del referèndum de l’1 d’octubre. Entre tots i totes, farem possible l’autodeterminació. Farem possible la República Catalana. Obeirem la nostra consciència.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-62605535600895729532017-10-09T18:33:00.000+01:002017-10-23T16:06:52.618+01:00La minoria rabiosa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbKINmEjFXfuHedrVjL5n1XOUQ0VM590ISnnh8q0d09vQGA0g_MNzbbwjSROLyq9F3fCWmEhbih-uCECp9BXfc-2rS0VnRt7NqCf7jzIYzz5vc1siOcq_paMCss0gPU4x1I0Skb7amTVPh/s1600/tres.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="870" data-original-width="436" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbKINmEjFXfuHedrVjL5n1XOUQ0VM590ISnnh8q0d09vQGA0g_MNzbbwjSROLyq9F3fCWmEhbih-uCECp9BXfc-2rS0VnRt7NqCf7jzIYzz5vc1siOcq_paMCss0gPU4x1I0Skb7amTVPh/s640/tres.PNG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Una setmana després del boicot espanyolista al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’unionisme ha exhibit la seva impotència al carrer. No ha trigat 7 dies, no; ha trigat exactament 7 anys des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de 2006. Massa temps. I massa tard, perquè demà el president de la Generalitat podria declarar la República catalana, encara que sigui en diferit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tant és si els manifestants n’eren 350.000, com diu la Guàrdia Urbana, o 950.000, com sostenen els organitzadors. És cert que va ser una riuada humana, però si apliquem la seva lògica, la majoria silenciosa, la que es va quedar a casa, els multiplicava per 7.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen els organitzadors que no s’havien manifestat fins ara “per por”, tot avalant la tesi governamental que a Catalunya es respira un clima d’hispanofòbia. La realitat, però, és justament la contrària: tant Societat Civil Catalana com moltes altres entitats i partits unionistes han cridat en els darrers anys a la mobilització, amb escàs èxit de convocatòria. Només cal recordar els intents per rellançar les celebracions del 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, i el 6 de desembre, Dia de la Constitució. El fracàs de públic fins ara no sols era degut al pòsit franquista que llasta el nacionalisme espanyol, sinó també, i sobretot, a una dècada de joc brut contra l’autogovern català caracteritzada per la involució democràtica de l’Estat i la recentralització administrativa. En aquesta guerra soterrada, l’espanyolisme s’havia acostumat a una vida fàcil, ben confiat que l’Estat li trauria les castanyes del foc encara que hagués de recórrer a les clavegueres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més que el dia 1, l’espanyolisme tem el dia 3. Per això, fins que no s’ha vist amb l’aigua al coll, no ha reaccionat massivament, amb reforços de milers de persones vingudes de fora de Catalunya. En contra d’allò que diu, es manifesta ara, precisament, perquè té por. La por que ha perdut tota la gent que va defensar els col·legis electorals s’ha traslladat tot d’una a l’unionisme. Por que el Parlament declari la independència i l’Estat torni a errar en la seva resposta davant els ulls de la premsa i la comunitat internacional. Molt típic del seu caràcter ancestral: reaccionar tard i malament, com va passar a Cuba. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>“Puigdemont, a presó” </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9nZtBlH-ne6BcvVjwLbCgTvVUR9zoiYGK40qHq56-7aCubSHwbY8fZWmdZennqwHfhgESvaZONzKu1v508h0yG0YThhUQRoT27RyeDw16UlYYrJ7vFJww3S9XhLbC4Nvl72Ihy3GXZErV/s1600/corruppci%25C3%25B3n.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="523" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9nZtBlH-ne6BcvVjwLbCgTvVUR9zoiYGK40qHq56-7aCubSHwbY8fZWmdZennqwHfhgESvaZONzKu1v508h0yG0YThhUQRoT27RyeDw16UlYYrJ7vFJww3S9XhLbC4Nvl72Ihy3GXZErV/s400/corruppci%25C3%25B3n.PNG" width="352" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Així les coses, ahir la por es va galvanitzar en una manifestació depriment, malgrat la vistositat de les banderes. El lema de la convocatòria ho diu tot: <i>Prou! Recuperem el seny. </i>Prou és un adverbi, imperatiu i autoritari, que talla de soca-rel qualsevol possibilitat de diàleg o negociació. L’ordre no només mana callar a qui no és de la mateixa opinió, sinó que s’atorga l’exclusivitat del senderi i nega a l’altre l’enteniment. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé quants manifestants eren partidaris d’una sortida negociada al conflicte polític amb Catalunya, però els xiulets i crits de la massa no dóna gaires esperances: <i>“Puigdemont, a prisión!”,</i> vociferava la majoria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà de les salutacions feixistes, les agressions i les increpacions de rigor, la marxa va finalitzar a les portes del parc de la Ciutadella amb els discursos de diversos oradors. L’exfiscal de l’Audiència de Barcelona, Carlos Jiménez Villarejo, va assimilar l’independentisme al “nacionalisme racista”. L’escriptor i excandidat de l'extrema dreta a la presidència del Perú Mario Vargas Llosa va acusar de “colpistes” Puigdemont, Junqueras i “Forradel” [sic], va apel·lar als “500 anys d’història en comú” i va desitjar “que Barcelona tornés a ser la capital cultural d’Espanya”, com en els darrers anys del franquisme. Com a bon jacobí, l’exministre Josep Borrell va contraposar la reivindicació catalana a “l’estelada de la bandera europea” i va explotar l’autoodi i el discurs de la por. El socialista va recordar el canvi de seu social dels bancs i les grans corporacions. En al·lusió a TV3, va dir que “fa falta un control democràtic dels mitjans de comunicació públics [només els catalans, s’entén], que són una vergonya!”, va bramar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYdwakC9R6yldINt6K_vNZd0mXtERTI9tPg3iSrZ9D4ve6dYsN3LKSCXbu0zevRpR2HJXr-OAbE1B8EHBaPtTc99oOTPt4cD2_OJIzZ-ZWH4IfL4p40rYnMeb9h3hrpbrc_BSiqUb6Xs2n/s1600/michavila.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="322" data-original-width="533" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYdwakC9R6yldINt6K_vNZd0mXtERTI9tPg3iSrZ9D4ve6dYsN3LKSCXbu0zevRpR2HJXr-OAbE1B8EHBaPtTc99oOTPt4cD2_OJIzZ-ZWH4IfL4p40rYnMeb9h3hrpbrc_BSiqUb6Xs2n/s400/michavila.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
I mentrestant, la primera cadena de TVE feia hores que retransmetia en directe imatges de la manifestació -sense oferir cap vista aèria ni cap pla obert, no fos cas- i un sol comentarista convidat al plató, <a href="https://www.elplural.com/2015/06/30/narciso-michavila-destrona-a-arriola-como-guru-asesor-de-rajoy" target="_blank">Narciso Michavila:</a> germà de l’exministre de Justícia del PP <a href="https://espiaenelcongreso.com/2015/01/29/el-cumpleanos-de-michavila-que-le-pago-la-mafia-gurtel-de-la-prensa-del-corazon-a-acusado-de-corrupcion/" target="_blank">José María Michavila</a>, comandant d’artilleria en excedència voluntària, president de la consultora GAD3, assessor del PP i home de confiança de Mariano Rajoy. En canvi, a TVE només el van presentar com a “sociòleg”. Al llarg del seu soliloqui, l'única veritat que va dir és la segona part d’aquesta afirmació: <i>“Cataluña no es viable sin España y España no es viable sin Cataluña"</i>. I per això som on som: uns a punt per marxar, i els altres a un pas d’aplicar l’article 155.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-75119065235654710402017-10-02T18:25:00.002+01:002017-10-02T23:18:29.608+01:00Alella salva les urnes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Nx2SY7hEUf-0ZcXltbY2wrxwf5tQeDmzk4HtDsoSGdNsW7PrLbnWTcYUKZ3OJvAC4gdFhDmQfTSyiJ-zemYTsb9_ocIlbjrGxoJXcICeV7HK2fJIlcAbr-8aZllUxFxNR2hM40y3-V8L/s1600/20171001_065212.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Nx2SY7hEUf-0ZcXltbY2wrxwf5tQeDmzk4HtDsoSGdNsW7PrLbnWTcYUKZ3OJvAC4gdFhDmQfTSyiJ-zemYTsb9_ocIlbjrGxoJXcICeV7HK2fJIlcAbr-8aZllUxFxNR2hM40y3-V8L/s400/20171001_065212.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A les cinc en punt de la matinada ja hi havia una desena de persones a les portes del centre de salut del torrent de Vallbona per garantir-ne l’obertura com a seu electoral. Entre elles, l’exsecretari general de l’Esport, Rafel Niubò, i la seva dona, acompanyats d’un vell transistor radiofònic per seguir l’evolució de la jornada. Poc després van arribar les regidores Anna Fernández i Teresa Vilaró, encarregades de vetllar per l’equipament, i les dues persones voluntàries que farien de representants de l’administració per garantir la infraestructura de la votació. Pels volts de les set va fer acte d’aparició una parella dels Mossos d’Esquadra. Van demanar als concentrats, aleshores prop d’una seixantena, si tenien intenció de resistir i si esperaven mantenir el gruix de la mobilització durant tot el dia. “Tenim instruccions de precintar el col·legi, de manera que hi intervindrem quan sigui possible”, van advertir. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTG5siegWIvM7pnIBVuUHOg7d9ErDcSyF8vf6lPDFu39v-toTgMS2SaUdslonIU1By-G-T-Vb-iI7E0mbMOa76YITcgDIigM95LPZN6A4k5OTOdW2d4irQ7kOIyBpr6EDtCwWCXeWrezXa/s1600/20171001_094449.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTG5siegWIvM7pnIBVuUHOg7d9ErDcSyF8vf6lPDFu39v-toTgMS2SaUdslonIU1By-G-T-Vb-iI7E0mbMOa76YITcgDIigM95LPZN6A4k5OTOdW2d4irQ7kOIyBpr6EDtCwWCXeWrezXa/s400/20171001_094449.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A les 9h es van constituir les dues meses electorals amb les primeres persones que hi havia a la cua, i a les 9.30h es va iniciar la votació. Quan es van obrir les portes, tothom havia vist a través dels dispositius mòbils les imatges en directe de l’acció repressora de la Guàrdia Civil contra els veïns de Sant Julià de Ramis per impedir que hi pogués votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Bastonades, censura informativa, vidres trencats i segrest d’urnes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dissortadament, no va ser l'única exhibició de violència: Sant Carles de la Ràpita, Mont-roig del Camp, l’escola Ramon Llull i el mercat del Guinardó a Barcelona, Alcarràs, Callús, Dosrius, Aiguaviva... Pertot, el Govern espanyol sembrava el terror. Indignats i corpresos, cada cop més electors es refermaven en el seu desig de tallar amarres amb un Estat opressor que els tracta com a terroristes. El seu president, Mariano Rajoy, afirmava que<i> “hemos asestado un duro golpe al referèndum que se pretendía perpretar contra el Estado de derecho”, </i>mentre la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría assegurava que es tractava d’una <i>“actuación proporcionada”. </i>A la fila, una noieta amb ulls plorosos i la veu trencada ensenyava el mòbil als pares:<i> “Mirad, están pegando a personas ancianas!”</i>. Segons el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, aquella era “la feina que no fan els Mossos”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al cinisme de l'Estat s’hi afegia la guerra cibernètica. La Generalitat va habilitar un sistema informàtic de cens universal que permetia votar a qualsevol col·legi. Durant tot el dia, però, els seus servidors van rebre atacs sistemàtics de la Guàrdia Civil, que ràpidament eren contrarestats amb l’obertura de nous servidors i claus d’accés quilomètriques. Al centre de salut, la col·laboració de dos joves <i>hackers</i> locals va ser crucial per burlar les primeres envestides. Amb tot, l’estira i arronsa alentia les cues, i que, ja ben avançada la tarda, va obligar a activar el cens manual en paper.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMkLczN24inwXvS8XnCPChh3FseQEDnXUHFm78HADFo1z_gzsAgBChzl21Dt2YHXMOkT_bWvKcuOT0aE7Ez5wjGBVfqswV-UeU6X71iUrybp2Yc0uxyUehSAGFDv43EgICT55vJhbzRVb/s1600/20171001_093125.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMkLczN24inwXvS8XnCPChh3FseQEDnXUHFm78HADFo1z_gzsAgBChzl21Dt2YHXMOkT_bWvKcuOT0aE7Ez5wjGBVfqswV-UeU6X71iUrybp2Yc0uxyUehSAGFDv43EgICT55vJhbzRVb/s400/20171001_093125.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
“Sembla que ho tinguem tot en contra”, es lamentava una dona aixoplugada sota un paraigües. “Avui el cel plora per Catalunya”, observava una altra. Aliens al xàfec, nanos, joves, homes i dones de la meva quinta com la Mercè, en Jordi, en Ferran o l’Enric, i moltes parelles de 50, 60 i 70 anys; tothom disposat exposar el seu cos als cops. “Ens volen fer tornar 50 anys enrere. De cap manera!”.
La jornada va avançar lentament i pesada, amb un auricular a l’orella i un ull al Twitter, i va donar peu a l’intercanvi de vídeos i a moltes converses creuades sobre les malifetes de l’Estat i les forces d’ocupació. “S’estan guanyat a pols la declaració unilateral d’independència”. També es va comentar la decisió del FC Barcelona de disputar el partit de lliga d’aquella jornada a porta tancada, que en general va ser molt mal acollida: “per solidaritat amb la gent, el Barça no hi hauria de jugar, encara que li traguessin 6 punts”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Resistència passiva </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de primera hora, informacions contradictòries feien presagiar que la Guàrdia Civil s’hi personaria d’un moment a l’altre. De seguida es van repartir papers numerats de l’1 al 100 entre les persones que hi havia a la cua perquè no abandonessin el lloc fins que algú altre les rellevés.
L’objectiu era protegir el col·legi de l’assalt de la policia, però sobretot es tractava de preservar les urnes com a símbol suprem de la democràcia. “Salvant els vots, que són l’expressió de la sobirania popular, salvem la dignitat”, aquesta era la reflexió. Els plans de contingència davant d’aquest escenari eren molt rudimentaris, cercant possibles amagatalls o vies d’escapatòria. A mitja tarda, la consigna era tancar-se amb pany i clau dins el local de votació, i defensar les urnes practicant la resistència passiva. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pas regular del mateix cotxe cada dues hores per davant del col·legi va fer sospitar que potser es tractava d’un vehicle policial camuflat, i va fer pensar que també hi havia el risc que s’infiltressin agents de paisà entre els votants per requisar urnes i equips informàtics. Algú va comunicar-ho als Mossos, però li van dir que la Guàrdia Civil el havia bloquejat l’accés al sistema de comprovació de matrícules. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Els escuts humans i el PSC</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic5cTo-4bcv46XtYpzSHoPMgj7tGxJtcRXa4ssuwhCwFDdPABWkj08ytI_f2-dKD3eoaaWG6DgC-ipOe8Cz8mEhMLgojXc52p_3hoR8VEAhX3A1kexERS97rVKUXl81CFxEWTFsNbhJeix/s1600/20171001_093611.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic5cTo-4bcv46XtYpzSHoPMgj7tGxJtcRXa4ssuwhCwFDdPABWkj08ytI_f2-dKD3eoaaWG6DgC-ipOe8Cz8mEhMLgojXc52p_3hoR8VEAhX3A1kexERS97rVKUXl81CFxEWTFsNbhJeix/s400/20171001_093611.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Contra l’acusació del PP i la premsa espanyola d’utilitzar els nens i les persones grans com a “escuts humans”, els apoderats dels partits van donar prioritat absoluta a les famílies amb nadons i infants, els ancians, les embarassades i les persones amb mobilitat reduïda o convalescents. L’empeny per votar de gent gran com la Mercè Giralt, al Poliesportiu, o d’en Francisco Comulada, en Quico Roura i la Rita Marsal, entre més, al centre de salut, va ser reconegut amb l’aplaudiment espontani de la resta d’electors.
En aquest col·legi també hi van votar els regidors de Gd’A, Mercè Marzo i Josep Bardés. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cap al migdia s’hi va atansar la regidora socialista Glòria Mans, visiblement consternada. “Això que està passant és intolerable”, va confessar. “Moció de censura immediata. Espero que hi hagi una reacció com cal per part del PSC i del PSOE”. I després? “Fa falta diàleg”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Recompte clandestí </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLkQwwjopEX2lYG88OASYbkf4lGKB7nomY5zIXiXov1sck_a5Z723cdNtkMlzjDSpISHNOorQZ0ENOJTHAW67iHwsxscNhit30lk7rFlnpPZ6k-08-FlN7ZVe7ZtgHhh_2exwZlpTgjWrY/s1600/20171001_173522.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLkQwwjopEX2lYG88OASYbkf4lGKB7nomY5zIXiXov1sck_a5Z723cdNtkMlzjDSpISHNOorQZ0ENOJTHAW67iHwsxscNhit30lk7rFlnpPZ6k-08-FlN7ZVe7ZtgHhh_2exwZlpTgjWrY/s400/20171001_173522.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda, els nervis estaven a flor de pell. Els Mossos temien per la integritat de les persones. “Nosaltres no els podrem aturar. Estan embogits i no escolten”.
En aquests context, a quarts de sis es van buidar les urnes sota supervisió dels presidents de mesa i dels apoderats acreditats pels partits i organitzacions que donaven suport a la convocatòria, i es va prosseguir amb la votació fins a les 19h. A aquella hora es va adoptar la decisió de concentrar les votacions en una sola seu al centre sociosanitari de la Gavina, al barri del Canonge, després que algunes fonts informessin que “furgonetes de la policia espanyola baixaven per l’autopista en direcció al Baix Maresme”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les portes dels col·legis, l’ambient era d’emotivitat i orgull. I el clam, unànime: “Hem votat”. Hi va haver, també, aplaudiments per als Mossos, que acte seguit van precintar els locals. A les 20h, al recinte de la Gavina encara quedaven més de 50 persones per votar en l’única mesa que encara funcionava. A fora, l’empoderament del poble es resumia en un càntic: “Els carrers seran sempre nostres!". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al vespre es va fer el recompte de vots, en un indret que no podem revelar, amb els accessos viaris protegits amb maquinària agrícola per impedir la irrupció de la policia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al voltant de les 22h, els representats locals d’ERC-Sumem per Alella, PDeCAT i Alternativa per Alella-CUP, van comparèixer a la plaça de l’Ajuntament per donar a conèixer-ne l’escrutini. Els resultats ja són coneguts, i no fan distinció entre veïns del poble i persones empadronades a altres localitats: el total de sufragis va ser de 4.224, 3.818 a favor del sí, 240 partidaris del no, 26 nuls i 94 blancs. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l’hora dels discursos, l’alcalde, Andreu Francisco, va acusar l’Estat espanyol de “demofòbic” pel fet “d’haver intentat segrestar la democràcia i robar el vot a molts ciutadans”. Francisco va apel·lar “a la unitat al llarg dels propers mesos” i va demanar “un aplaudiment especial per als 240 demòcrates que han votat a favor del no”. Esteve García-Ossorio, del PDeCAT, va reiterar la crida a la “unitat d’acció” i va afirmar que mai no oblidaria la jornada viscuda ahir, tant els fets positius com els negatius: “Tindrem memòria i no ho oblidarem”. Per la seva banda, Oriol Font, en nom de la CUP, va destacar que Alella havia acollit veïns de Barcelona i d’altres municipis que no havien pogut exercir amb normalitat el seu dret al vot, i va agrair especialment la col·laboració en l’organització del referèndum als alellencs d’altres nacionalitats “malgrat que molts no podien votar pel fet que es neguen a sol·licitar la nacionalitat espanyola perquè volen ser persones lliures i no pas súbdits d’una monarquia”.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-53644300802951475722017-09-30T13:55:00.000+01:002017-09-30T15:49:13.909+01:00La Constitució espanyola, botem-la<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaF95MvSyd_4DEKnFzXAvwqvHla8JiCiCgeeffrE4kfswycw7sGtMf6nb44DdYp-HYugE4FNzkuEtcYzlUYonb3cQUsNDOQslBhZvGcq9p0Cp6YmvfDVdvDE_9sd7PeCnWJfhaK4O2wfrH/s1600/anunci.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="712" data-original-width="509" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaF95MvSyd_4DEKnFzXAvwqvHla8JiCiCgeeffrE4kfswycw7sGtMf6nb44DdYp-HYugE4FNzkuEtcYzlUYonb3cQUsNDOQslBhZvGcq9p0Cp6YmvfDVdvDE_9sd7PeCnWJfhaK4O2wfrH/s400/anunci.PNG" width="285" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de 40 anys de dictadura i 40 més de <i>conllevancia</i>, Catalunya torna a agafar les regnes del seu destí tota vegada que les institucions de la terra –el Govern i el Parlament– han fet possible el referèndum del proper diumenge. A Catalunya tothom admet que hauria estat preferible un referèndum pactat amb l’Estat, que s’ha negat en rodó. Tanmateix, la convocatòria és perfectament legítima, legal i democràtica; per la qual cosa el resultat serà també vinculant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cadena d’esdeveniments polítics, econòmics, socials i judicials viscuts en els darrers anys –confirmada i accelerada en les últimes setmanes– interpel·la àmplies capes de la societat sobre els límits de la democràcia i l’exercici dels seus drets fonamentals. Estrictament parlant, la votació de demà gira a l’entorn del futur estatus polític de Catalunya, però els electors saben que la seva resposta porta implícites moltes altres consideracions. Es tracta de seguir sent una possessió del regne d’Espanya i anar passant sense pena ni glòria fins a esvair-se del tot, o bé de proclamar la independència i prendre part en la construcció d’un país de bell nou a través d’un procés constituent. Es tracta, en definitiva, d’esllanguir fins a l’assimilació o bé de ser un subjecte polític actiu. Súbdits o ciutadans, aquesta és la qüestió. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Esmena a la totalitat</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwC5TA2KwsgTNs6wrKNvv68oVcXNpZwFhNX2dd8EVMpsH0ahOWbIW1K7M35aKhyTI3s6-30oHy43SFjK95dfQ-q_BNSVKR05S5ncX-O8Tj5J2j1VdRzPwWj0qAZ-Hejg55AXGbZINCQsH/s1600/Constituci%25C3%25B3n.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="896" data-original-width="611" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMwC5TA2KwsgTNs6wrKNvv68oVcXNpZwFhNX2dd8EVMpsH0ahOWbIW1K7M35aKhyTI3s6-30oHy43SFjK95dfQ-q_BNSVKR05S5ncX-O8Tj5J2j1VdRzPwWj0qAZ-Hejg55AXGbZINCQsH/s400/Constituci%25C3%25B3n.PNG" width="271" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, el referèndum –i el projecte independentista que el vehicula– és una esmena a la totalitat del règim del 78 sorgit de les cendres de la dictadura franquista. L’independentisme frisava perquè arribés aquest dia, però ningú no s’esperava que anés tan ràpid. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Plenament conscients de les limitacions de l’autogovern i de la negativa dels grans partits espanyols a revisar la Constitució en clau federal, Pasqual Maragall i el catalanisme polític van intentar de trobar-hi un nou encaix per a Catalunya a través de la reforma pactada de l’Estatut d’autonomia iniciada l’any 2005. A l’hora de la veritat, però, l’Estatut aprovat al Parlament va ser impugnat pel PP, torpedinat pel PSOE, masegat pel Congrés i ultratjat pel Tribunal Constitucional. Amb la seva sentència de 2010, l’alt tribunal pervertia una llei orgànica sancionada pel rei i votada en referèndum –amb més pena que glòria- pel poble català. Aquell dia, els aparells de l’Estat van dinamitar el pacte constitucional que vinculava a Catalunya i van legitimar l’inici d’un procés constituent propi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En contra del discurs oficial de l’unionisme, en tot aquest temps a Catalunya no hi ha hagut cap decantament nacionalista, ni a les seves escoles s’hi ha fet cap mena d’adoctrinament que no sigui l’acceptació tàcita de les regles del joc de la democràcia representativa i del sistema capitalista. Totes les enquestes demostren que la majoria del país segueix sentint-se alhora catalana i espanyola, en diferents gradacions i intensitats.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleshores, què ha passat? Doncs que molta gent ha passat directament de la indiferència a l’independentisme; no com a doctrina política, sinó com a via d’escapatòria i finestra d’oportunitat davant d’un Estat hostil i demofòbic. El creixement exponencial de l’independentisme no té a res veure amb la identitat, la llengua o la ideologia, sinó que ha estat eminentment una reacció transversal d’autodefensa, instintiva i alhora sospesada, precisament, davant l’agressivitat del nacionalisme espanyol. La <i>culpa</i>, si hem de parlar en aquests termes, és tota seva i l’Estat l’ha fet viral. Amb la seva actitud bel·ligerant, arrogant i sempre displicent, l’Estat ha fet veure als catalans que <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2014/02/perez-royo-constitucio-i-estatut-son.html" target="_blank">no els estima</a> i que amb prou feines els tolera. Han passat 10 anys des que Enric Juliana va diagnosticar la síndrome del “català emprenyat” i la “desafecció” de què alertava l’expresident Montilla s’ha escampat pertot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Massa tard </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKnaqz8xmffdjdasEWdYKHEGbWRqykCA1LpI-rZ_9anqRWTHTpjpLJhjwsg4HNROajmeDhlPOFEHZEncgUPit6L2Kzld6IAJ95Ax0Qw4VATxdlbO-mZYPto-jj3CgtJY1iUqGtlFSHCa6M/s1600/s%25C3%25AD+1978.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKnaqz8xmffdjdasEWdYKHEGbWRqykCA1LpI-rZ_9anqRWTHTpjpLJhjwsg4HNROajmeDhlPOFEHZEncgUPit6L2Kzld6IAJ95Ax0Qw4VATxdlbO-mZYPto-jj3CgtJY1iUqGtlFSHCa6M/s400/s%25C3%25AD+1978.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Efectivament, l’oposició de l’Estat a acordar els termes del referèndum dificulta el camí a seguir a partir del dia 2. Amb voluntat d’entesa, hi havia diverses vies perfectament legals per sotmetre aquesta qüestió a consideració dels ciutadans. Les més evidents: o bé una transferència per part del Congrés a la Generalitat de la facultat per celebrar un referèndum, d’acord amb l’<a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2014/04/espanya-no-escolta.html" target="_blank">article 150.2</a> de la Constitució, o bé la celebració d’un referèndum en el conjunt de l’Estat, seguint l’<a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2014/02/serem-independents-amb-el-dret-de.html" target="_blank">article 92</a>. Molts catalans l’hauríem acceptat. No pas perquè compartim la idea que la sobirania rau en el conjunt dels pobles d’Espanya, sinó precisament per fer palès que l’anomalia catalana justifica i legitima l’activació unilateral del mecanisme d’autodeterminació si, com ja va passar amb el referèndum d’ingrés a l’OTAN, Catalunya hagués votat diferent que la resta de l’Estat. Però ara ja és tard. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els responsables del PP insisteixen a dir que la Constitució espanyola de 1978 va tenir l’aval del 90% dels catalans i la participació més elevada de totes. És fàcil d’entendre si tenim en compte el lema de l’Assemblea de Catalunya: <i>Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia.</i> L’any abans s’havia restablert la Generalitat –l’única institució de continuïtat amb la legalitat republicana esclafada l’any 1939– i en aquells moments s’estava ja redactant un Estatut que havia de garantir l’autogovern, així com una lectura oberta i possibilista de la Carta Magna. En comptes d’això, d’ençà de la teatralització del cop d’estat del 23-F de 1981 i la subsegüent aprovació de la <a href="http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/803463-lintent-dharmonitzacio-la-loapa.html" target="_blank">Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA)</a> de 1982, la Constitució ha estat interpretada cada cop més restrictivament fins a esdevenir un mur de contenció contra les aspiracions catalanes i una eina al servei del govern de torn –PP i PSOE, <i>tanto monta, monta tanto</i>– per erosionar la capacitat legislativa de l’autogovern i manllevar drets individuals i col·lectius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el fons, l’Estat segueix parasitat per les mateixes nissagues de funcionaris i buròcrates del franquisme. I això val per als ministeris, la judicatura, l’exèrcit, les forces de seguretat i fins els uixers del Congrés, com ha quedat acreditat aquests dies amb el nomenament del coronel de la Guàrdia Civil <a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20170923/431498866104/diego-perez-de-los-cobos-mossos-referendum-1o.html" target="_blank">Diego Pérez de los Cobos</a> com a director tècnic dels Mossos d’Esquadra. <i>"Vientos de revancha son los que parecen traer algunos ayuntamientos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución",</i> <a href="https://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/aznar/articuloslarioja/vientosquedestruyen.htm" target="_blank">va escriure el maig de 1979</a> un tal José María Aznar. Els que no la volien, ara es fan dir constitucionalistes i s'erigeixen en els seus garants i únics intèrprets. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Saltar el mur </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dhuF5Gt7PFb7EEoaVEWYwFf7dYEBWFFKchf29RIr54noJgbTrEWBgpTfFIn654HbrkvFTufBHoD6CRyHaiIHSeB13PZsOhrGTz9tFVzlRcQyrhBBJ91Vg6euYPGCL8J6lf4pbxAFISg3/s1600/dictadrua.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="611" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dhuF5Gt7PFb7EEoaVEWYwFf7dYEBWFFKchf29RIr54noJgbTrEWBgpTfFIn654HbrkvFTufBHoD6CRyHaiIHSeB13PZsOhrGTz9tFVzlRcQyrhBBJ91Vg6euYPGCL8J6lf4pbxAFISg3/s400/dictadrua.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Les persones poden ser esclaves dels seus actes i paraules, però no pas d’allò que no els ha estat consultat. En aquests moments, el 73,3% de la població catalana no va votar la Constitució perquè va néixer amb posterioritat a l’any 1960 i no tenia la majoria d’edat quan es va sotmetre a referèndum el 1978; sense comptar les persones d’altres procedències que s’han establert entre nosaltres amb posterioritat a aquella data. En aquests 57 anys, el món i la societat ha canviat molt, però Espanya segueix aferrada a aquell tòtem. No sabem quin suport obtindrà demà el sí a la independència –ni quin obtindria en el referèndum pactat que hauríem desitjat-, però una cosa és clara: diumenge, la Constitució del 78 serà rebutjada de pla pel poble català. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=vGeg2_3e4r0" target="_blank">Com deia l’Ovidi,</a> “ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent”.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-51135708587785156482017-09-28T20:41:00.000+01:002017-09-28T20:45:04.318+01:00El ridiculisme és la via: del ‘Cu-cut!’ al ‘Piolín’ <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlngpR99PFDWgTcUej9Wl2lk4WZvzSdCkM9MLqOROrJE3OLdTgVRJkoIZVC92MzW70lDXajlKwRosvS38klrAMIMckImYlFcrnB-b49oXPtsUQnZoXB6zFXWAzQSvnT0cUoiacXoYVtHIB/s1600/portA.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="729" data-original-width="1018" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlngpR99PFDWgTcUej9Wl2lk4WZvzSdCkM9MLqOROrJE3OLdTgVRJkoIZVC92MzW70lDXajlKwRosvS38klrAMIMckImYlFcrnB-b49oXPtsUQnZoXB6zFXWAzQSvnT0cUoiacXoYVtHIB/s400/portA.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa 20 dies que Catalunya viu un estat d’excepció soterrat, amb milers de policies i guàrdia civils desplaçats des de tots els punts de la geografia peninsular per reprimir la voluntat majoritària d’un poble a decidir democràticament el seu futur. Les darreres intimidacions de la Fiscalia General de l’Estat apunten directament contra la comunitat educativa i tots els catalans menors d’edat: tant si provoquen aldarulls, com si –ai, las!- reben estopa de les forces d’ocupació, la responsabilitat serà només dels seus pares i mares. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es constata un cop més que Catalunya i Espanya són països diferents, amb posicions divergents en moltes qüestions; fins i tot oposades, com ja van apuntar plomes tan doctes i viatjades com Miguel de Unamuno o José Ortega y Gasset, per part d’uns, i <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2014/09/aquell-dia-ha-arribat.html" target="_blank">Valentí Almirall</a>, Josep Pla o <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2015/04/la-republica-contra-catalunya.html" target="_blank">Agustí Calvet </a><i><a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2015/04/la-republica-contra-catalunya.html" target="_blank">Gaziel</a>,</i> per part dels altres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ9qGCkgdoUkxGvfFVReCJLtVKkONB9rTXWCA4E4TjfvXZuioi15KRaIWlrzWXHszLS_q4f-AMsB6VJt-tctflUFjaNDB3CDHdWmvTQc29b4dEV1QxjmU28TAqVumePMUzkCtOVsuQCb1K/s1600/portB.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="1071" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ9qGCkgdoUkxGvfFVReCJLtVKkONB9rTXWCA4E4TjfvXZuioi15KRaIWlrzWXHszLS_q4f-AMsB6VJt-tctflUFjaNDB3CDHdWmvTQc29b4dEV1QxjmU28TAqVumePMUzkCtOVsuQCb1K/s400/portB.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a l’empordanès, “Espanya és un país de boigs. És un país que tothom sofreix de restrenyiment (el paisatge del centre és un paisatge restrenyit), i això dóna a tothom un desequilibri evident. No hi ha cap acció motivada i tothom és el contrari del que hauria d’ésser” i concloïa que “la imposició és un mètode corrent a Madrid”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons l’autor de <i>Lo Catalanisme</i>, “la imposició castellana se fa sentir tant o més que mai, puix se'ns tracta com un poble vençut. Al que conserva una mica només de l'esperit de dignitat i d'independència, al veure el tracte que se'ns dóna, li surt a les galtes la vermellor de la ira o de la vergonya”. Per a Almirall, el poble català resta “subjecte i supeditat a un altre de temperament oposat: l'esperit castellà d'absorció i de predomini”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxcN6v1fSzA1LTsGEzxVvnYEWwzqwS2t5H-7OEGytKfilozq83eS11KsX-F8HOdn3fTKz0OLsWH-ltZ86Gr3GJqiPEs2hHdKjXMmSmtDtpoqQTyCM8lBt9JUs5_DJHifgR2xBYczN_qUP/s1600/portC.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="1008" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxcN6v1fSzA1LTsGEzxVvnYEWwzqwS2t5H-7OEGytKfilozq83eS11KsX-F8HOdn3fTKz0OLsWH-ltZ86Gr3GJqiPEs2hHdKjXMmSmtDtpoqQTyCM8lBt9JUs5_DJHifgR2xBYczN_qUP/s400/portC.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Gaziel</i>, al seu torn, afirma que “l'Espanya formada per Castella, amb la intolerància per bandera i amb la milícia i la clerecia com a valors socials suprems, no pot ni podrà admetre mai el dret a viure, al seu costat, d'un poble que no comparteix cap dels seus íntims principis i que, per torna, té una llengua diferent, que li produeix una repugnància instintiva”. Per al qui fóra director de <i>La Vanguardia, </i>“Castella i Catalunya encarnen dos esperits antitètics, jeràrquic el primer i demòcrata el segon” i apunta que “mentre el plet entre castellans i catalans es continuï plantejant en termes nacionalistes, els esdeveniments es descabdellaran de la forma que l'experiència mostra: en èpoques de guerra, Castella derrotarà sempre Catalunya”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I justament aquí ens trobem: en una nova cruïlla històrica en què l’Espanya de l’<i>ordeno y mando</i> torna a treure foc pels queixals, disposada a tot i a qualsevol preu. No per esperada, la seva reacció ha estat menys decebedora en termes de <i>fair play </i>i democràcia. La resposta al <i>desafío independentista</i> ha estat la de sempre, la del <i>sostenella y no enmendalla</i> de qui persevera en l’error; tot segons el guió previst. En canvi, nosaltres hem estat més murris i hem contemporitzat la rauxa. Malgrat els clatellots rebuts, que n’han estat molts i sorollosos, encara remenem la cua i sembla que conservem certa iniciativa. Els que hi estan ficats diuen que hi ha plans A, B i Z, si cal, per fer front a qualsevol contingència, i la moral de la tropa està pels núvols (<i>in crescendo,</i> m'atreviria a dir). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Xarxes i humor, un binomi invencible </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXjZuvOZtGLCLJ75Dm6FwmpHyvaK00wfnBItZG7VCMqqstuhjD1XPqTTBOPmDHIoPzc18xD5ex0A112oxnxv6RHnD8NvnAmTA2dAity92UFeh0HSbpTHqalPz7WbaOOSE9OCf57s1l0mZJ/s1600/pacman+1o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="899" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXjZuvOZtGLCLJ75Dm6FwmpHyvaK00wfnBItZG7VCMqqstuhjD1XPqTTBOPmDHIoPzc18xD5ex0A112oxnxv6RHnD8NvnAmTA2dAity92UFeh0HSbpTHqalPz7WbaOOSE9OCf57s1l0mZJ/s640/pacman+1o.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per una vegada i sense tenir gaires asos a la màniga, sembla que Catalunya està jugant raonablement bé les cartes que en aquesta mà li ha donat la història. Amb el complex de país petit perfectament interioritzat i sabent per experiència pròpia des de 1649 que a garrotades tenim les de perdre, bona part del poble i el que resta de les seves institucions –intervingudes i perseguides penalment- compareixen en aquesta hora greu amb la lliçó ben apresa, conjurats a passar la maroma i sortir-ne airosos com aquell Pacman amb una papereta de vot que se’n pixa dels fantasmes amb tricorni que l’empaiten. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQfOLFo2mmME36ArR3K4pJa_5obUp1dsHG9F1BfhTqwOw5mYOLecdqdZ-ORklHShDVe9YANl0Zynvxx6kj25YxUL-G4K4GT3XAky_B5D5eVSn18G_OKqLoOvaqPcZmvp7D3WPBFxRk9Kvb/s1600/croquetes.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="529" height="328" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQfOLFo2mmME36ArR3K4pJa_5obUp1dsHG9F1BfhTqwOw5mYOLecdqdZ-ORklHShDVe9YANl0Zynvxx6kj25YxUL-G4K4GT3XAky_B5D5eVSn18G_OKqLoOvaqPcZmvp7D3WPBFxRk9Kvb/s400/croquetes.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest escenari, l’ofensiva vuitcentista de l’Estat Nació ha quedat a bastament desbordada gràcies a l’ús i extensió de les xarxes socials, i fa encara més evident –també a ulls del món civilitzat- les diferències d’ambdós temperaments i dels projectes col·lectius que pregonen. Aquesta és l’autèntica guerra de guerrilles del segle XXI, i aquest és el Vietnam de l’Antic Règim. Per això, el jacobí Manuel Valls està tan espantat. 40.000 policies –comptant-los tots, Mossos inclosos– no poden fer res contra 2 milions de persones mobilitzades permanentment a les xarxes, tret que no ens deixin sense Internet. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada terminal de mòbil i ordinador és un receptor i emissor d’informació i opinió actiu les 24 hores, i els catalans n’hem teixit una veritable xarxa de denúncia i confrainformació. Tot sovint, els internautes hem exercit aquest compromís cívic amb un aire burleta i barrilaire, com correspon a un poble escarmentat que troba en el recurs a l’humor un refugi a la seva malaurança i una vàlvula d’escapament als seus anhels. Segurament, el fet de ser governat per altri ha imprès un toc llibertari al nostre esperit. Es tracta d’una actitud comuna a altres pobles dissortats, com el txec, que em recorda les facècies narrades per Jaroslav Haseck a <i>Les aventures del bon soldat Svejk. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXzXc6ibHokIWjlBXvYPYcAbjK76stO10CwFeq1-fYJO8MV-TQ_C5io5fDUN02fe_ovmu_8j-uHe63H9BRkTfXQ8hDQS1a-VL8NzmIXAqu4IRzfejslr6nyWkO1z9_ViN_GP5nqedIKpFG/s1600/zebrades.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="519" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXzXc6ibHokIWjlBXvYPYcAbjK76stO10CwFeq1-fYJO8MV-TQ_C5io5fDUN02fe_ovmu_8j-uHe63H9BRkTfXQ8hDQS1a-VL8NzmIXAqu4IRzfejslr6nyWkO1z9_ViN_GP5nqedIKpFG/s400/zebrades.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Davant d’exabruptes totalitaris com l’<i>A por ellos, Si no te gusta, te largas o Qué pone en tu DNI,</i> nosaltres hem enarborat càntics com <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=f7wK0ic_Xqg" target="_blank">On estan les paperetes?</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=JXH3ww0cCFo" target="_blank">Passi-ho bé i moltes gràcies</a> o Tarragona m’esborrona, Constatí vol imprimir.</i> Davant la requisa de paperetes i cartells, n’hem fet els nostres i hem sortit a patolls a empaperar els carrers. Davant el tancament de pàgines web, n’hem replicat a centenars amb adreces tan ocurrents com referendum.ninja o guardicivil.sexy. Enfront l’Estat policial, hem transformat els passos de vianants en estelades zebrades. No perdem mai, si us plau, el bon humor...
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot plegat ha contribuït a posar-hi oli a la tensió exercida des de Madrid i ha estat cabdal per contrarestar les clavegueres de l’Estat i mantenir la concòrdia entre els catalans, pensin com pensin i parlin com parlin. Aquest cop no ens hem fracturat, com pronosticava l’ínclit José María Aznar (<i>contigo empezó todo</i>). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Warner Civil</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu7Yr8obfX_KZkC1IVlK2YXVcI-yxCe1lQ_rYQNr0m0xsWTZC_8haChKeex-L0_2iYkOSZ8pHZa98NsHVmCf1k36O9cVL1cqsDinHOdW5iVO8Ly7E1xM-EfXRKvHHU_cp8J23gqIw50Vwp/s1600/banquet.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="461" height="393" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu7Yr8obfX_KZkC1IVlK2YXVcI-yxCe1lQ_rYQNr0m0xsWTZC_8haChKeex-L0_2iYkOSZ8pHZa98NsHVmCf1k36O9cVL1cqsDinHOdW5iVO8Ly7E1xM-EfXRKvHHU_cp8J23gqIw50Vwp/s400/banquet.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En certa ocasió <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2012/09/alella-ja-es-territori-catala-lliure.html" target="_blank">vam explicar</a> que només existia una sola via cap a la independència, la democràtica, de baix cap a dalt, i una estratègia, la ridiculista, consistent a posar en evidència els arguments estantissos de la subjecció a Espanya. El ridiculisme està profundament arrelat a Catalunya. Des de 1868 i fins a la victòria feixista del 1939, aquest corrent crític s’escampa a través de capçaleres de la premsa satírica i republicana com <i>El Noy de la Mare, Lo Xanguet, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Papitu i El Bé Negre,</i> entre més. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’estament militar va ser sempre centre dels seus dards. De fet, el nom de <i>La Campana </i>i<i> L’Esquella </i>fan befa de la incapacitat de l’exèrcit per fer callar el toc a sometent dels revolucionaris barcelonins, i totes dues van patir nombroses vicissituds: censura, multes, suspensions... L’episodi més escandalós, però, el va patir un setmanari catalanista, gens sospitós de ser revolucionari. L’any 1905 la Lliga Regionalista va celebrar el seu triomf electoral a Barcelona amb un sopar al frontó <i>Condal. </i>El dibuixant Joan García Junceda va contraposar la puixança dels catalanistes amb el desprestigi de l’exèrcit després del desastre colonial. En l’escena, un soldat demana a un civil: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- ¿Qué se celebra aquí que hay tanta gente?” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
- El Banquet de la Victòria </div>
<div style="text-align: justify;">
<i>- “¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDvrRumtoz956deB7n0qsgaq0aa9hOmgEwmcEdlT8P6AC0ucdP3Zzt9ilZxFr9Q57ZxNVBocOOyEjQ3pGMiHoei16nnP4C6pGB2QjTRumW0SQf6z-YaT9PMwDNz8kwIXXOUEuvS0N0JFn/s1600/arriba.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="887" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDvrRumtoz956deB7n0qsgaq0aa9hOmgEwmcEdlT8P6AC0ucdP3Zzt9ilZxFr9Q57ZxNVBocOOyEjQ3pGMiHoei16nnP4C6pGB2QjTRumW0SQf6z-YaT9PMwDNz8kwIXXOUEuvS0N0JFn/s400/arriba.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat haver estat censurat, l’acudit va provocar l’assalt a la redacció de la publicació per part de la guarnició aquarterada a Barcelona, la declaració de l’estat d’excepció i l’aprovació al Congrés d’una llei –dita de jurisdiccions- per perseguir les “ofensas a la patria” segons el codi de justícia militar.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la República i la Guerra Civil, la mofa i l’escarni van prosseguir, amb una interpretació inequívoca del significat real que tenia per als catalans el lema <i>Arriba España</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5KtIe55aOIKYgjfnZXUEMPpYv3NUDqeIRKxBZQEUSeHuQ54dcCrzolUlxJnqaBNQNOc-rbc4tv31If8KWu_IEJfOXSgTQ7ZRIYIYDnOtqnpyHceQOMsqXkCjIuUw8z8UsEOjx5STO7J6m/s1600/ANC.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="511" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5KtIe55aOIKYgjfnZXUEMPpYv3NUDqeIRKxBZQEUSeHuQ54dcCrzolUlxJnqaBNQNOc-rbc4tv31If8KWu_IEJfOXSgTQ7ZRIYIYDnOtqnpyHceQOMsqXkCjIuUw8z8UsEOjx5STO7J6m/s400/ANC.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat el temps transcorregut, aquesta percepció s’ha tornat a instal·lar a Catalunya arran de l’enviament d’un número indeterminat d’efectius policials amb l’excusa d’aturar la <a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20170926/431574737637/pp-refuerzos-policiales-violencia-calles-barcelona.html" target="_blank">“violència que es viu als carrers”</a>. Molts s’estan allotjats als ports de Barcelona i Tarragona, en vaixells noliejats pel Govern del PP. Un d’ells s’ha fet famós per la seva retolació infantil, en què apareixen representats alguns dels personatges dels <i>Looney Toons</i>. Tot plegat ha provocat una allau de bromes a les xarxes socials, que s’han omplert de posts i piulades hilarants. Que l’etiqueta <a href="https://twitter.com/search?q=%23FreePiol%C3%ADn&src=tyah" target="_blank">#FreePiolin</a> hagi esdevingut <i>trending topic</i> mundial només ho pot fer un poble que es riu del mort i del qui el vetlla, precisament perquè té un esperit indomable. Aquest tarannà fa presagiar un ridícul estrepitós per part de l’Estat i un triomf esclatant del ridiculisme en la lluita per l’alliberament nacional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si el segle XIX les colònies d’ultramar van foragitar Espanya entre plors i rius de sang, aquí l’acomiadarem amb clavells i una forta riallada.</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-18248748168232621212017-09-25T20:20:00.002+01:002017-09-26T11:36:56.696+01:00Sediciosos, com el 1909 <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgueAfqcNlx8DRoJuAnXCo6jToNYXzC5ag5m5ViFIrkLz8r10q4LeHO46Yupj76Z2Ga8GHm4araA-fSLSgKM5cs2ToKlbKzo05VBLSIYMh75i80gQDUmaNsj-KHVzDYQutZUaVnVo8ietkz/s1600/Tramvia+al+Torrent+de+l%2527Olla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="920" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgueAfqcNlx8DRoJuAnXCo6jToNYXzC5ag5m5ViFIrkLz8r10q4LeHO46Yupj76Z2Ga8GHm4araA-fSLSgKM5cs2ToKlbKzo05VBLSIYMh75i80gQDUmaNsj-KHVzDYQutZUaVnVo8ietkz/s400/Tramvia+al+Torrent+de+l%2527Olla.jpg" width="400" /></a></div>
N’hi va haver prou que el ministre-portaveu Íñigo Méndez de Vigo es referís reiteradament a les protestes de dimecres com a “tumultuàries” perquè la fiscalia posés sobre la taula de l’Audiència Nacional la corresponent <a href="http://www.elnacional.cat/ca/politica/fiscalia-audiencia-sedicio-guardia-civil_194268_102.html" target="_blank">denúncia per “sedició i rebel·lió en petit”</a>, d’acord amb l’article 544 del Codi Penal. Quan això va passar, els militants i simpatitzants de C’s i PP ja feia dies que acusaven en els seus murs de Facebook els batlles catalans de “sediciosos” i d’organitzar la “rebel·lió”, mentre els regidors del PSC es presentaven com a “víctimes de la pressió dels independentistes”. És el mateix guió i la mateixa posada en escena d’allò que ja vam viure fa més de 100 anys per fer descarrilar el potencial revolucionari de la Setmana Tràgica: la gent es manifesta contra l’abús de poder de l’Estat, i aquest utilitza tota l’artilleria mediàtica al seu abast –de dretes i esquerres– per construir i difondre una versió oficial que té poc o res a veure amb els fets realment esdevinguts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJKebzNZbg24WX-kj4qdtaTmlUAzULyG_UQRPO-Za1mveYg6rkfo2eNW7PbtHb5HsLVla1FEsmd72IefA1GfDxShIj_0iu8RuRjdSrGtF4cFIWdeit_AjQaN0vPTWr1pe26ttgzWb7mpBw/s1600/ferrer01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="659" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJKebzNZbg24WX-kj4qdtaTmlUAzULyG_UQRPO-Za1mveYg6rkfo2eNW7PbtHb5HsLVla1FEsmd72IefA1GfDxShIj_0iu8RuRjdSrGtF4cFIWdeit_AjQaN0vPTWr1pe26ttgzWb7mpBw/s400/ferrer01.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En la seva denúncia, el fiscal fabrica proves de càrrec falses i distorsiona la realitat fins a extrems delirants. Tot plegat, se sembla molt al procés seguit el 1909 contra <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2013/10/ferrer-i-guardia-boc-expiatori-dun-crim.html" target="_blank">l’anarquista alellenc Francesc Ferrer i Guàrdia</a>. L’Estat li tenia ganes, sobretot després de ser exculpat com a instigador de l’atemptat de Mateu Corral a Madrid contra el rei Alfons XIII, el 1906. Com passa ara amb els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, el pedagog llibertari era una peça de caça major i es volien cobrar el seu cap. Tres anys després va tenir lloc a Barcelona la revolta popular contra l’embarcament de reservistes a la guerra del Marroc, amb el port i el castell de Montjuïc com teló de fons. Els avalots es van produir a finals de juliol i principis d’agost. Més o menys com ara, el Govern conservador presidit per Antoni Maura va mobilitzar-hi 10.000 soldats i va declarar l’estat de guerra. Es van detenir i processar més de 2.000 persones, majoritàriament republicans radicals i federals, anarquistes i alguns nacionalistes d’esquerres. El nom de Ferrer i Guàrdia, però, no va aparèixer entre els acusats de sedició fins a mitjan de setembre, quan la premsa va assenyalar-lo directament després que el ministre de la Governació, Juan de la Cierva, va parlar obertament de “rebel·lió” i va prometre que <i>“se procederá con energía extraordinaria”.</i> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Voleu més semblances? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqPq3Q3Ei97NFx0QUS5n11Cwq8C-tL9fGOutKSAGuxjsP6byQx6c5tVMfFYf2JrWrvvtDEECFOaJ-LcRWyYoJr2GxesSe72xY5F9vblKXN1_2RKBjPCk1KPc-sCvLtpytVdPn-HWuMUfwx/s1600/GC1909.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="944" height="302" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqPq3Q3Ei97NFx0QUS5n11Cwq8C-tL9fGOutKSAGuxjsP6byQx6c5tVMfFYf2JrWrvvtDEECFOaJ-LcRWyYoJr2GxesSe72xY5F9vblKXN1_2RKBjPCk1KPc-sCvLtpytVdPn-HWuMUfwx/s400/GC1909.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tal d’organitzar la repressió i agilitar-ne la condemna, el Govern va substituir el governador civil i va enviar a Barcelona el fiscal del Tribunal Suprem, amb la finalitat d’individuar el cas i desglossar-lo de la causa general instruïda contra la resta de presoners. Fou ell qui apuntà per primer cop sobre Ferrer i Guàrdia com “uno de los iniciadores y directores de grupos”. Aquest fet determinà la seva posada a disposició d’un tribunal militar i la seva condemna a mort.
Els homes i dones sollevats el 1909 també van cridar a la vaga general.<br />
<br />
De seguida, el ministre de la Juan de la Cierva va cuitar a atribuir el desordre als “separatistes” com a espantall per impedir l’efecte contagi a altres ciutats i centres industrials de la península. Es tractava del <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/20160920/41435267074/el-comodi-separatista.html" target="_blank">"comodí separatista",</a> com l'anomena Pilar Rahola. Com recull Josep Pich a <i><a href="http://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/viewFile/452/448" target="_blank">La Revolución de Julio de 1909</a></i>, <i>“en sus memorias, La Cierva explica que dejó que circulase en la prensa la noticia que la sedición tenía objetivos separatistas, porque «un secreto instinto» le hizo confiar que «si el resto de España creía que el movimiento era separatista, bastaría para que el patriotismo se impusiera a todas las otras aspiraciones y pasiones. Y acerté porque la prensa de izquierdas en todo el país puso freno a sus campañas y tan sólo pensó en la necesidad de combatir el criminal intento». Hasta los periódicos más críticos con el gobierno publicaron artículos patrióticos, ya que pensaban que «ahora, toda conciencia honrada no puede proferir más que un solo grito: ¡Viva España!»”</i><br />
<br />
En el fons, els catalans sempre hem estat suspectes de sedició, com incapaços s'han mostrat sempre els dirigents espanyols de resoldre amb generositat i intel·ligència les nostres reivindicacions polítiques, ja fossin en l'ordre social, com el 1909, o en l'ordre nacional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWQq5AVieTURuJQSgqD-ivDlifTZIRvRwCFMwYLDCLY7ab8DzRXmSdFdFuYgIHqBDU6ZROU6wqKm3wtwveFAnr787UDBgvEJK9VbWgykp-Km-N0ronVdO1Z5Xq0fmTwBdLK3ttLy844d-j/s1600/TJ1909.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="1262" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWQq5AVieTURuJQSgqD-ivDlifTZIRvRwCFMwYLDCLY7ab8DzRXmSdFdFuYgIHqBDU6ZROU6wqKm3wtwveFAnr787UDBgvEJK9VbWgykp-Km-N0ronVdO1Z5Xq0fmTwBdLK3ttLy844d-j/s400/TJ1909.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La repressió d’aquells dies ens ha deixat imatges icòniques que tornen a estar d’actualitat, com ara la de la Guàrdia Civil amb el sabre desembeinat o la de milers de manifestants exigint "llibertat" i "justícia" per als presos en el mateix indret que avui ocupa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al passeig de l'Arc de Triomf. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tota la premsa d’esquerres suspesa fins a nova ordre, el diari de la Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba, <i>La Veu de Catalunya,</i> va vetar la publicació d’una article del poeta Joan Maragall titulat <i><a href="http://www.xtec.cat/~jrovira6/restau21/maragall.htm" target="_blank">La ciutat del perdó</a></i>, en què demanava la commutació de la pena per als condemnats a mort i l’amnistia dels presoners. Com aquella capçalera i el seu director, avui altres mitjans i periodistes catalans també fan el joc a l'ocupant.<br />
<br />
De la mateixa manera que la monarquia va haver d'acabar oferint el cap d'Antoni Maura davant la pressió de les cancelleries europees, esperem que el "tsunami democràtic" de l'1 d'octubre i la "mobilització permanent" del poble català en defensa dels drets fonamentals s'emportin per davant el Govern de Mariano Rajoy, entre moltes altres coses que estan per venir. </div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-23940753874845309802017-09-24T20:31:00.001+01:002017-09-24T20:37:27.467+01:00Ens estan provocant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfhfzY83e3FNll1i4HanEeSaF_ABuMqEa4NcmZcVQTGrnIzIZ1ERhTyTGavsZSly8AF5IJZtLLvlk9_octwoN56XX3CmYJypyfWsK8PMm0OmuiMftWWpuWP4EAN8XMtf1q5dgjpKJpQ5bx/s1600/andreu+pub.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="800" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfhfzY83e3FNll1i4HanEeSaF_ABuMqEa4NcmZcVQTGrnIzIZ1ERhTyTGavsZSly8AF5IJZtLLvlk9_octwoN56XX3CmYJypyfWsK8PMm0OmuiMftWWpuWP4EAN8XMtf1q5dgjpKJpQ5bx/s400/andreu+pub.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d’un cap de setmana de treva i de maratons festives per la llibertat a les places de tots els municipis de Catalunya, demà veurem quina en porta de cap l’Estat espanyol. Fa dies que s’especula amb el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, i alguns membres de l’executiu català no descarten l’entrada de la Guàrdia Civil al Palau de la Generalitat i la detenció del seu president. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’Estat espanyol està posant –i hi posarà– tota la carn a la graella per evitar que el poble català exerceixi el dret a l’autodeterminació. L’Estat vol una coartada per tallar-nos el coll, i per això ens està provocant. Després de no sortir-se’n amb l’ús de males arts per desactivar el moviment amb l’ajut inestimable dels serveis secrets, la judicatura i la premsa afí, ara prova desesperadament d’impedir el referèndum i per això voldria que es desfermés la violència, per petita que fos, per justificar l’ús de la força bruta i l’aplicació de la llei fins a les seves últimes conseqüències. Amb aquesta finalitat, l’Estat infiltra agents de paisà com a agitadors en les concentracions ciutadanes –en especial davant la seu de la CUP– i manté a sou dels fons reservats desenes de <i>trolls</i> que sembren la discòrdia a les xarxes socials. Per això Xavier García Albiol fa declaracions incendiàries –“Puigdemont apunta i la CUP dispara”–, mentre Enric Millo i Dolors Montserrat preparen el sometent i recluten els membres de les gestores que hauran de fer-se càrrec dels ajuntaments catalans després de la seva deposició. Com el 1934. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJaKDfkkIWwDfm2XxDXgJlJuzl2gnZ3OUJdc2xUGvNm7-yl2d5R6oYwZwW0dUVUIXQtYSuwC1aym8Tq4-xhYrSVkZk3PBztPrzzEJrYO8Pklvc7GpJ4Q1kCnXwXw0ckL7UNSmIoMu-CpBw/s1600/Beirut.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="1092" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJaKDfkkIWwDfm2XxDXgJlJuzl2gnZ3OUJdc2xUGvNm7-yl2d5R6oYwZwW0dUVUIXQtYSuwC1aym8Tq4-xhYrSVkZk3PBztPrzzEJrYO8Pklvc7GpJ4Q1kCnXwXw0ckL7UNSmIoMu-CpBw/s400/Beirut.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d’intervenir les finances de la Generalitat i de traslladar a Catalunya milers de membres de les forces de seguretat de l’Estat, el fiscal general ha ordenat que es traspassi el comandament dels Mossos d’Esquadra a un coronel de la Guàrdia Civil –contravenint així la llei de Policia de Catalunya de 1994 i l’Estatut d’autonomia de 2006-, i que l’Audiència Nacional obri diligències per investigar la comissió d’un presumpte delicte de “sedició” i “rebel·lió en petit” per part dels ciutadans que es van manifestar pacíficament el passat dimecres a Barcelona, Sabadell i Bigues i Riells contra els escorcolls.
Res d’això no és casual, sinó que es tracta d’una nova operació orquestrada des de les altes instàncies. Només cal sentir el president de Foment del Treball, Gay de Montellà, per justificar aquestes mesures: <a href="http://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/849276/gay-montell-foment-treball-cree-necesario-control-finanzas-catalanas" target="_blank">"Les conseqüències poden ser desproporcionades, però segurament el control era necessari". </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA-4w5JUJgHfH_-Hlk6Fs0E3G8hs1wBAiDi0uel3OuwroJ0GEyuBtZKcSTNmK-DMCUOEIEsFR3hC-5PxC8ScPjjIOrJIpXQML6ubORSKeYGYv2zb7oDQWKtoKQ46JCOkbu_cRYdW28_y8l/s1600/luchar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="539" data-original-width="520" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA-4w5JUJgHfH_-Hlk6Fs0E3G8hs1wBAiDi0uel3OuwroJ0GEyuBtZKcSTNmK-DMCUOEIEsFR3hC-5PxC8ScPjjIOrJIpXQML6ubORSKeYGYv2zb7oDQWKtoKQ46JCOkbu_cRYdW28_y8l/s400/luchar.jpg" width="385" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la seva prepotència, el Govern del PP i els seus aliats polítics i econòmics han convertit Catalunya en un polvorí i han deixat la metxa en mans d’un piròman. En la seva obsessió per desencadenar un <i>casus belli,</i> la com la Fiscalia General de l’Estat ha fet un ús absolutament barroer dels únics desperfectes causats en tots aquests anys: <i>“tres vehículos oficiales de la Guardia Civil fueron atacados por la muchedumbre, obligando a los agentes a refugiarse en el edificio de Hacienda. La turba destrozó los tres vehículos”</i>. En canvi, no diu res de la irresponsabilitat dels seus ocupants. A més d’una temeritat, qui diu que no fos un esquer deixar-hi quatre armes llargues dins dels cotxes sense custodiar i a la vista de tota la concurrència? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Encara no ho hem vist tot, així que no caiguem en provocacions. Ens volen escalfar, i, sobretot, ens volen esclafar. N’hi ha prou de veure els ànims amb què arriben a Catalunya els reforços de les forces d’ocupació. Diuen que venen <i>“a luchar”</i> i llancen missatges tan amistosos i tranquil·litzadors com <i>"esto solo acaba de empezar", "seréis siempre españoles por las buenas o por las malas" o“si están en tu contra, no tengas piedad”.
</i></div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-68213629176955484132017-09-23T19:19:00.000+01:002017-09-23T19:30:18.820+01:00Cotarelo a Alella: “Guanyarem per la força del número”<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpRxyKGNJc0U-wBsLlOvfBlTzkXDM77nYF4gC-Xo1vFibkYT-86NMSyL3aWx3QR3tgzDN0DjQvI56dALjTmmtttOCW5dunzk2jur51133Z1TOHC59n0_ZW_LRK4smGvedhncznYRoW4eGM/s1600/cotarelo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1192" data-original-width="1600" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpRxyKGNJc0U-wBsLlOvfBlTzkXDM77nYF4gC-Xo1vFibkYT-86NMSyL3aWx3QR3tgzDN0DjQvI56dALjTmmtttOCW5dunzk2jur51133Z1TOHC59n0_ZW_LRK4smGvedhncznYRoW4eGM/s400/cotarelo.jpg" width="400" /></a></div>
Més de 250 persones s’han aplegat aquest matí al pati de <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2014/05/tres-germans-i-una-causa-qui-eren-els.html" target="_blank">Can Lleonart</a> per conèixer l’opinió del catedràtic madrileny Ramón Cotarelo sobre el moment polític que viu Catalunya, en un acte organitzat per <a href="http://alternativaperalella.weebly.com/" target="_blank">Alternativa per Alella-CUP</a> dins la campanya a favor del sí en el referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. “Les úniques armes de Catalunya són la raó i la voluntat de la gent. I guanyarem per la força del número”, ha pronosticat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cotarelo ha fet una crida a tots els catalans a salvaguardar la unitat d’acció en la defensa de l’eix nacional i deixar per a més endavant les reivindicacions socials. Segons ell, “l’ocupació policial i la suspensió de drets fonamentals a Catalunya respon solament a la qüestió nacional. A canvi de desactivar el referèndum, l’Estat espanyol seria capaç de fer cessions importants en l’àmbit social, tot i que després serien paper mullat”. Per a Cotarelo, el poble català “necessita dotar-se d’un marc jurídic i polític que garanteixi el compliment de les seves decisions” lluny de l’agressió permanent de l’Estat. El ponent s’ha referit a “la meseta” com “l’altra punta del món, on l’enemic ordeix els seus plans” i ha definit Espanya com un “invent de les seves oligarquies en connivència amb les elits catalanes i basques, beneït per l’església catòlica”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un rere l’altre, Cotarelo ha desacreditat els partits, la intel·lectualitat i els mitjans de comunicació espanyols, ja que “tots participen de la tercera restauració borbònica, en què un general va coronar un rei”. Del PP ha dit que és un “partit de lladres i delinqüents, hereu del franquisme”. Dels intel·lectuals i professors que han subscrit manifestos contra el referèndum, que “són gent sense espina dorsal que han substituït pel verb votar la vella proclama apostòlica lejos de nosotros la funesta manía de pensar”. Dels mitjans ha dit que tots tenen instruccions d’acabar amb l’independentisme “a qualsevol preu”. Per últim, ha restat credibilitat a l’esquerra espanyola: “Davant la qüestió nacional, no hi ha dues Espanyes. <i>“Unos machacan y los otros seducen con aquel desparpajo mesetario que plantea una comisión de estudio de no se sabe qué como el que ofrece avalorios o crecepelos a los indios”.</i> Per a Cotarelo, figures venerades pel republicanisme com Negrín i Azaña són fills d’Espartero i de la voluntat d’acabar amb el problema català “d’una vegada per totes”. “No accepten l'alteritat dels catalans, no saben què fer i per això donen pals de cec”, ha reblat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Ocupació militar </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNaZHPPVNoonIvIZYK1aNsAoHrlwvLCcCWE2bmyspi_X8JHMPslZJib5A3F3Q39o5ckgETN2k-tgJYFEMsYQ8eqz2fiW5rWvWn3m_GoiOv1UHY81MqKJJqbiApzGnge4syRKS7vsxyiseT/s1600/cotarelo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="900" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNaZHPPVNoonIvIZYK1aNsAoHrlwvLCcCWE2bmyspi_X8JHMPslZJib5A3F3Q39o5ckgETN2k-tgJYFEMsYQ8eqz2fiW5rWvWn3m_GoiOv1UHY81MqKJJqbiApzGnge4syRKS7vsxyiseT/s400/cotarelo.jpg" width="400" /></a></div>
“Ni en els anys més durs de l’activitat d’ETA al País Basc, mai no hi ha hagut tantes armes i concentració de forces com ara i aquí”. Per a Cotarelo, Catalunya pateix una veritable ocupació militar, “maquillada sota l’excusa d’un problema d’ordre públic”. L’Estat no mobilitza l’exèrcit per falta de ganes, sinó “perquè està subjecte al comandament únic de l’OTAN i perquè això implicaria reconèixer internacionalment la condició de bel·ligerant a tots dos bàndols, amb la possibilitat d’assistir-ne l’un o l’altre”. En contrapartida, el Govern hi ha desplaçat milers d’efectius de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, “que és un cos militar. D’aquesta manera, l’Estat genera la ficció a escala internacional que es tracta d’un afer intern i s’estalvia la declaració de l’estat d’excepció, segons allò previst en l’article 155 de la Constitució”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Intercanvi i sedició </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cotarelo s’ha declarat “antiespanyol” i s’ha presentat “voluntari per intercanviar-se amb el més anticatalà dels catalans”. Entre aplaudiments, la concurrència s’ha posat dreta i ha entonat el <i>Cant dels Segadors.
</i><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al final de l’acte,
l’assemblea d’Alternativa per Alella-CUP li ha regalat una samarreta en record
del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, fill il·lustre d’Alella
afusellat a Montjuïc el 1909, <a href="http://alexasensio.blogspot.com.es/2013/10/ferrer-i-guardia-boc-expiatori-dun-crim.html" target="_blank">acusat de sedició</a>. </span></div>
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3496571835473523607.post-56867757890549430412017-09-21T19:24:00.001+01:002017-09-21T22:20:58.362+01:00“Vindran mals majors”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsgaVlbuW-oORCzuOtg_H5fC9MzcTopwzqqhwD2lRGN4ZiuzsAz9kla8lVcg2wCWm4rY17FluOBysGcD4jOMgnzPxNig_ePJLzt_-ABDfNuE7-mywH1wP8JGCWEC5PCupRbPVY8JXmuVKu/s1600/andreu+puig.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsgaVlbuW-oORCzuOtg_H5fC9MzcTopwzqqhwD2lRGN4ZiuzsAz9kla8lVcg2wCWm4rY17FluOBysGcD4jOMgnzPxNig_ePJLzt_-ABDfNuE7-mywH1wP8JGCWEC5PCupRbPVY8JXmuVKu/s400/andreu+puig.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
“Vindran mals majors”. Aquest és l’advertiment que va fer ahir al vespre el president espanyol, Mariano Rajoy, a tots els catalans si els “abduïts”, “radicals” i “fanatitzats” persisteixen en la defensa de la seva dignitat com a poble davant la indolència, la imposició, la humiliació i la vexació constants per part de l’Estat. És la recepta acostumada: la mateixa del comte-duc d’Olivares, Felip V, Espartero i el general Franco. La jornada d’ahir amplia la llarga història de repressió de l’Estat a Catalunya amb un nou capítol que s’afegeix als fets d’octubre de 1934, la Setmana Tràgica de 1909, les bullangues del segle XIX i tots els <i>“alborotos, motines y rebeliones en la plaza de Barcelona” </i>del segle XVIII recopilats pel militar asturià Pedro de Lucuce. Amb una diferència substancial, però, i és que aquest cop la reivindicació dels drets socials i nacionals és estrictament pacífica i democràtica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Resposta “proporcionada” o “cop d’estat” </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMh8TekXBP0Z2IregmOi4zAvuyv1TwyIlqrzi39uqEEGLRh6p-XTISLi7stgeB0fa8WQTMPuSsUF0FTRIyle4-alJiefvt1tmNQfxZiJOa-1M47CZw6owgtutC6TNQlUzsS5KpNoopZ2xj/s1600/20-Sdiaris.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="903" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMh8TekXBP0Z2IregmOi4zAvuyv1TwyIlqrzi39uqEEGLRh6p-XTISLi7stgeB0fa8WQTMPuSsUF0FTRIyle4-alJiefvt1tmNQfxZiJOa-1M47CZw6owgtutC6TNQlUzsS5KpNoopZ2xj/s400/20-Sdiaris.PNG" width="400" /></a></div>
La presa a l’assalt de les oficines de la Generalitat per part de la Guardia Civil, combinada amb la intervenció financera dels seus comptes per part del Ministeri d’Hisenda, va certificar de facto la mort del règim del 78 a casa nostra, i va generar un moviment ciutadà de defensa de la institució i de la sobirania de Catalunya que va fer sortir al carrer milers de persones arreu del país. Efectivament, l’Estat ha derogat l’autonomia per la via dels fets, sense sotmetre’s a control parlamentari, i, per tant, sense cap garantia des del punt de vista del dret. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre per al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, l’actuació d’ahir va ser “proporcionada”, per al portaveu del Govern català, Jordi Turull, “es va enterrar l’equidistància” i “va superar totes les línies vermelles”. Hi ha qui parla sense embuts, també a la premsa internacional, d’un <a href="https://www.lasemaineduroussillon.com/2017/09/20/coup-detat-en-catalogne-la-guardia-civil-prend-dassaut-le-gouvernement-catalan/" target="_blank">“cop d’estat a Catalunya”</a>, i cada vegada són més les persones que se senten interpel·lades davant la deriva autoritària de l’Estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La ràtzia judicial i policial d’ahir a Barcelona, Sabadell i Bigues i Riells es va saldar amb una quarantena d’escorcolls a empreses i seus oficials de diversos organismes i departaments de la Generalitat de Catalunya, així com amb <a href="http://www.rac1.cat/programes/el-mon/20170921/431439839718/onze-arrestats-passen-la-nit-a-la-caserna-de-travessera-de-gracia-i-la-de-sant-andreu-de-la-barca.html" target="_blank">una quinzena de persones detingudes</a>, entre empresaris, treballadors públics i alts càrrecs de l’administració. Ja tenim, doncs, els primers presos polítics. Els més notoris són els número 2 del Puigdemont i Junqueras: els secretaris d’Economia, Josep Maria Jové, i d’Hisenda, Lluís Salvadó. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’objectiu declarat del Govern del PP era escapçar la logística del referèndum. El seu president, Mariano Rajoy, afirma que l’operatiu informàtic de l’1 d’octubre ha quedat “desarticulat”, mentre la Generalitat sosté que la convocatòria es durà a terme. En aquesta espiral d’acció-reacció, l’endemà mateix de l’envestida, l’executiu català ha fet públic <a href="https://onvotar.garantiespelreferendum.com/on-votar/index.html" target="_blank">la llista de col·legis electorals</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Esquer o traïció </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHOQmz51JDPyIj2biRh42KV0Y73VtFPzOn0sLBrRseajaDVvwuLWvDV4Cs7puBrnxUySyRX48Gfgjaxz8Sm2q49eBj6I9q-4FlLcKEgAecNN2HpWfjEjuJIa600z0-dlxkWryGfDqmwNvZ/s1600/telegraph.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="800" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHOQmz51JDPyIj2biRh42KV0Y73VtFPzOn0sLBrRseajaDVvwuLWvDV4Cs7puBrnxUySyRX48Gfgjaxz8Sm2q49eBj6I9q-4FlLcKEgAecNN2HpWfjEjuJIa600z0-dlxkWryGfDqmwNvZ/s400/telegraph.PNG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L’ofensiva policial va deixar en estat de xoc el Govern de la Generalitat. N’hi ha prou de sentir les declaracions als mitjans que va fer el vicepresident Oriol Junqueras per adonar-se’n. A Palau tothom contemplava aquesta reacció per part de l’Estat, però potser no tan d’hora, ni tota de cop. La duresa i la urgència de l’actuació proven que el Govern d’Espanya estava realment amoïnat i donava credibilitat a les enquestes que auguraven una participació del 60% l’1 d’octubre i un triomf clar i nítid del sí del 70%. L’abast de l’operació fa palès també una altra cosa, i és que la Generalitat està infiltrada de talps. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enmig de la tempesta es fa difícil escatir qui se sortirà amb la seva i quin relat dels fets s’imposarà. En la cursa cap a l’1-O es tractava de mantenir la serenor i no equivocar-se. Avui, l’Estat treu pit i se sent fort i embravit, però som molts els que pensem que ahir la va espifiar i que això li pot costar car. La supèrbia, l’exhibició de força i la vulneració de drets fonamentals el desacrediten a ulls d’una part de la comunitat internacional i de l’opinió pública espanyola –que ja es manifesta obertament a favor del dret a decidir a València, Palma, Bilbao i Compostel·la, però també a Saragossa i Madrid– i l’allunyen d’un sector de la població catalana que fins ara es resistia, de bona fe, a desconnectar d’Espanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com diu Junqueras, el referèndum –o la mobilització, ja veurem– de l’1 d’octubre “és l’única moció de censura” que pot fer caure el Govern del PP. I precisament en la seva obsessió per evitar-lo, pot molt ben ser que l’Estat ens acabi regalant la victòria sense necessitat de votar. Llavors s’haurà empassat l’ham. I vindran temps millors.
</div>
Àlex Asensio Ferrerhttp://www.blogger.com/profile/12741048448704390472noreply@blogger.com0